tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post7621098496027568086..comments2009-11-02T19:40:32.704-05:00miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-63920697990013202102009-11-02T19:40:32.704-05:002009-11-02T19:40:32.704-05:00No, però me l&#39;apunto. Gràcies!miqhttp://www.llumenera.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-8305400460658307722009-11-02T09:46:24.257-05:002009-11-02T09:46:24.257-05:00Has llegit Camas, Groucho Marx?<br />ImmaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-35499351879961043922009-10-30T23:06:13.493-04:002009-10-30T23:06:13.493-04:00mm.. muy interesante..jordimhttp://jordim.wordpress.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-56728524727066297252009-10-30T21:56:44.862-04:002009-10-30T21:56:44.862-04:00Renoi! Sembla mentida oi, que Gershwin produís mal d&#39;orella i que algú el pogués tractar de noi. Però, és clar, aquest algú és un dels germans Marx; i Nova York ha canviat molt des de llavors. Què interessant que devia ser aquella NY plena de creadors i d&#39;immigrants europeus del tombant de segle XIX al XX. I la Yorkville dels cinemes amb pianista i dels beer garden…miqhttp://www.llumenera.comnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-19245610738824827102009-10-30T13:42:39.093-04:002009-10-30T13:42:39.093-04:00Sentir el començament de la &#39;Rhapsody in Blue&#39;, i més interpretada pel mateix Gershwin (http://www.youtube.com/watch?v=1U40xBSz6Dc), penso que és un dels plaers màxims de què pot gaudir un amant de la música. I si, a més, ve adobat amb els títols de crèdit de &#39;Manhattan&#39;, de Woody Allen, llavors la convocatòria sensorial pot arribar a ser apoteòsica.jetuvanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-83519071549778670652009-10-30T06:08:08.922-04:002009-10-30T06:08:08.922-04:00Que bo el &quot;noi&quot; Gershwin... ;-)Ritahttp://www.blogger.com/profile/10125140393220732937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-3863349041876196972009-10-29T05:53:34.837-04:002009-10-29T05:53:34.837-04:00Jo vivia a dos carrers de la casa dels Marx a Yorkville. És clar que llavors ja no hi havia nickelodeons ni pianistes que tocaven música que feia mal a les orelles!SMhttp://www.blogger.com/profile/15880880832583847029noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-54162774541929585052009-10-29T05:04:02.551-04:002009-10-29T05:04:02.551-04:00Segurament, així és com passen les coses més grans de la vida: per casualitat! <br /><br />pd: inversemblant que Gershwin produís mal d&#39;orella! com ens hem de veure!Annahttp://annagriera.blogspot.com/noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-44267119114820431432009-10-29T04:15:31.265-04:002009-10-29T04:15:31.265-04:00Molt bo! El gran Gershwin produïa mal d&#39;orella? Això em fa pensar que potser algú com Carsten Nicolai (aka Alva Noto) potser es convertirà en un clàssic del segle XXI.joanhttp://www.blogger.com/profile/01997071354189913619noreply@blogger.com