tag:blogger.com,1999:blog-338606992024-03-07T18:43:26.529-05:00La Llumenera de Nova YorkNew York City / 2011 / Any VImiqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.comBlogger900125tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-47178276885808165472011-07-19T14:41:00.001-04:002011-07-19T15:18:50.548-04:00Nostàlgia<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5955362084/" target="_blank"><img src="http://farm7.static.flickr.com/6002/5955362084_3095f76705.jpg" width="500" height="375" alt="318 E66th Street"></a><br />
<br />
Ahir va ser el primer cop que vaig sentir una forta nostàlgia de Nova York. Feien <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Mighty_Aphrodite"target="_blank">Mighty Aphrodite</a> a la televisió i no hi ha ningú que filmi la ciutat com Woody Allen. Escenes de Manhattan, escenes de Central Park, en les quals gairebé puc identificar la localització exacta d'un banc o d'un arbre, escenes de passejades (el portal de l'edifici d'apartaments on viu el personatge de Mira Sorvino). Hi he passat mil cops, per allà al davant o per un edifici pràcticament idèntic de l'Upper East Side.<br />
<br />
Aquestes escenes, aquestes passejades, em van fer sentir una nostàlgia immensa de Nova York, ganes de ser-hi en aquesta època de l'any, en la qual, tot i la calor (i potser per això), la ciutat bull d'esdeveniments i de coses per fer a cada cantonada. Nostàlgia de l'explosió cultural de cada estiu. Un sentiment que no havia sentit encara en tots aquests mesos de retornat. Potser, per això, mogut per aquesta nostàlgia, he obert una nova pàgina d'aquesta vella Llumenera.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-50285760682650652142011-03-01T16:40:00.003-05:002011-03-01T18:22:10.202-05:00Els Guastavino a Nova York<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5489791621/" target="_blank"><img src="http://farm6.static.flickr.com/5057/5489791621_1fc58d3d36.jpg" width="500" height="375" alt="Queensboro Bridge, 4" /></a><br />
<br />
Què tenen en comú un restaurant sota l'estació de trens Grand Central on pots degustar ostres, la primera estació del subway en el subsòl de l'ajuntament (ara abandonada), la Registry Room d'Ellis Island on arribaven els immigrants, o un antic mercat a l'aire lliure (ara transformat en un supermercat gourmet) sota del pont de Queensboro?<br />
<br />
Tots quatre edificis, d'una bellesa sublim, tenen l'empremta de la volta catalana de l'arquitecte valencià <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Guastavino_i_Moreno"target="_blank">Rafael Guastavino Moreno</a> (València, 1842 – Asheville, Carolina del Nord, 1908), que va arribar a Nova York el 1881 amb el seu fill de vuit anys per a fer fortuna als Estats Units com a arquitecte i que, després d'uns quants intents, va acabar patentant un sistema de construcció basat en la tradicional volta catalana (que era resistent als incendis, i barat comparat amb altres sistemes existents) i que va ser tot un èxit.<br />
<br />
Rafael Guastavino Moreno va néixer a València el 1842. A Barcelona hi va arribar de la mà del seu tiet per a cursar-hi estudis d'arquitectura. A l'Escola d'arquitectura de Barcelona fou deixeble, primer, d'Elies Rogent –l'arquitecte de l'edifici de la Universitat– i, més tard, de Joan Torres i Guardiola. A Catalunya va treballar per encàrrec de famílies destacades de la burgesia, com els Batlló (fou l'arquitecte de la Fàbrica Batlló, més tard convertida en Escola Industrial) o els Güell (Fàbrica Asland de Castellar de n'Hug).<br />
<br />
<object width="495" height="300"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qyttfvLsWeg&hl=en_US&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/qyttfvLsWeg&hl=en_US&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="495" height="300"></embed></object><br />
<br />
Guastavino va arribar a Nova York l'any 1881, acompanyat del seu fill petit, Rafael Guastavino Espósito, que llavors tenia 8 anys. Els motius que van portar Guastavino a abandonar Catalunya per Nova York no són clars del tot.<br />
<br />
Bona part de l'empremta de Guastavino a Nova York està amagada, soterrada (com a Grand Central Station o a la primera parada de la xarxa del metro: l'antiga estació, ara abandonada, de City Hall, sota l'ajuntament), però tot i així forma part de molts dels edificis més destacables que van ser construïts als Estats Units durant les primeres dècades del segle passat. Guastavino pare va morir el 1908 i el fill (Rafael Guastavino Espósito) va agafar les regnes de l'empresa constructora familiar (la Guastavino Fireproof Construction Company) que, entre d'altres, treballava amb la firma d'arquitectes de renom <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/McKim,_Mead_%26_White">McKim, Mead & White</a>, de la mà dels quals va participar en la construcció de diversos centenars d'edificis en 41 estats americans, sobretot del nord-est i en especial a la ciutat de Nova York, i també del Canadà. L'empresa Guastavino va funcionar fins als anys seixanta (els darrers anys de la mà de la neta del primer Guastavino que va posar els peus a Nova York); els papers i dissenys de l'empresa van ser salvats pel professor <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/George_Collins"target="_blank">George Collins</a> (historiador de l'art i especialista en l'obra d'Antoni Gaudí) i formen part de l'Avery Architectural and Fine Arts Library de Columbia University. <br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4938439518/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4077/4938439518_35f9814c8a.jpg" width="500" height="375" alt="Guastavino (father & son), 4" /></a><br />
<br />
Continuem?<br />
<br />
I el Museu d'Història Natural, el Carnegie Hall, la tomba del president Ulysses Grant, la catedral de Saint John the Divine, l'església de St Vicenç Ferrer, l'escala interior de l'arc en memòria de George Washington que hi ha a Washigton Square (tots ells a Nova York), la Biblioteca de Boston… i fins a diversos centenars d'edificis més, construïts durant les primeres dècades del segle XX al nord-est dels Estats Units? Tots ells també tenen volta catalana construïda per l'empresa dels Guastavino (creada pel pare i que, des de la seva mort el 1908, va passar a mans del fill).<br />
<br />
Com van arribar a treballar pels millors arquitectes del moment? Com és que bona part dels edificis més importants construïts en aquella època als Estats Units (molts dels quals a Nova York) duen la seva empremta? Per què Guastavino va viatjar als Estats Units, en primer lloc (i amb un fill petit)? I la dona (i els altres fills que va tenir)? Quins edificis va construir com a arquitecte a Catalunya, i quins encara existeixen? On descansen les despulles de Guastavino pare? Què se'n va fer de l'empresa? Hi ha algun descendent viu dels Guastavino als Estats Units?<br />
<br />
I, encara més…<br />
<br />
Es poden visitar els edificis de Guastavino a Nova York? Podem fer una ruta de "Guastavino" en "Guastavino"? Quines sorpreses amaguen?<br />
<br />
En edificis o espais amb l'empremta de Guastavino podem degustar ostres sota la volta catalana de l'Oyster Bar de Grand Central Station, gaudir de les característiques acústiques de la <a href="http://www.llumenera.com/2010/05/whispering-gallery.html">Whispering Gallery</a> (la galeria dels xiuxiueig, que hi ha davant de l'Oyster Bar i que ha estat lloc de nombroses proposicions de matrimoni, entre les quals, la del músic de jazz Charles Mingus i la seva dona); participar en visites semiclandestines a la primera estació del metro de Nova York (l'antiga City Hall Station), ara en desús; conèixer l'arribada dels immigrants a la ciutat (i als Estats Units), al museu de la immigració, sota la volta catalana de la Registry Room de l'illa d'Ellis, al port de Nova York i, fins i tot, fer la compra de la setmana en un supermercat de la cadena Food Emporium, en l'espai de sota el Queensboro Bridge que originàriament va ser un mercat. Allà al costat, fins i tot, en temps recent, hi va haver un restaurant que duia el nom de l'arquitecte Guastavino (i del qual encara se'n pot veure el rètol).<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4613661159/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4044/4613661159_df1acaa196.jpg" width="500" height="375" alt="Whispering Gallery, 5" /></a><br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4938389904/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4074/4938389904_483366ce65.jpg" width="500" height="375" alt="Bridge Market, 3" /></a><br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4868414039/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4138/4868414039_bbb72f64a6.jpg" width="500" height="375" alt="Registry Room, 6" /></a><br />
<br />
Més fotos de Guastavino a Nova York, al <a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/sets/72157623951968239/">Flickr de La Llumenera</a>.<br />
<br />
Secció sobre Guastavino a <i>El secret de l'estiu</i> del 26/08/2010:<br />
<br />
<object align="middle" id="SRP463556IE" width="307" height="143" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000"><param value="always" name="allowScriptAccess" /><param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie" /><param value="high" name="quality" /><param value="true" name="swliveconnect" /><param value="#ffffff" name="bgcolor" /><param value="false" name="menu" /><param value="transparent" name="wmode" /><param name="flashvars" value="item=463556&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" /><embed id="SRP463556" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=463556&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" menu="false" allowScriptAccess="always" align="middle" name="SRP463556" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"></embed></object>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-72374933842940508472010-12-27T19:29:00.006-05:002010-12-27T19:50:15.648-05:00Blizzard 2010Quan algú em diu que fa fred a Barcelona, somric per dins, però en el fons reconec que la sensació de fred d'aquests darrers dies és acusada; i més si les cases no estan tan preparades per afrontar l'hivern com les de la meva antiga ciutat d'adopció.<br />
<br />
De Nova York, a través de la premsa i dels amics que hi són, m'arriben les notícies del <i>blizzard</i> d'enguany. Alguns, els novençans, han après per primer cop el significat d'aquesta paraula. Jo ho vaig fer a mitjans de febrer de 2006 (vegeu la foto que hi ha més avall): un <i>blizzard</i> és una tempesta de neu acompanyada de forts vents i de poca visibilitat. La situació idònia per quedar-se a casa i veure passar el temporal a través de la finestra; els aeroports tancats, la neu que s'acumula als carrers i que cobreix i amaga els cotxes aparcats, i aquell silenci tan característic de Nova York quan neva: per sempre més, la meva imatge de silenci.<br />
<br />
En <a href="http://newyorkdailyphoto.blogspot.com/2010/12/blizzard.html"target="_blank">un blog</a> llegeixo: «El servei en algunes línies de metro i d'autobús s'ha suspès. Hi ha persones que han quedat atrapades en trens o en els seus cotxes a les carreteres. D'altres no han pogut sortir de casa a causa de l'acumulació de neu. En alguns carrers no passaven les màquines llevaneu, no s'enretirava la neu de les voreres. Alguns, a Manhattan, han trigat hores a arribar a la feina i, quan hi han arribat, s'han trobat que estava tancada i han hagut de tornar-se'n cap a casa.»<br />
<br />
El d'aquest any no m'ha enganxat per ben poc… és la por de tot exiliat quan ha de venir a passar el Nadal a casa: “espero que no m'enganxi la nevada el dia que volem cap a Barcelona”. Aquest cop (el darrer) ens ha anat de ben poc: de quatre dies. I crec que tant la neu, com la ciutat, ja les trobo a faltar.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/2079342320/" target="_blank"><img src="http://farm3.static.flickr.com/2189/2079342320_0c2a843006.jpg" width="500" height="375" alt="" /></a><br />
Foto: 66th Street (12 de febrer de 2006)<br />
<br />
Més info | <i><a href="http://newyorkdailyphoto.blogspot.com/2010/12/blizzard.html"target="_blank">New York Daily Photo: Blizzard</a></i>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-1747563484075042492010-12-15T01:10:00.004-05:002010-12-15T01:27:58.663-05:00Comiat #2: La ciutat de línies verticals<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5152149894/" target="_blank"><img src="http://farm2.static.flickr.com/1140/5152149894_b27da6f7fb.jpg" width="500" height="375" alt="Reflection" /></a><br />
<br />
En cap cas, el títol de l'apunt anterior (<i>Comiat#1</i>) pretenia ser un punt final al blog; l'escrit és tan sols un comiat per etapes de la ciutat de línies verticals que és en l'origen de <i>La Llumenera de Nova York</i>. El blog romandrà obert i vull continuar-hi recollint les meves impressions de la ciutat; ben aviat, però, ho faré amb la perspectiva de la distància.<br />
<br />
De Nova York se n'han escrit moltes coses, i moltes també en la nostra llengua: Artur Cuyàs (amb els seus pseudònims múltiples) va ser un dels primers en fer-ho des de les pàgines de la revista que va fundar i dirigir, de 1874 a 1881: <i>La Llumanera de Nova York</i>. Van seguir-lo, entre d'altres, i ja al segle vint, Josep Pla (que només hi va ser durant un <i>weekend</i> d'estiu… d'un parell de setmanes als anys cinquanta) o, més recentment, Quim Monzó, <a href="http://www.carlescapdevila.com/?p=248"target="_blank">Carles Capdevila</a>, Eva Piquer, Anna Grau, Lara Bonilla, <a href="http://citesamanhattan.blogspot.com/"target="_blank">Emma Reverter</a>, Isaac Salvatierra i un llarg etcètera, des de la premsa i amb la literatura. Me'n deixo molts, començant pels corresponsals (<i>freelance</i> o no) dels mitjans de comunicació del país.<br />
<br />
Durant els darrers anys, hi ha hagut alguns de nosaltres que ho hem fet des dels blogs, plens d'escrits amb més o menys càrrega personal: <a href="http://bloguejat.blogspot.com/"target="_blank">Salvador Macip</a> (que també hi ha ficat <a href="http://macip.org/macip/cat/212.htm"target="_blank">cullerada literària</a>), <a href="http://guillemdefak.com/blog/"target="_blank">Guillem d'Efak Fullana-Ferré</a>, <a href="http://xavimenos.blogspot.com/"target="_blank">Xavi Menós</a> (en alguna ocasió també des del blog <a href="http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?catid=1067"target="_blank">Catalans pel Món</a>) o <a href="http://jordigraupera.cat/?cat=14"target="_blank">Jordi Graupera</a> (que també en fa la crònica des de RAC1)… N'hi ha que són una font fiable, ben documentada i experimentada de la vida novaiorquesa, com el sempre recomanable <i><a href="http://blogs.avui.cat/joanot/"target="_blank">Nova York és diferent</a></i> de Joanot. Altres són iniciatives extraordinàries, com la dels alumnes que aprenen <a href="http://catalacolumbiauniv.blogspot.com/"target="_blank">Català a Columbia University</a> o les notes de cultura catalana del <a href="http://thecatalancenter.blogspot.com/"target="_blank">The Catalan Center</a> a NYU.<br />
<br />
Som molts, doncs, els enamorats de Nova York, que hi hem escrit, hi escrivim i n'escriurem, i perdoneu si em deixo algú. Avui mateix llegeixo que la periodista Bea Cabezas <a href="http://www.ara.cat/cultura/Bea-Cabezas-Premi-Carlemany-vertical_0_389962148.html"target="_blank">ha rebut el Premi Carlemany</a> per la novel·la <i>La ciutat vertical</i>, ambientada en el tombant del segle XIX al XX en la Nova York de <i>La Llumanera</i> i de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=JW2oJlPUGZo"target="_blank">Rafael Guastavino</a>… I, dies enrere, vaig ensopegar amb un nou blog en català sobre Nova York (<i><a href="http://www.nouanewyork.com/"target="_blank">Nou a New York</a></i>)… Benvinguts!<br />
<br />
Puc afirmar (amb modèstia) que us deixo en molt bones mans i que, si ho voleu, de tant en tant continuareu trobant en aquest blog petites dosis de <i>la ciutat de línies verticals</i>.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-9256955623219916252010-12-14T00:51:00.001-05:002010-12-14T00:56:59.024-05:00Comiat #1És només un dit de neu que tot just ha emblanquinat l'escala d'incendis de la finestra del darrera del que aviat ja no serà casa meva; l'escala d'incendis del pati interior d'aquest, el meu segon apartament novaiorquès. Falta una setmana per partir i el fred polar i quatre flocs de neu no han volgut faltar a la cita, per recordar-me aquell gener gèlid de fa cinc anys quan, molt més innocent i amb la ment gairebé verge de gran ciutat, vaig arribar per segon cop a Nova York.<br />
<br />
Aquell va ser el cop de debò, el cop en què, amb la meva vida en dues maletes (que no van arribar a temps), em vaig plantar al JFK i d'allà amb taxi fins a Manhattan. Després d'un periple nocturn per aconseguir les claus de l'apartament 4F del 318 del carrer seixanta-sis (molt a prop de la segona avinguda), vaig pujar els tres pisos per l'escala estreta, les vaig ficar al pany i em vaig enfrontar per primer cop a la buidor del que seria casa meva durant els primers tres anys i mig. Aquella sensació la tindré enregistrada per sempre més a la memòria. El sac de dormir sobre el terra dur de l'apartament sense mobles de la primera nit, el soroll de la vàlvula del radiador de la calefacció antiga del menjador; i el fred, el fred intens de l'exterior incrustat als vidres de les tres finestres.<br />
<br />
Enguany m'estalviaré l'hivern d'aquesta ciutat que tant m'he arribat a estimar i que tan bé he arribat a entendre. Me n'aniré quan tot just comença i viuré (des de la distància i a través del que me n'expliquin els amics) el vestit blanc hivernal, que és el que, de tots, li escau més bé a Nova York.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/375214049/" target="_blank"><img src="http://farm1.static.flickr.com/145/375214049_54b838b9d2.jpg" width="500" height="375" alt="snow (1)" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-34256410596079889712010-11-29T22:39:00.002-05:002010-11-30T03:01:53.525-05:00El germà petitTornant de Califòrnia a Nova York, gràcies al wifi de l'avió, escric el segon apunt del blog <a href="http://ciencia.ara.cat/laetoli/" target="_blank">Laetoli</a>. Aquest nou blog és el germà petit de <i>La Llumenera</i> que us anunciava fa una setmana i neix com un projecte personal de comunicació científica 2.0 en la nostra llengua que, d'entrada, tindrà tres canals. El blog, a <a href="http://ciencia.ara.cat/"target="_blank">la secció de ciència del diari Ara</a>, una pàgina a <a href="http://twitter.com/bloglaetoli" target="_blank">Twitter</a> i una altra a <a href="http://www.facebook.com/laetoli" target="_blank">Facebook</a>. Si us agraden i us encurioseixen els temes de ciència i de salut, us animo a que els seguiu i em feu arribar les vostres qüestions i comentaris sobre què us agradaria que hi tractés. No cal dir que <i>La Llumenera</i> continuarà oberta i que encara em queden força coses de Nova York al tinter.<br />
<br />
<a href="http://ciencia.ara.cat/laetoli/" target="_blank"><img alt="Laetoli" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCbc1jvLJpxHREznM2EyES-XOGJI8Bn_MmqgaGKA9O6_LoAsYLqoy0VpQi6Bw9cwZ0NTstnQE5yXUvZo5SrCjAjy-KUIBUBAJauN2cCKUg9bnW3djPpnwQGmwIGSEFt25Gb_qL/s1600/laetoli.jpg" width="500" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-3146508569336574742010-11-22T01:02:00.005-05:002010-11-29T22:29:39.390-05:00Leaving New York, never easyPotser és ara i aquí que hauria de fer-ne l'anunci; perquè les pàgines d'aquest blog són indestriables d'aquest lustre, d'aquests cinc anys que he passat a Nova York: avui, 22 de novembre de 2010, <b>falta exactament un mes per dir adéu</b>, de manera definitiva, a aquesta ciutat que, personalment, ha significat tantes (i tan bones) coses. Falten exactament quatre setmanes per posar <b>punt final a l'etapa novaiorquesa</b> de qui, durant aquests 51 mesos —59 mesos, si comptem la forma embrionària del blog—, ha escrit vora <b>nou-cents textos sobre la ciutat</b> dels gratacels: la ciutat que aquí vaig rebatejar com <b>“de les línies verticals”</b>. Sé que seran setmanes intenses, atapeïdes de feina i, en les quals, probablement, no em podré acomiadar com déu mana de Nova York. Tampoc he meditat encara la mutació que forçosament haurà de patir <i>La Llumenera de Nova York</i> quan comenci a <b>mirar-se Nova York des de la distància</b>; alguna cosa n'haurem de fer. Però el que sí que sé del cert és que aquest aprenent de cronista trobarà a faltar totes i cadascuna de les línies verticals (i dels plecs) d'aquesta ciutat fascinant. <i><a href="http://www.youtube.com/watch?v=tCvnGxfBfiw"target="_blank">Leaving New York, never easy</a></i>.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5152561132/" target="_blank"><img src="http://farm2.static.flickr.com/1151/5152561132_8620dd948d.jpg" width="500" height="375" alt="Skyline, 3" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-37041618445036830162010-11-15T00:14:00.001-05:002010-11-15T00:46:04.294-05:00Record #1M'havia resistit a penjar aquesta fotografia. Alguns de vosaltres pensareu: un altre cop? És l'enèsima versió de la mateixa instantània, i (<a href="http://www.llumenera.com/2007/03/lon-gisland.html"target="_blank">aquí</a>, <a href="http://www.llumenera.com/2009/01/aloc-ispep.html"target="_blank">aquí</a> i <a href="http://www.llumenera.com/2010/07/pepsico-sign-i-gantry-state-park.html"target="_blank">aquí</a>) ja n'havia explicat la història i les diverses vicissituds que el rètol lluminós de la fotografia ha patit als darrers anys. Però un comentari al darrer post del blog, m'ha fet pensar en alguns dels amics que he conegut en aquest lustre a la ciutat dels gratacels. Un dels quals, l'autor del comentari en el post anterior va ser qui em va fer descobrir aquest racó de Nova York, a la riba <i>queensiana</i> de l'East River. Crec que el primer cop que m'hi van dur (segons l'<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/417233645/"target="_blank">arxiu fotogràfic</a>, el març de 2007), hi vam anar amb cotxe (el cotxe privat, aquesta rara avis a Nova York!). Després, hi he tornat infinitat de vegades, amb el tren 7 des de Grand Central o, des que visc a Queens, amb la combinació d'N i 7. És el lloc idoni per portar-hi les visites perquè hi experimentin la sensació del "ja sóc a Nova York", gràcies a l'espectacle d'unes vistes magnífiques i privilegiades de Manhattan, davant de les Nacions Unides i del carrer 42 (<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5152561132/"target="_blank">foto</a>). El parc i la tipografia de neó del rètol lluminós també valen la pena.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5152585870/" target="_blank"><img src="http://farm2.static.flickr.com/1091/5152585870_105d7d04e2.jpg" width="500" height="375" alt="Pepsi:Cola" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-13788263380727685442010-11-09T02:03:00.000-05:002010-11-09T02:03:23.508-05:00De la nit de Halloween al matí de la MaratóEncara he d'endreçar les fotografies de la darrera setmana. Una setmana en la qual he tornat a descobrir la ciutat a través dels ulls d'un visitant, amb la mirada verge de qui s'hi enfronta per primer cop. Els que hi vivim exiliats, i sovint rebem visites d'amics i familiars, fem anar el tòpic, del tot cert, que els visitants ens descobreixen i ens fan freqüentar llocs de la ciutat que la rutina ens havia fet invisibles. Ens recomanen algun lloc que surt a les guies; aquests llibres que ja no llegim perquè n'hem escrit un de propi i mental amb el qual arrosseguem les visites i juguem a fer de guia. En el meu cas, el <i>top ten</i> podria anar més o menys així: High Line Park i els edificis vells del Meatpacking District, Gantry State Park (amb unes fantàstiques vistes de Manhattan des de Queens), Williamsburg (amb el <i>brunch</i> de rigor al Sweetwater i les vistes de Manhattan des de Brooklyn, a l'East River State Park), unes quantes voltes Guastavino (la de l'Oyster Bar de Grand Central Station i la del Bridge Market del Queensboro Bridge, per exemple), una passejada pels carrers del West Village, l'East Village de nit (i Tompkins Square Park i els community gardens, de dia), el passat dels immigrants al Lower East Side, Harlem i el jazz (i una nit al St. Nick's Pub), el Brooklyn Bridge i el Manhattan Bridge (i el barri de DUMBO que hi ha a sota), els Brooklyn Heights…<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5151931771/" target="_blank"><img src="http://farm2.static.flickr.com/1098/5151931771_6ddb62552f.jpg" width="500" height="375" alt="Gantry State Park" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-26015814049689748842010-10-27T01:14:00.005-04:002010-10-27T01:23:05.080-04:00Dromedaries & RockettesAquest matí, a punt d'arribar a la feina, m'he trobat amb un parell de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dromedari"arget="_blank">dromedaris</a> al mig del carrer. A Nova York, les sorpreses són contínues i, per això, la gent quan veu alguna cosa que se surt de la normalitat, únicament estarrufen el nas, aixequen un instant la mirada per sobre de les pàgines del diari i, tot seguit, retornen al seu capficament individual. En aquest cas, però, l'escena era prou insòlita com per atreure un bon nombre de curiosos i borinots que envoltaven els animals en un eixam de flaixos i instantànies preses amb els telèfons. Els dromedaris (molt tranquils) eren a sobre la vorera, al carrer 67 entre la segona i la tercera avingudes, i no impedien el trànsit de cotxes, però sí el dels vianants que transitàvem per la vorera nord, al davant dels estudis de la cadena de televisió FOX. El pessebre el completaven un parell d'ovelles i un ruc, i quatre Rockettes que, en aquell precís instant, estaven sent entrevistades a peu de carrer (<a href="http://www.flickr.com/search/?q=dromedaries&w=87365996%40N00&s=int&z=m"target="_blank">fotos</a>).<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5119334801/" target="_blank"><img src="http://farm2.static.flickr.com/1230/5119334801_6aff198375.jpg" width="500" height="375" alt="Dromedaries & Rockettes, 4" /></a><br />
<br />
<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Rockettes"target="_blank">The Rockettes</a> són la companyia de ball del Radio City Music Hall de Nova York. Són l'actuació estel·lar de l'espectacle <i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Radio_City_Christmas_Spectacular"target="_blank">Radio City Christmas Spectacular</a></i> que, des de fa 77 anys, ocupa cada dia de la setmana, durant la temporada de Nadal, l'escenari del Radio City Music Hall.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-33113354244015847252010-10-26T00:16:00.002-04:002010-10-26T00:21:01.433-04:00Estiuet (indi)Abans de les primeres nevades de l'any, els freds de l'hivern, que aquí sovint s'apropien també de bona part de la tardor, ens concedeixen la treva de l'estiuet de Sant Martí (o <i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Indian_summer"target="_blank">Indian Summer</a></i>, com l'anomenen en aquestes latituds). Ara mateix, al punt just de la mitjanit, la temperatura frega els vint graus quan, fa tot just quatre dies, les nits començaven a ser gèlides. Com deia, és només el preludi benèvol de l'hivern que entrarà amb força a finals de setmana de la mà de Halloween. Carabasses, monstres i caramels <i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Trick-or-treating"target="_blank">trick or treat?</a></i>, i qui sap si, fins i tot, un primer floc de neu desorientat i disfressat de gota d'aigua.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5063537921/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4126/5063537921_5f8e959208.jpg" width="500" height="375" alt="CNN" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-22202732984441429542010-10-10T17:53:00.004-04:002010-10-12T23:56:29.986-04:00LENNONYC<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/2082662386/" target="_blank"><img src="http://farm3.static.flickr.com/2139/2082662386_1c2d5c6afa.jpg" width="500" height="375" alt="You may say that I'm a dreamer" /></a><br />
<br />
L'entrada per l'oest a Central Park, a l'alçada del carrer 72, per sempre més quedarà associada al nom de John Lennon. A quatre passes d'allà, davant de l'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Dakota"target="_blank">edifici Dakota</a>, on des de 1973 ell i Yoko Ono havien instal·lat la seva residència, va ser assassinat el vuit de desembre de 1980. Prop d'aquesta entrada i dins del parc, es va construir el jardí Strawberry Fields en honor al músic i, cada any, amb motiu de les efemèrides de la mort o del naixement de Lennon, s'hi congrega gent per a retre-li homenatge. Enguany les celebracions tenen un to especial perquè ha fet setanta anys del naixement (ahir dissabte) i en farà trenta que va ser assassinat.<br />
<br />
Ahir a la tarda, una gernació peregrinava des de la porta del Dakota fins al rosetó amb la inscripció IMAGINE que hi ha a terra en un punt central d'Strawberry Fields: grups de música que tocaven cançons de Lennon i dels Beatles, flors i molta gent a tot el parc. A la Rumsey Playfield, a les set, hi tenia lloc la preestrena gratuïta del documental <i>LENNONYC</i>, sobre la relació de Lennon amb Nova York i els nou anys que va viure a la ciutat, que ja es va presentar al New York Film Festival i que s'emetrà el 22 de novembre a la televisió pública PBS.<br />
<br />
<object width="500" height="306"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aTXklDY7IVE?fs=1&hl=en_US"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/aTXklDY7IVE?fs=1&hl=en_US" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="500" height="306"></embed></object><br />
<br />
Altres apunts sobre John Lennon: <a href="http://www.llumenera.com/2008/10/la-fortuna.html">La Fortuna</a>, <a href="http://www.llumenera.com/2008/12/mind-games.html">Mind Games</a>, <a href="http://www.llumenera.com/2009/12/que-pasa-new-york.html">“Qué pasa, New York?”</a>.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-72056851238511025702010-10-09T00:41:00.003-04:002010-10-12T23:57:25.360-04:00Febrer<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/3302003818/" title="LES Femmes, 3 by miqflickr, on Flickr"><img src="http://farm4.static.flickr.com/3567/3302003818_c5eaa50292.jpg" width="500" height="375" alt="LES Femmes, 3" /></a><br />
<br />
Aquesta la vaig fer un dia d'aquells de finals de febrer quan a Nova York experimentes el que és un hivern de debò. De nit, al carrer, hi ha la gent justa que va d'un lloc a un altre i que no s'entretenen gaire a pensar on és que van, perquè ja ho han decidit amb antelació abans de sortir a l'exterior. També hi ha munts de neu bruta als vorals.<br />
<br />
Érem al Lower East Side, en concret, a la cantonada de Stanton Street amb Essex, a recer del fred dins d'un restaurant mexicà-caribeny, El Nuevo Amanecer, d'aquests en què a la carta tenen un mateix plat, amb arròs, fesols i carn, que es repeteix una infinitat de vegades amb noms diferents segons com estiguin enroscades les tortilles de blat de moro que l'acompanyen.<br />
<br />
Des de dins del local, a través del vidre, vaig veure com dues noies sortien a fora a fumar. A Nova York, des de 2003, no es permet fumar en bars i restaurants i la gent surt al carrer a fer un cigarret; els més intrèpids, com les noies de la imatge, es juguen la vida en ple hivern quan les temperatures exteriors són sota zero. Les noies seien en els dos pilons que delimiten el lloc on hi ha una boca de reg i parlaven; la foto captura l'instant precís en el qual una d'elles deixava anar per la boca el fum del tabac. Al fons a l'esquerra, s'hi veu una ATM (<i>Automatic Teller Machine</i>, un caixer automàtic) d'aquestes per sortir del pas, que et cobren dos dòlars de comissió, i també, tot de cartrons lligats i bosses d'escombraries amuntegades a la vorera.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-31241724062699651132010-10-08T00:24:00.005-04:002010-10-12T23:58:18.004-04:00Queensboro Plaza<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4988601859/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4110/4988601859_0d6d4eba69.jpg" width="500" height="375" alt="Queensboro Plaza" /></a><br />
<br />
El que veieu en aquesta fotografia, presa a contrallum, és el que es veu des d'un dels extrems de l'andana de l'estació de Queensboro Plaza. Aquesta estació del metro de Nova York és la primera que us trobareu a l'aire lliure, un cop els trens de la línia d'Astoria (actualment els trens N i Q) surten a la superfície. És una estació (i una andana) compartida amb els trens de la línia 7 que van cap a Flushing.<br />
<br />
Des de l'extrem oest de l'andana, podeu veure part de la silueta urbana de Manhattan, amb l'Empire State Building que treu el nas darrera de l'edifici industrial que hi ha en primer terme. També, i en el terrat d'aquest edifici, s'observa un d'aquests dipòsits d'aigua, fets amb fusta, tan característics de Nova York (i dels quals en vaig parlar <a href="http://www.llumenera.com/2007/04/water-towers.html">aquí</a>). Darrera de l'anunci d'una marca de cotxes, hi ha el cartell dels estudis de cinema i de televisió <a href="http://www.silvercupstudios.com/"target="_blank">Silvercup</a> de Long Island City, i, més enllà, a la dreta de la imatge, un gratacels de sostre inclinat que forma part de l'<i>skyline</i> manhattanià i del qual, fa uns dies, vaig llegir-ne la història de la seva construcció, en un apunt molt interessant i que us recomano al blog <i>Nova York és diferent</i>: <a href="http://blogs.avui.cat/joanot/2010/09/29/el-dia-quan-el-gratacels-de-citibank-gairebe-es-va-partir-en-dos-historia-duna-badada-catastrofica-dels-enginyers/"target="_blank">“El dia que el gratacels de Citibank gairebé es va partir en dos”</a>.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-28849287133805967052010-10-06T00:54:00.000-04:002010-10-06T00:54:21.951-04:00New York at our fingertips<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4807693280/" title="Phantom pier by miqflickr, on Flickr"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4097/4807693280_b329780a46.jpg" width="500" height="375" alt="Phantom pier" /></a><br />
<br />
En una ciutat com aquesta, d'<i>skylines</i> i vistes espectaculars des de les altures, n'hi ha que viuen en apartaments magnífics amb perspectives privilegiades sobre Central Park, o de <i>midtown</i> Manhattan, o del riu, o del pont, o del…<br />
<br />
Aquestes són les visions de Nova York que s'emporta el turista quan torna cap a casa; la vista espaterrant de la ciutat que el nouvingut degusta des del <i>rooftop</i> (el terrat) d'aquell hotel o club semi-exclusiu amb una sensació de petitesa i un martini a la mà.<br />
<br />
Nova York és això. Però en la majoria dels casos, és també la paret anodina de maons de l'edifici del davant de casa, que pots tocar amb el palmell de la mà si treus el braç per la finestra.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-43629641081861152922010-09-27T00:59:00.002-04:002010-09-27T01:02:35.026-04:00Looking BackwardEl 1893, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Joseph_Ferdinand_Keppler"target="_blank">Joseph Keppler</a>, fundador de la revista satírica <i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Puck_(magazine)"target="_blank">Puck</a></i> i un dels principals dibuixants dels Estats Units, va caricaturitzar els immigrants que, un cop havien fet fortuna, s'oblidaven dels seus propis orígens i volien negar l'entrada al país dels seus compatriotes. Us sona d'alguna cosa?<br />
<br />
«Aquells que són més vehements en el seu crit d'“Amèrica per als americans” no cal que mirin gaire enrere per trobar un avantpassat que era un immigrant».<br />
—New Immigrants' Protective League, <i>Bulletin</i> No. 1, November 16, 1906.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4869020652/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4082/4869020652_7c8b4bc528.jpg" width="500" height="375" alt="Looking Backward" /></a><br />
[Vist al Museu de la Immigració d'<a href="http://www.llumenera.com/2010/08/una-ciutat-dimmigrants.html">Ellis Island</a>]miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-21454659647389886372010-09-21T23:51:00.001-04:002010-09-22T01:13:38.947-04:00Beekman TowerLa silueta urbana de Nova York (l'<i>skyline</i>) també canvia i s'hi afegeixen nous gratacels. Un dels darrers, ja pràcticament acabat, és el segon edifici de l'arquitecte Frank Gehry a la ciutat, després de l'<a href="http://www.llumenera.com/2009/09/gehry.html">IAC Building</a>, i el primer que és un gratacels. Les setanta-sis plantes de la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Beekman"target="_blank">Beekman Tower</a>, al 8 de Spruce Street, pocs metres al sud de l'ajuntament (City Hall) i del Brooklyn Bridge, han modificat completament (un cop més) la visió que des de Brooklyn tens de la part baixa de Manhattan, d'aquest teixit atapeït de gratacels i de carrers estrets del Financial District. Personalment, encara no sé què fer-ne; encara no m'he format una opinió sobre aquest edifici llargarut (el vuitè més alt de la ciutat amb 267 metres), que té un acabat exterior que simula una estructura lleugerament ondulada. D'entrada, el que no em fa el pes és que tapa parcialment la vista d'un dels meus gratacels predilectes (<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4997201383/"target="_blank">foto</a>), d'un dels edificis més estilitzats de Lower Manhattan: aquesta catedral neogòtica del capitalisme que és el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Woolworth_Building"target="_blank">Woolworth Building</a>, de 1913.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4997200109/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4109/4997200109_629811e0ca.jpg" width="500" height="375" alt="Waterfront & Skyline, 5" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-3308056228727164032010-09-20T23:54:00.002-04:002010-09-20T23:57:56.940-04:00Yes, I shootEn altres casos, pretèrits (<a href="http://www.llumenera.com/2008/05/honeymoon-project-dantoni-miralda.html">aquí</a> i <a href="http://www.llumenera.com/2008/09/l-o-v-e-2.html">aquí</a>) o més propers (<a href="http://www.llumenera.com/2010/06/springtime-in-ny-wedding.html">aquí</a>), he parlat de diversos tipus de boda amb què et trobes a Nova York; de parelles empolainades i disfressades de pastissets (elles) i de pingüins (ells), que es passegen per diversos racons de la ciutat buscant el decorat més idoni per a la seva particular pel·lícula ensucrada (tràiler promocional inclòs). D'un temps ençà (potser pel bon temps, encara), em fa la sensació que els publireportatges conjugals, en forma de sessions de fotos amb parella, fotògraf i comitiva, han proliferat i te'ls trobes com bolets en qualsevol excursió urbana de cap de setmana; especialment, i això ho hem comentat amb amics, pels volts del nou <a href="http://www.llumenera.com/2010/09/brooklyn-bridge-park.html">Brooklyn Bridge Park</a> i en l'Empire Fulton Ferry State Park, de DUMBO (amb el "marc incomparable" dels ponts de Brooklyn i Manhattan, i la silueta urbana del Lower Manhattan de fons) on, en un cap de setmana qualsevol, pots trobar-hi tres i quatre sessions fotogràfiques nupcials.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4997824698/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4091/4997824698_4e89a36232.jpg" width="500" height="375" alt="Yes, I do, 3" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-6016825185035977682010-09-19T01:38:00.000-04:002010-09-19T01:38:47.819-04:00Tom Traubert's BluesEn més d'una ocasió hem parlat de com les esperes llargues als transports públics accentuen la creativitat d'alguns novaiorquesos. En la majoria dels casos, la creativitat és la vàlvula d'escapament, la forma que adopten la queixa i el malestar interiors: és una forma de resistència pacífica, individual i (més o menys) silenciosa a l'autoritat; una revolta contra les normes i els avisos (o anuncis) que són força abundants al subsòl (quan el transport responsable de l'espera i de la pèrdua de paciència és el <i>subway</i>, cosa ben probable de nit i en cap de setmana). En comptes de descarregar la frustració contra el mobiliari urbà o contra l'aparador d'alguna botiga, els soferts novaiorquesos —que són irònics de mena— agafen el retolador que duen a la butxaca i modifiquen "l'espera" del cartell (per fer-la més passadora) en un "vals" vienès.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/5003519146/" targte="_blank"><img alt="Waltzing" height="375" src="http://farm5.static.flickr.com/4148/5003519146_81a54748c8.jpg" width="500" /></a><br />
<br />
<i>Do not <s>wait</s> waltz in this restricted clearance area</i><br />
[No <s>s'esperi</s> balli el vals en aquesta zona de seguretat]miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-3444624866318053432010-09-18T13:01:00.000-04:002010-09-18T13:01:41.447-04:00Brooklyn Bridge Park<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4997804132/" title="Waterfront & Skyline, 3 by miqflickr, on Flickr"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4090/4997804132_7e56e5437d.jpg" width="500" height="375" alt="Waterfront & Skyline, 3" /></a><br />
<br />
L'altre dia citava una frase de Le Corbusier, amb la qual l'arquitecte i urbanista suís-francès il·lustrava el caràcter inacabat i en transformació constant de Nova York; la frase era de 1937. A les acaballes de la primera dècada d'aquest nou segle, podem afirmar que Nova York és encara una ciutat incompleta, un <i>work in progress</i>: probablement sempre ho serà.<br />
<br />
Els darrers anys, un dels fronts en els quals es concentra bona part de la transformació actual de Nova York és el que hi ha arran de l'aigua: el que aquí en diuen <i>waterfront</i>. Els molls, els vells magatzems portuaris i la ferralla industrial de tota mena poc a poc han anat deixant pas a una sèrie de parcs que formen part d'un projecte global encaminat a recuperar la primera línia de "mar" (i de riu) novaiorquesa, en gran part per a usos públics dels ciutadans. En aquest capítol, podem comptar-hi el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hudson_River_Park"target="_blank">Hudson River Park</a>, que recorre la riba oest de Manhattan, del carrer 59 fins a Battery Park, i que és com una mena de passeig marítim amb espai per a vianants, carril de bicicletes, jardins i antics molls remodelats i reconvertits en zones d'esbarjo i de descans. També, i ara a Brooklyn, l'<a href="http://www.llumenera.com/2008/06/nature-matching-system.html">Empire Fulton Ferry State Park</a> de DUMBO, o l'<a href="http://www.llumenera.com/2007/06/williamsburg-state-park.html">East River State Park</a> de Williamsburg. A Queens, un bon exemple d'aquesta transformació del <i>waterfront</i> és el <a href="http://www.llumenera.com/2007/03/lon-gisland.html">Gantry Plaza State Park</a>. Tots ells, projectes encaminats a que els novaiorquesos recuperin la primera línia davant de l'aigua, i en puguin gaudir.<br />
<br />
Un dels darrers parcs que s'ha afegit a aquesta llista és el <a href="http://www.brooklynbridgeparknyc.org/"target="_blank">Brooklyn Bridge Park</a>. De fet, és una ampliació de l'Empire Fulton Ferry, entre els ponts de Manhattan i de Brooklyn, que l'ha acabat incorporant en un projecte de més envergadura i extensió que abarca els antics molls davant de la Brooklyn Queens Expressway i dels Brooklyn Heights. El parc, com veieu en la foto encara està en construcció, però el 22 de març d'enguany se'n va inaugurar la primera fase, el Pier 1, i al juny la segona, el Pier 6. El parc ha d'estar enllestit el 2013 i, com podeu veure a les altres dues fotografies (de l'octubre de l'any passat) que acompanyen aquest apunt, les obres van a molt bon ritme.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4049247970/" target="_blank"><img src="http://farm3.static.flickr.com/2765/4049247970_f1a8937b54_m.jpg" width="240" height="180" alt="Lower Manhattan, 6" /></a><a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4049247414/" target="_blank"><img src="http://farm3.static.flickr.com/2594/4049247414_7e0676a538_m.jpg" width="240" height="180" alt="Lower Manhattan, 5" /></a><br />
<br />
En les imatges, també podeu apreciar la transformació de l'skyline del Lower Manhattan, amb aquest nou edifici de 76 plantes, i silueta retorçada, que hi ha a prop de l'extrem manhattanià del pont de Brooklyn: és la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Beekman_Tower_(Gehry)"target="_blank">Beekman Tower</a>, un gratacels projectat per Frank Gehry i ja pràcticament acabat.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-38401962111350520332010-09-14T00:59:00.000-04:002010-09-14T00:59:30.202-04:00Chelsea Hotel #2<i>Those were the reasons and that was New York</i><br />
—<i>Chelsea Hotel</i>, Leonard Cohen.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4988603437/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4148/4988603437_b801d7f2eb.jpg" width="500" height="375" alt="Chelsea Hotel #2" /></a><br />
<br />
«Llavors em vaig traslladar al Chelsea Hotel. Allò era molt divertit, tothom hi era: Nico i Ginsberg hi anaven sovint. Hi havia Harry Smith, Janis Joplin… És en l'única ocasió que he estat tan indiscret; en la qual li vaig dir a un periodista alguna cosa semblant al que havia escrit sobre Janis Joplin. Ja ho saps, el diable m'ho va fer fer. No sé perquè vaig ser tan poc galant. A ella no li hauria importat. És a la meva mare a qui hauria molestat.»<br />
<br />
«Rufus Wainwright fa meravelles de la cançó.» — L. Cohen a <i><a href="http://www.leonardcohenimyourman.com/"target="_blank">Leonard Cohen I'm Your Man</a></i>.<br />
<br />
<embed wmode="transparent" allowfullscreen="false" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.dailymotion.com/swf/x1w4k9" allowscriptaccess="never" height="303" width="495"></embed>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-64225555287153582532010-09-13T01:18:00.007-04:002010-09-17T00:32:40.083-04:00Le Corbusier<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4880631067/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4139/4880631067_9edc48fc3c.jpg" width="500" height="375" alt="Le Corbusier" /></a><br />
<br />
Al sempre interessant (i no gaire conegut) <a href="http://www.mcny.org/"target="_blank">Museum of the City of New York</a>, que hi ha en una mansió de la cinquena avinguda, entre els carrers 103 i 104 (una illa per sota del Museo del Barrio), trobareu aquest cartell amb una frase de 1936 de Charles-Édouard Jeanneret-Gris, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier"target="_blank">Le Corbusier</a>, en la qual l'arquitecte i urbanista suís-francès posa de manifest el caràcter d'una ciutat en constant transformació.<br />
<br />
«Nova York no és una ciutat acabada, és una ciutat camí d'esdevenir-ho.»<br />
—Le Corbusier, 1937<br />
<br />
A Nova York, després del crac del 1929, els anys trenta es van caracteritzar per la conquesta de l'espai aeri amb la construcció dels dos gratacels més alts i emblemàtics de la ciutat: el <a href="http://www.llumenera.com/2007/07/veure-qui-la-fa-ms-grossa.html">Chrysler Building</a> primer, de 1930, i l'Empire State Building, acabat un any més tard. A la ciutat de línies verticals, Le Corbusier va participar com a membre del comité que, entre 1949 i 1952, va projectar la Seu de les Nacions Unides i, en especial, l'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/United_Nations_Secretariat_Building"target="_blank">edifici del Secretariat</a>, juntament amb l'arquitecte brasiler <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar_Niemeyer"target="_blank">Oscar Niemeyer</a>.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-53096080000533559532010-09-12T12:52:00.003-04:002010-09-12T18:36:51.906-04:00Tribute in Light<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4982406583/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4145/4982406583_9042a28b54.jpg" width="500" height="375" alt="9/11 Tribute in Light" /></a><br />
<br />
Des de 2006 que no passava un onze de setembre a Nova York. Enguany ha caigut en dissabte i, a primera hora del matí, com cada any coincidint amb el moment just de l'impacte dels avions a les torres bessones, ha començat l'acte de record de les víctimes de l'atemptat contra el World Trade Center: s'han succeït els parlaments, els moments de silenci i la lectura dels noms de les persones que hi van perdre la vida, tot televisat i a una hora en què bona part dels novaiorquesos dormien o començaven el cap de setmana (polèmiques a banda). A Nova York, el record d'aquells dies fatídics de setembre és present cada inici de tardor des de fa nou anys; no se'n parla gaire si no ets tu qui pregunta, qui treu els fets a la conversa. L'altre dia, un amic ens explicava els seus records de l'onze de setembre del 2001: tot just feia dues setmanes que havia arribat a la ciutat, provinent d'un país àrab, quan va tenir lloc l'atemptat. També he recordat el que em va explicar una amiga, que llavors vivia a Nova Jersey, davant de les torres bessones, i com ho va viure en primera persona de camí cap a la feina. Records soterrats o records molt presents que, inconscientment, esmorteïm. Ahir al capvespre, un any més, es van encendre els llums reflectors, aquest <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Tribute_in_Light"target="_blank">Tribute in Light</a> que, des de la zona zero, simbolitza les torres i en projecta el record cap al cel. I l'any que ve, en farà deu.miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-9875544187829057632010-09-09T00:26:00.000-04:002010-09-09T00:26:07.573-04:00Un tallat! …a Washington, DCAquest any he fet poques vacances, ben poques, d'aquelles que pots comptar amb part dels dits d'una mà… i encara te'n sobren dos; i si en aquest país, on treballo, dels caps de setmana de tres dies en diuen <i>long weekends</i> (caps de setmana llargs), jo bé puc dir-ne vacances dels tres festius que he fet des del set de gener: Memorial Day, 4th of July i Labor Day.<br />
<br />
El cap de setmana anterior al del quatre de juliol, vaig visitar per primer cop, en gairebé cinc anys que fa que visc als Estats Units, la capital del país: Washington, DC. Al DC, entre les visites de rigor als edificis federals i als memorials més destacats, vam poder passejar per barris molt agradables, com ara el de Georgetown, al voltant de la universitat del mateix nom. I va ser aquí, al cafè <a href="http://bakedandwired.com/"target="_blank">Baked & Wired</a> (<a href="http://maps.google.com/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=Baked+%26+Wired,+Georgetown,+DC,+United+States&sll=38.904743,-77.062343&sspn=0.0042,0.009527&ie=UTF8&hq=Baked+%26+Wired,&hnear=Georgetown,+Washington,+Districte+de+Col%C3%BAmbia&ll=38.905595,-77.069178&spn=0.017633,0.038109&z=15&iwloc=A"target="_blank">1052 Thomas Jefferson Street NW</a>) que vam veure <a href="http://bakedandwired.com/coffee/menu/"target="_blank">aquest menú</a>. Ens hi va dur una amiga i el recomano: un lloc molt agradable on a banda de poder pendre't un bon cafè, també pots demanar un “tallat”… en català.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4973199672/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4128/4973199672_9899e3e3ba.jpg" width="500" height="375" alt="tallat (cortado)" /></a>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-33860699.post-5599751480279574292010-09-08T00:20:00.005-04:002010-09-08T09:24:50.151-04:00Benvinguts! …a Nova York<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4969507081/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4125/4969507081_4dd96cda42.jpg" width="500" height="375" alt="Benvinguts, 4" /></a><br />
<br />
La remodelació de l'accés principal del Lincoln Center per l'avinguda Columbus, i d'alguns dels espais que comuniquen els diversos teatres del complex operístic, teatral i musical, com ara la plaça central (Josie Robertson Plaza) de davant de la Metropolitan Opera, ens ha dut algunes sorpreses. Una de les novetats més vistoses d'aquesta remodelació que ha anat a càrrec de l'estudi d'arquitectura novaiorquès <a href="http://www.dsrny.com/"target="_blank">Diller Scofidio + Renfro</a> (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Diller_Scofidio_%2B_Renfro"target="_blank">wiki</a>), en col·laboració amb Beyer Blinder Belle Architects & Planners, i que va ser inaugurada ara fa uns mesos, és l'escalinata d'accés. Com podeu veure <a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/tags/ledlights/">en les fotografies</a> que acompanyen l'apunt, els graons contenen un seguit de llums LED que anuncien la programació del dia i de la setmana. La sèrie de LED també ens informa dels diversos espais escènics, institucions (com, per exemple, la Filarmònica de Nova York) i disciplines artístiques residents al Lincoln Center.<br />
<br />
<a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4969514933/" target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4132/4969514933_257ce1064a_m.jpg" width="240" height="180" alt="Benvinguts, 7" /></a><a href="http://www.flickr.com/photos/llumenera/4969517441/"target="_blank"><img src="http://farm5.static.flickr.com/4112/4969517441_41f51e9486_m.jpg" width="240" height="180" alt="Benvinguts, 8" /></a><br />
<br />
La cirereta d'aquest pastís és el missatge de benvinguda en desenes de llengües diferents que, des del cor de Nova York, també ens diu "Benvinguts" en català.<br />
<br />
<br />
Altres rètols en català a Nova York: <i><a href="http://www.llumenera.com/2008/03/nuova-collezione.html">Nuova Collezione</a></i>miqhttp://www.blogger.com/profile/17839851348391985347noreply@blogger.com5