dissabte, 24 de març del 2007

Divendres de Llumanera: Català amb plàtans

L'alarmisme sobre la qualitat de la llengua ve d'antic, o d'antes que dirien alguns. Sisplau, reflexionem-hi!

La Llumanera
Any II / Nova York / Febrer de 1875 / Núm.4

Català amb plàtans

Un paisà nostre que viu a l'Havana ens escriu planyent-se amargament que los catalans establerts a Cuba parlen un català que no se sap si fa riure o si fa plorar.
Diu lo referit corresponsal que en lo moll és on més disbarats se senten, puix allí quan dos marxants de la nostra terra parlen de negocis, barregen amb paraules catalanes algunes que no es troben en cap diccionari i d'altres que foren castellanes en un temps; però que les hi han posat una mena de barretina, com si això fos prou per a fer-les catalanes. Per exemple: «Aquests jamons són de l'almacén que hi ha en la esquina, i també hi venen manteca i quesu.-Aquest farol no està llimpiu i li falta aceite.-Porta'm aquella silla i posa-la al costat d'aquest mecedor
Verge santíssima! Serà possible que alguns catalans de Cuba parlen així? I s'entenen? No es queden a les fosques? Gairebé comencem a creure que hi havia necessitat d'encendrer La Llumanera. Si segueixen així aviat los ianquis parlaran lo català millor que ells.

2 comentaris:

  1. Després de fer un cop d'ull a la Llumanera no sabria dir-te si la influència de Pompeu Fabra va ser bona o dolenta. Quina català més bonic aquest que s'escriu sense cotilles!

    ResponElimina
  2. Dona, que vols que et digui. L'obra de Fabra és d'una monumentalitat i preciosisme matemàtics —per alguna cosa era enginyer químic—, i moltes llengües i cultures voldrien haver pogut comptar amb un codificador de la talla de l'eminent gramàtic i lingüista gracienc. Si fos francès, anglès o alemany...seria una de les figures destacades de la lingüística universal...pro ja sabem com valorem els savis a casa nostra...tot perquè no duen la samarreta del Barça.

    ResponElimina