dimecres, 25 de novembre de 2009

…de Llumanera: Gresols, 2

Es queixa un periòdic de Barcelona que alguns sabaters d'aquella capital enganyen al públic venent sabates amb soles de cartró en comptes de cuiro. Això ens recorda un cas que va passar aquí a Nova York en temps de la guerra. Lo carrer de Chatham s'assembla una mica a la nostra Tapineria, i en una sabateria de dit carrer hi havia un rètol que deia,

Cavalry boots, very cheap.

Que vol dir, “Botes de cavalleria, molt barates.”

Un home hi entrà, i li agradaren les botes. —Quant valen? —Dos duros: són botes de cavalleria. —No hi fa res; en prendré un parell. Encara que jo no sóc de cavalleria, pensà l'home, bé puc portar-les. Les altres em costen sis duros, i així me n'estalvio quatre.

Com que les sabates que portava feia temps que reien per totes bandes, s'emprovà un parell de botes de cavalleria i se les quedà posades. Pagà i se n'anà molt satisfet de la compra.

Estava plovent a barrals, i al cap de mitja hora tornà l'home a la sabateria en un estat llastimós. Les soles eren de cartró i estaven enganxades amb pastetes, que amb l'aigua s'havien desfet; les soles es quedaren en lo fang i los peus descalços sortien per sota de la canya de les botes. En veure'l, lo sabater exclamà: —Què ha fet ara, home de Déu? —Què he fet? que vostè m'ha estafat. —Però, què ha anat a peu vostè amb aquestes botes? —I és clar que he anat a peu. —Sant cristià! No li he dit que eren botes de cavalleria? Aquestes no serveixen més que per anar a cavall!

La Llumenera (2)
Vol III / Nova York, Setembre de 1877 / Núm. 29

2 comentaris:

  1. l"es sabates que portava feia temps que reien per totes bandes", quina gran expressió.

    ResponSuprimeix
  2. Iep!
    L'Artur Cuyàs, a La Llumanera, sempre em fa somriure amb frases com aquestes. Eren ben irònics en aquella època.

    ResponSuprimeix