Divendres de Llumanera: Los cotxes dormitoris en los ferrocarrils
Vol IV / Nova York / Setembre de 1878 / Núm. 41
Los cotxes dormitoris en los ferrocarrils
Los ianquis saben viatjar. Amics de les comoditats a casa seva, no volen que els hi falten les comoditats quan van pel món. I com los ianquis estan viatjant contínuament, han estudiat la manera que hi haja comoditats per tot arreu.
Los francesos, amb tot i la seva inventiva, sols saberen satisfer una necessitat en los seus ferrocarrils, construint en les estacions unes barraquetes separades, amb dos cartells que deien: “Côté des hommes”, “Côté des femmes”. I succeïa a cada punt que un passatger perdia el tren o s'havia de quedar en lo cotxe picant de peus i aguantant-se… la respiració.
Los ianquis, més pràctics i més amics de les seves comoditats, digueren: “no senyor: en aquests casos ni convé aguantar-se, ni convé anar amb presses. Bé es pot repicar i anar en la professó”. I varen construir a l'extrem de cada cotxe de ferrocarril una cambreta molt bufona, amb un seient molt necessari.
Ara bé, com que aquest país és tan gran i per a anar d'una banda a l'altra es passen dies i nits en ferrocarril, inventaren los ianquis la manera de no haver de sortir del tren per a menjar i de poder dormir en un bon llit com si fossen a casa seva.
Per a lo primer construïren uns cotxes especials, que són vertaders restaurants, amb tauletes molt ben parades i criats amb davantal blanc i un tovalló sota el braç, a la francesa. A l'extrem del cotxe hi ha lo rebost, on es guarden les viandes, i la cuina on es couen, i hom demana lo plat que vol dels que hi ha en una llista impresa amb luxe, i li porten calent i fumant i ben amanit, i se'l menja amb tota calma i tranquil·litat mentre corre lo tren a raó de quaranta milles per hora.
Per a lo segon construïren uns cotxes que podrien ben bé figurar en una comèdia de màgia; puix de dia són vertaders salons amb seients magnífics de vellut, i de nit es converteixen en un dormitori amb llits molt tous i còmodes a cada costat i un corredor al mig format per les cortines que tapen los llits.
En aquesta plana donem la vista interior d'un d'eixos cotxes dormitoris, que donarà als lectors una idea del luxe i la grandiositat amb què estan fets i guarnits. En eixa vista es pot veure la meitat de la dreta convertida ja en dormitori.
En eixos cotxes hi ha, a banda de la cambra necessària, un rentamans de marbre amb mirall, un dipòsit d'aigua amb neu i altres comoditats i conveniències. Per una llitera de cotxe dormitori se sol pagar un duro i mig per una nit, i tant hi van homes que dones sense que hi hagi mai cap escàndol. Hi ha un negre que fa los llits i vigila, i enllustra les votes dels passatgers mentre aquestos dormen. A cada extrem del cotxe hi ha cambres reservades sia per a nuvis, sia per a altres persones que vulguin estar independents.
Ja veuen, doncs, que en matèria de comoditats los ianquis en saben. Un altre dia explicarem llargament la manera de viatjar en los vapors de riu, alguns dels quals són palaus magnífics i imponents per la seva grandària, pel seu luxe d'ornamentació i per les comoditats que tenen.
130 anys després, RENFE encara no els arriba ni a la sola de les sabates...
ResponEliminaMolt interessant que ens vagis posant fragments d'aquests.
ResponEliminaGràcies per fer-nos-ho conèixer!
Caram, això és ja la luxúria del luxe!
ResponEliminaUn escrit interessant de debó (imatge inclosa).
La Llumanera de Nova York i els textos d'Artur Cuyàs són plens de sorpreses com aquesta; i encara en queden moltes més.
ResponEliminaSembla que no pugui ser, i amb il.lustració i tot!
ResponEliminaOstres, com molaría passar una sola nit en un d'aquests.
La realitat sempre supera la ficció.
"la cambra necessària", boníssim.
ResponEliminaÉs ben bé que de fa anys que els catalans estem obsessionats amb les "necessitats"... :)
ResponEliminaSí, no crec que actualment siguin tan luxosos; i els "rodalies", almenys els de la banda de NJ (NJTransit) deixen molt que desitjar.
ResponEliminaA mi també em va fer molta gràcia l'eufemisme aquest de la cambra necessària. Vés a saber com d'antiga és l'expressió "fer les seves necessitats".
:)