divendres, 12 d’octubre de 2007

Divendres de Llumanera: Primeres impressions de Nova York

La Llumenera (2)
Vol V / Nova York / Juliol de 1879 / Núm. 51

Primeres impressions de Nova York
(fragment)

Un cop entrats en la immensa badia d'aqueixa immensa ciutat, després d'haver vist infinitat de vaixells que es creuaven en totes direccions, després d'haver passat per la vora d'alguns castells i bateries, després d'haver vist innumerables punts d'esbarjo i de banys que semblen altres tants grandiosos pobles, i després d'haver admirat les elevades columnes del pont penjant que un cop acabat unirà la ciutat de Nova York amb la de Brooklyn, ens vàrem ficar en un laberint de molls i de magatzems que amb prou feines podíem concebre com era possible la intel·ligència entre mig de tanta confusió, de tanta cridòria i de tant trasbals.

Llanxes per aquí, fragates per allà, dotzenes o més ben dit centenes de vapors plens de gom a gom de persones que travessen lo riu, per tot arreu remolcadors que arrosseguen bots i vertaders magatzems flotants, això és lo primer que fereix la vista sorpresa del foraster. Crits de persones, soroll de màquines, xiulets de vapors arriben a eixordar de debò, i bé podem dir que arriben a ser insuficients tots los sentits corporals per a atendre tot allò que un desitja.

[...]

Més, tornant a l'assumpte principal que m'ha fet agafar la ploma, diré que si és sorprenent el que aquí es veu abans d'entrar a la ciutat, més ho és encara el que s'hi veu un cop a dins.

Los carrers són amples de 20 a 25 metres; les voreres de banda i banda en tenen 3 o 4, i estan plenes de claraboies que donen llum als soterranis de les cases; per tot arreu es veuen magnífics establiments i estatges particulars construïts amb gust exquisit i amb rigorós estudi de les condicions higièniques. Los carrers són quasi tots rectes i extremadament llargs; n'hi ha algun que té més de quatre llegües. Per a comoditat dels transeünts hi ha tramvies per dotzenes, òmnibus per centenars, i fins i tot no sé quantes empreses de ferrocarrils elevats. En un moment vaig trobar-me, mentre anava amb un cotxe de tramvia, amb tres cotxes més d'igual classe que travessaven la via i amb dos trens de ferrocarril que passaven damunt meu.

Un altre dia potser entretinga als lectors de LA LLUMANERA amb més notícies interessants que les que avui puc comunicar, però abans de donar a terme mon escrit vull publicar una idea que se m'ocorregué al veure la profusió d'anuncis amb que tothom procura fer-se notable. Trobant-me una vegada a Gibraltar, vaig veure que els anglesos posaven un canó a tot arreu on hi tenia cabuda. Los americans de Nova York, on hi cap un anunci, allà l'hi posen. Es veu que és lo mateix caràcter amb diferents manifestacions.

J. M.

4 comentaris:

  1. Quina enveja que em fas, vivint a la preciosa Nova York. Acabo de trobar-me amb el teu bloc i el trobo molt ben escrit.

    Salut!

    ResponElimina
  2. mina,

    Gràcies pel teu comentari. Precisament el text d'avui no és de collita pròpia; és de La Llumanera de Nova York, revista catalana de novas y gresca i va ser publicat, en aquesta ciutat, ara fa cent vint-i-vuit anys.

    ResponElimina
  3. Em sembla molt que el comentari de la mina no anava per aquest post, tot i que, ben mirat, a mi potser també m'agraden més els escrits que fas els divendres :-)

    ResponElimina