dissabte, 15 de març del 2008

Divendres de Llumanera: Lo dia primer de maig en Nova York

La Llumenera (2)
Vol. III / Nova York / Maig de 1878 / Núm. 37

Lo dia primer de maig en Nova York

Preguem als nostres subscriptors que ens perdonin lo retràs amb què rebran aquest número, perquè seguint lo costum americà, s'ha mudat de local en lo dia primer de maig la redacció de LA LLUMENERA.

Es un costum molt curiós en los Estats Units aquest de les mudades, i per això aprofitem aquesta ocasió per a dar-ne als lectors una petita idea.

Los contractes o escriptures de lloguers i arrendaments se fan generalment en los Estats Units per un o més anys, però començant lo primer dia de Maig.

Los ianquis són bastant variables en los seus gustos i inclinacions —en això s'assemblen al seu clima—, i tan aficionats són a la vida aventurera i somoguda que sols per gust es muden de casa i fins de ciutat, i molts n'hi ha que van a establir-se d'un estat a l'altre com si se n'anessin a l'altra banda del carrer.

Així que lo dia primer de maig són moltes les famílies que es muden de casa, i pel carrer es veuen passar carros i carretons tots carregats de mobles, i davant de moltes cases les voreres es converteixen en encants, puix s'hi veu un escampall de cadires, calaixeres, llits, taules, matalassos, eines de cuina i tot allò que constitueix lo mobiliari d'una casa, que surt de l'una per a anar a una altra.

Lo més curiós és que tots los carrers i totes les cases de Nova York s'assemblen, perquè són tallades amb la mateixa tisora, així és que no sabem comprendre quin avantatge en treu lo ianqui de mudar-se de casa.

En canvi els desavantatges en són molts, començant perquè ha de fer malbé les catifes per a que vinguin bé a la casa nova, i després no els dic res de com pateixen los mobles amb lo trasbals d'una casa a l'altra, sobretot aquí on els camàlics i los carreters sembla que vagin a partir amb los fabricants de mobles i baguls, segons la manera com els tracten.

Per això es diu que tres mudades valen per un incendi, sols que en cas d'incendi en treu un lo suc de la companyia d'assegurances, mentre que los perjudicis d'una mudada no hi ha qui els pagui.

A les americanes, com que són tan aficionades al luxe i al boato, els agrada molt això de mudar-se tan sovint, perquè així es destrossen los mobles i los seus marits n'han de comprar de nous i els hi fan comprar los d'última moda.

Famílies que visquen en la mateixa casa on visqueren los pares n'hi ha ben poques a Nova York, i cases que tinguen més de cent anys de fetes, encara n'hi ha menys.

Als ianquis no els agrada res que sia vell, i per això hi ha aquí tant pocs monuments històrics. Fins en les reunions i en les tertúlies veuran vostès que quasi no hi ha vells, i es perquè comprenen que fan nosa als joves i que a la seva edat és més saludable retirar de bona hora.

Ara és la moda anar-se'n a viure molt amunt de la ciutat, a prop del Central Park, i són moltíssimes les famílies que s'han mudat cap allí aquest any només que per a seguir la moda.

+ Divendres de Llumanera: Lo dia de mudada

4 comentaris:

  1. Arribo aqui per primer cop i em trobo un post divertit i didactic.

    ResponElimina
  2. Perdò, eh?, però ara m'he perdut: estàs fent un "remember when", o és que et canvies de pis? :)

    ResponElimina
  3. "Als ianquis no els agrada res que sia vell... Fins en les reunions i en les tertúlies veuran vostès que quasi no hi ha vells, i es perquè comprenen que fan nosa als joves i que a la seva edat és més saludable retirar de bona hora."

    ¿És, doncs, La Llumanera la veritable propietària intel·lectual del No Country for Old Men? Una excel·lent descoberta, miq.

    Bona Pasqua des de la Masó.

    ResponElimina
  4. No, no em canvio de pis.
    La mudança va tenir lloc fa exactament cent trenta anys, i qui la narrava era Artur Cuyàs, director de La Llumanera de Nova York.

    ResponElimina