divendres, 2 de març del 2007

Divendres de Llumanera: Noms de ciutats

Des que vaig aterrar a Nova York, m'ha cridat l'atenció la toponímia autòctona –és a dir, la que no és d'arrel europea– que, entre altres coses s'empra per anomenar el tros de terra on visc: Manna-hata, l'illa dels molts turons, en llengua lenape. Noms com Poughkeepsie, de l'estat de Nova York i que, des de bon principi tinc associat a la informació del temps –com a Catalunya es té associada Santa Margarida i els Monjos a la del trànsit–, o bé Punxsutawney, a Pennsilvània, de fama mundial pel dia de la marmota, han passat a formar part del meu imaginari. D'altra banda, sempre havia trobat estrany que Washington fos al Districte de Columbia, i que l'estat que també duu el nom del primer president es trobés a l'altre extrem del país. Com sempre, i un segle enrere, el cronista de La Llumanera va posar fil a l'agulla, també a aquesta qüestió.

La Llumanera
Any I / Nova York / Novembre de 1874 / Núm.1

Noms de ciutats

Que los ianquis estan dotats d'una gran inventiva no es pot negar, i res ho prova tant com los innumerables invents que veuen la llum constantment en aquesta terra; però la veritat és que la seva inventiva no ha arribat encara a saber donar noms originals als seus pobles i ciutats.

Deixant a part los noms indis que algunes ciutats, viles i rius encara conserven, noms que en pronunciar-los s'entrebanca la llengua, com per exemple Chickasawhatchee, Michilimackinae, Passadumkeag, Powaugonee, Buttahatchie, etcètera; no han sabut batejar los seus pobles més que amb noms d'altres pobles i ciutats estrangeres, o bé amb noms anglesos que denoten alguna circumstància geogràfica del lloc, o recorden algun cèlebre patrici.

Nova York, Nova Orleans, Nova Londres, Albany, Troy, Útica, Atenes, Siracusa, tots aquests noms són presos a la geografia europea i aplicats a ciutats, viles i pobles dels Estats Units. Aquí hi ha, a més, no un de sol, sinó vint-i-sis pobles que es diuen París, sis Londres, dos Madrid, trenta Berlín, onze Frankfurt; hi ha també Habana, Cuba, Salamanca, Toledo, Roma, Amsterdam, Babilònia, etcètera, etcètera, la qual cosa té un avantatge i és que es poden recórrer totes les ciutats principals del món sense sortir dels Estats Units. Segurament per això quan un ianqui que mai ha sortir de son país ven una cosa que li agrada diu que és la millor del món.

El més curiós és que molts ianquis es pensen que aquestos noms són los primitius i originals, i que los europeus els han posat a les seves ciutats per imitar als Estats Units. Una senyora de Toledo (ciutat de l'estat d'Ohio que compta amb molts pocs anys d'existència) deia fa poc temps a un espanyol amic nostre:

-¿Que és veritat que a Espanya hi ha una ciutat que es diu Toledo com la nostra?

-Si, senyora, respongué lo nostre amic sense immutar-se: és una fillola de la de vostès.

Lo fet de retre homenatge als grans homes i bons patricis que han donat llustre i glòria a la República, posant lo seu nom a alguna ciutat és molt digne i lloable; però quan això es porta a l'extrem pot donar lloc a molts embolics.

Suposem que hem d'escriure una carta a algú que viu en un poble que es diu Lincoln ¿com és possible que no hi hagi confusió quan hi ha sis o set pobles i sis comtats que porten aquest nom?

Fulton, se n'anomenen també set comtats i vint-i-quatre pobles.

Union és lo nom de quaranta-tres comtats i cent seixanta-sis pobles.

I Washington no és tan sols el nom de la capital de la República, sinó de tot un territori, de vint-i-vuit comtats i de cent quaranta-dos pobles. Si aquells que viuen en aqueixos pobles reben amb puntualitat les cartes que els hi escriuen, l'administració de correus d'aquest país és una meravella.

Com en lo vast territori d'aquesta jove nació gairebé cada dia hi naix un poble, n'hi ha alguns que porten noms relatius a successos recents. Un poblet de quatre cases que acaba de fundar-se en lo territori de Dakota, l'han batejat amb lo nom de Bismarck.

Aquí les ciutats creixen d'una manera sorprenent. Chicago és avui una ciutat populosa, i fa cinquanta anys no tenia més que dues cases. Per això diuen que fa pocs anys va morir allí un sant cristià i quan arribà a la porta del cel, Sant Pere li preguntà d'on venia.

-De Chicago, respongué lo just.

-¿Chicago? exclamà sorprès Sant Pere: aquest poble no és al meu mapa.

La ciutat de Chicago és molt neta i bonica, però lo seu nom me fa lo mateix efecte que quan un italià parla de Torino.

4 comentaris:

  1. Aquest volia jo! Mira què l'he llegit vegades, però és què m'encanta... Miorino de riure!

    ResponElimina
  2. I jo Micago!.
    A l'Enciclopèdia de David Crystal (pàgs. 114-115), hi ha casos encara més espectaculars de topònims: Los Ángeles, originalment, era "El Pueblo de Nuestra Señora de los Ángeles de Porciúncula". Però el premi se l'emporten alguns pobles galesos: Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukaka(ja hi som!)pikimaunggahoronukupokaiwhenuakitanatahu. Vol dir: "El lloc en què Taumataw (l'home que tenia un genoll gros, el que pujava i s'empasava les montanyes, conegut com Menjaterra) va tocar la seva flauta per a la seva estimada".

    ResponElimina
  3. Quin fàstic que em fot l'article original de La Llumanera!

    Que es pensin que els seus topònims són els originals això passa a tot arreu. Segur que també passa a Amèrica del Sud.

    Respecte a l'"originalitat": i quantes vilanoves hi ha Catalunya? I villanuevas a Castella? I villeneuves a França? Nàpols ve del grec Neapolis que significa ... vilanova. Empúries només significa "mercat".

    Respecte als noms indis: quin problema hi ha en conservar-los? Per què s'han de canviar els noms originals siguin indis, castellans o francesos?

    No deixarà de sorprendre'm el provincialisme i l'estupidesa dels catalans que com es veu, ve de lluny.

    Feu-vos-ho mirar!

    ResponElimina