Divendres de Llumanera: Un viatge als Estats Units
Avui el post és llarg. És un encàrrec d'un personatge que es dedica a fer Divendres deMuseu des del seu bloc i per això li he pispat l'encapçalament. El seu encàrrec feia així: És divertidíssima, vaaaaaaaa posa de tant en tant un articlet d'aquests pioners sonats. De pioners sonats qualificava a Artur Cuyás, Felip Cusachs i la seva trepa que, des de les pàgines de La Llumanera de Nova York, van estar fent el blocaire a finals del segle dinou. Aquest bloc en pren nom i exemple i, a partir d'ara, cada divendres, reproduiré un article de La Llumanera. En divendres, per deixar-vos temps per llegir-lo durant el cap de setmana.
N'he fet l'edició adaptant l'ortografia pre-fabriana de l'original a l'actual per facilitar-ne la lectura i hi he afegit tot d'enllaços que complementen el text. És curiós com aquest escrit de 1875 podria ser traslladat amb petits retocs al nostre segle vint-i-ú, sobretot l'escena de la duana. I és que ben poques coses han canviat en cent anys, a la ciutat de línies verticals.
Any II / Nova York / Juny de 1875 / Núm.8
Un viatge als Estats Units
(Cartes a Joan Qualsevol)
I.
Estimat Joan: sé que t'estàs preparant per a fer un viatge als Estats Units perquè desitges conèixer un país del qual n'has sentit contar tantes meravelles, i que vols aprofitar l'ocasió de l'Exposició Universal de Filadèlfia per a venir a dar una volta per aquesta terra. Jo, que fa molts anys que hi visc i la conec més que la meva, t'indicaré l'itinerari que has de seguir i et faré algunes indicacions per a que no et sorprenguin moltes coses que aquí veuràs.
No sé si penses venir per França o per Anglaterra: la via de l'Havre és la més curta i els vapors francesos són molt bons; però ja que surts a veure món i se't presenta l'oportunitat, no deixis d'anar a Anglaterra. Visita Londres i embarca't a Liverpool als vapors de l'empresa Cunard, que és sens disputa la millor de totes.
Però encara millor que això, fóra que et determinessis a venir per la via de Cuba. Abans de veure los països estrangers convé conèixer el nostre país i ses dependències i recursos. L'illa de Cuba no és prou coneguda ni estimada a Espanya, per desgràcia, i potser això és la causa dels trastorns que passa avui. A més, venint per eixa via protegiràs la magnífica empresa de vapors d'en López, que és una de les millors que creuen lo mar Atlàntic; veuràs a Cuba a alguns amics, o parents, o coneguts, i deixaràs a casa allò que d'altra manera daries a guanyar als estrangers.
De l'Havana a Nova York hi ha dues empreses de vapors i hi pots venir amb comoditat en quatre dies; però si tens temps i diners de sobres per a gastar, podries anar de l'Havana a Mèxic en vapor, travessar aquell ric i formós –encara que desgraciat– país fins a Acapulco. Allà podries embarcar en bons vapors fins a Sant Francesc de Califòrnia, i des d'allà venir en set dies a Nova York, en ferrocarril. També podria convenir-te o interessar-te fer una visita a Nova Orleans; per camí de ferro pots venir a Nova York en altres tres.
Si vens en vapor des de Liverpool, des de l'Havre o des de l'Havana, no perdis lo magnífic cop de vista que presenta l'entrada del port de Nova York. El formen dues badies. La primera que trobaràs, passada la barra, es la més gran: d'ella a la segona s'hi passa per un estret que porta el nom de Narrows, i des d'eixa segona badia veuràs la ciutat imperial de Nova York entre dos rius que a sos peus venen a ajuntar-se.
Lo riu de l'esquerra, ample i cabalós, és lo famós Hudson, del qual cada vora és un panorama per una extensió de moltíssimes llegües. Lo riu de la dreta, més que riu, és un braç de mar que formen l'illa Long i el continent. Li diuen la riba de l'est, i al Hudson, lo riu del nord.
Lo primer efecte que et causarà aqueix cop de vista és que Nova York és una ciutat immensa travessada per dos grans rius; però no és així: la gran ciutat de Nova York és una illa, i les dues ciutats que veus a l'altra vora dels dos rius són la de l'esquerra, Jersey, ciutat principal de l'estat que porta el mateix nom, i la de la dreta Brooklyn, que ve a ser la germana de Nova York.
En los rius tot és moviment. Vapors de travessia que entren i surten per totes les parts del món: vaixells de vela remolcats en totes direccions, i el que més et cridarà l'atenció són los vapors especials que per la navegació de riu veuràs creuar d'una banda a l'altra. Són verdaders ponts flotants. No tenen proa ni popa, puix tots dos extrems estan oberts, en forma de mig cercle que s'ajusta al moll que hi ha a cada banda del riu, de manera que la gent i els carros i cotxes poden entrar i sortir amb molta facilitat.
Ja ha atracat lo vapor al moll: ja has posat los peus a terra ferma i los empleats de la duana et demanen que els deixis registrar ton equipatge.
Compte Joanet! No creguis que sols a Espanya són una plaga els empleats. Aquí renegaràs d'ells més d'una volta.
Si vens de l'Havana, compte amb els tabacs! La llei diu que de cent per amunt has de pagar drets, així és que si portes una caixa sencera te la prendran sense cap cerimònia. Però si d'eixa caixa ne traus un tabac i n'hi deixes noranta nou ja tens lo dret d'entrar-los sens pagar res.
Jo suposo que tindràs més d'una dotzena de camises i que vindràs ben guarnit de roba blanca. En eix cas, procura portar-la quasi tota bruta, perquè si els empleats te la veuen tota planxada i arreglada sospitaran que la vols entrar de contraban. No t'estranyi aquesta raresa: los ianquis generalment no tenen més camisa que la que porten, i quan es gasta la llencen i en compren una altra. Per això s'han inventat a aquesta terra els colls de paper, perquè així no tenen que dar-los a la bugada. De manera que els ianquis pensen que no pot ser que un home tingui una dotzena de camises, ni una dotzena de mitges, ni res d'això, i quan troben un bagul ben ple de roba blanca, els duaners creuen que han atrapat un contrabandista.
Si portes alguna cosa de pagament i veus que l'empleat comença a fer escarafalls i posa la mà esquerra dissimuladament com si fos una cassola, vol dir que si li poses una parell de monedes a aquella mà, l'altra farà de seguida la marca sobre el bagul per a que puga passar sense cap problema. És un moviment tan ràpid que jo crec que es fa mitjançant l'electricitat que es produeix en posar-se en contacte lo metall de la moneda amb la mà del duaner.
Bé, ja estàs llest de la duana. Ara sortim del moll. Perquè recules? No t'espantis, home, que no se't menjaran. No són més que els cotxers que baladregen per agafar algun passatger. És veritat que darrere d'aquella reixa i amb los braços estirats cap a tu i amb els crits que fan, semblen bojos o feres; però no t'espantis. Agafa la maleta ben forta per a que no te la prenguin de les mans i ja farem tractes amb algun d'ells, perquè sinó després ens faria la llei en arribar a casa. Ja hauràs observat, amic Joan, que els cotxers són per tot arreu la plaga de la humanitat: aquí són encara pitjors, perquè com que ells tenen vots a les eleccions, procuren triar jutges que els protegeixen.
Si vols viure a l'espanyola, aquí trobaràs dues fondes que es diuen Hotel Español i Hotel del recreo. Si vols viure a l'americana i conèixer més a fons els costums d'aquest país, vés a un dels hotels de luxe. L'elecció és difícil perquè n'hi ha molts, però els principals són Windsor Hotel, 5th Avenue Hotel, Hoffman House, Metropolitan Hotel i St. Nicholas Hotel. Com que la vida d'hotel és molt cara suposo que sols t'hi estaràs uns pocs dies, i pel prompte escollirem l'Hotel de la cinquena avinguda, per ser el més cèntric i el més conegut.
Ja hi som. Et sorprèn la grandiositat de l'edifici de marbre, admires lo vestíbul i l'escala, t'encanta la màquina amb que sens fatigar-te et pugen fins a dalt de tot, et deixa blau la riquesa de les catifes als corredors i a les sales de rebre. Però ja ho veurem tot millor i en parlarem més llargament un altre dia. Ara vés a descansar de la fatiga del viatge i a una altra carta seguirem la nostra excursió.
Adéu.
LO PAMPOL.
NOVA YORK, 31 de Maig 1875.
Ja en tenia ganes de venir a la ciutat dels gratacels, només em faltava llegir aquest article!!!
ResponEliminaPau
Ara t'escolto! I l'article és moderníssim. A banda dels precursors de la Homeland Security (canvia contraband per terrorisme i ja tenim l'excusa), sóc feliç en comprovar que el meu odi al gremi dels taxistes ve de lluny!
ResponEliminaInteressantíssim...
ResponEliminaEstic al·lucinat!
ResponEliminaCaram la Llumanera, que interessant!
I quina feina més bona de divulgació que feu.