dissabte, 7 de juliol de 2007

Divendres de Llumanera: La llengua anglesa

La Llumenera (2)
Any I / Nova York / Gener de 1875 / Núm. 3

La llengua anglesa
(Carta d'un pagès arribat a Nova York a un company seu a Catalunya)

Estimat company i amic,
a Nova York he arribat,
i tot just he descansat
aquesta carta t'escric.
Al fi de la llibertat
estic en lo clàssic sol:
aquí tothom fa el que vol...
Si ho permet l'autoritat.
Nova York té els carrers grans,
les cases toquen al cel,
les dones tenen bon pèl
i los homes són gegants.
Los diaris són com llençols,
los carrers són llargs i drets,
i solen ser bastant nets
quan no hi ha neu, fang o pols.
Però, noi, los ianquis tenen
una manera tal de parlar,
que jo no em puc explicar
com ells mateixos s'entenen.
És molt pitjor que el gavatxo,
s'assembla molt al lladrar,
i l'home que el va inventar
jo crec que estava borratxo.
Quan es parla anglès es tanca
la boca i s'obren les dents,
i si cura no hi tens,
la llengua se t'entrebanca.
Explicar-me jo no puc
(i saps que no sóc cap plepa)
que del pebre en diguen Pepa,
que d'una cuinera, cuc.
Corn se diu lo blat de moro,
sombret és un tros de pa,
i en compte de dir demà
se diu en anglès tu, moro.
Diuen bota a la mantega
i per dir jo se diu ai!,
Lo qual m'omple el cor d'esglai
puix sembla que algú gemega.
Escura'l vol dir esquirol,
per dir mitja es diu que es toquin,
no fumin es diu no es moquin,
i del carbó en diuen col.
La mare diuen que és moda,
però la gran moda, és l'àvia,
i la família és tan sàvia
que el germà diuen que broda.
Si a una noia malalteta
te li acostes molt humil
preguntant ¿que duia fil?
Ella et contestarà: beta.
Com més disbarats els digues
més t'entendran, de segur.
Per dir dos has de dir tu,
i per dir números, figues.
i tot pel mateix estil.
Sink és l'aigüera, ja ho sents;
per dir quartos digues cents,
i per dir un molí, mil.
Sols una cosa, Jeroni,
trobo jo en aquest llenguatge
ben dita i és ¡mal viatge!
que al diner se diu dimoni.


A.C.

Nova York, vint-i-vuit de desembre de 1874.

5 comentaris:

  1. Aquí Artur Cuyàs es va transfigurar en un pagès amb uns coneixements del llenguatge i de la mètrica admirables. És tot un tour de force i se'n surt de forma magistral... ell que, entre moltes altres coses, era filòleg i bon coneixedor de diverses llengües, entre les quals l'anglès i el francès; va fer diccionaris bilingües anglès-espanyol i francès-espanyol, que han arribat fins als nostres dies. I, des de les pàgines de LA LLUMANERA, advocava per la creació d'una Acadèmia de la Llengua Catalana que actués de "seny ordenador"; el que anys després va fer Pompeu Fabra des de la Filològica de l'IEC.

    ResponSuprimeix
  2. M'ha fet riure molt!

    ResponSuprimeix