Divendres de Llumanera: Un viatge als Estats Units, IV (segona part)
Any 2 / Nova York / Octubre de 1875 / Núm. 12
Un viatge als Estats Units
(Cartes a Joan Qualsevol)
I. / II. / III. / IVa. / IVb
Darrera del Correu hi ha la Casa de la Ciutat, City Hall, i darrera d'eixa la nova Audiència, Court House, que et recomano que vages a veure per a que digues si creus possible que coste vint milions de duros. Doncs si és veritat que no els val, també és veritat que els costa. Cap a la dreta, prop de Chatham Street, hi veuràs lo edifici del diari alemany Staats Zeitung, que és de molt bon gust, i lo edifici del diari americà The Tribune, amb una torre molt alta, que és del gust més estrafolari. L'estàtua que hi ha en la plaça del davant és de Benjamin Franklin, que com deus saber fou impressor. En aquest barri es publiquen gairebé tots els periòdics de Nova York. Més cap a la dreta, a Franklin Square, hi ha la gran casa editorial dels germans Harpers que és molt digna d'una visita. D'allí pots anar a la Casa d'Indústria de les Cinc Puntes, barri que fa pocs anys era pitjor que Sierra Morena, i a la vora trobaràs "les Tombes", que és la presó de la ciutat.
Tot això pots veure lo primer dia. Lo segon dia pots dedicar-lo a la part central de la ciutat. Gairebé en gotim trobaràs la magnífica Biblioteca que Astor regalà a la ciutat i on hi ha llibres molt rars en tots els idiomes, fins i tot en català. Lo Institut que Cooper també ha regalat a Nova York, i on hi ha classes gratuïtes de diverses ciències i arts, biblioteques i sales de lectures. La Casa de les Bíblies, Bible House, on podràs veure com es fan mils i mils de bíblies, de totes les formes i en tots los idiomes, des de que los caixistes les componen, los impressors les estampen, les noies les cusen i los enquadernadors hi posen les cobertes, fins a la tenda on es despatxen. És una visita curiosa que no deus perdre. En la segona avinguda cantonada al carrer 11, hi ha lo Museu de la Societat Històrica que no faràs mal d'entrar a veure. D'allí pots passar a visitar lo grandiós establiment de gèneres de totes les classes d'A. T. Stewart, que no té rival en lo món. En aquest establiment totes les llums de gas s'encenen per mitjà de l'electricitat. Entra i puja pels pisos sense dir res a ningú, i la mateixa cosa pots fer en la preciosa argenteria de ca'n Tiffany, en la preciosa plaça de la Unió. En lo carrer 14 prop de la sisena avinguda hi ha un Museu d'Arts amb algunes curiositats. En lo carrrer 23, cantonada de la sisena avinguda, hi ha lo nou Temple Massònic davant del Teatre de Booth. En lo mateix carrer i quarta avinguda hi ha un edifici que vol ser l'Acadèmia de Dibuix, i davant un gran edifici de la Societat de Joves Cristians.
Lo tercer dia pots esmerçar-lo prenent un cotxe que et porte primerament a veure lo Col·legi de Cecs que està en lo carrer 34 i la novena avinguda; després lo Col·legi de Sords i Muts que està en lo carrer 162, a la vora del riu Hudson; després lo High Bridge, que és lo aqüeducte que porta l'aigua del llac Croton a Nova York, i que passa a una gran alçada per sobre lo riu Harlem, i d'allí al Central Park, recorrent sa vasta extensió de prop d'una llegua de llarg i mitja milla d'amplada, i baixant a passejar-te per ses rambles i caminals, mirant les góndoles que llisquen per sobre el llac, los treballs plàstics del gran pont, los immensos dipòsits d'aigua que bevem, i altres coses dignes de ser vistes que contribueixen a fer del Central Park un dels millors jardins públics que es coneixen. Procura escollir un dissabte per a anar al Parc, puix a la tarda hi ha música i la concurrència és nombrosa.
Un altre dia pots dedicar-lo, armat del permís corresponent, a recórrer les illes de Blackwell i de Ward i visitar los molts i notables establiments penals i de beneficència que en elles hi té la Municipalitat. Allí hi ha l'Hospital, lo Presidi, l'Hospici, la Casa de Correcció, la Casa de Boigs, l'Asil dels Emigrats i altres institucions que mereixen una visita.
Lo quint dia (tria un dimecres o un dissabte), pots prendre un cotxe i anar a recórrer lo Cementiri de Greenwood, que si no pot comparar-se quant a monuments amb el de Pére Lachaise de Paris, és molt superior sota el punt de vista topogràfic. És un gran parc molt bonic, on los morts deuen estar molt a gust, puix hi ha amples camins, molts arbres, plantes i flors i dos llacs amb sortidors i peixos. Per a seguir-lo tot necessites bé un parell d'hores i a la tornada pots passar pel Prospect Park de Brooklyn, que és quasi més bonic, encara que més petit, que lo Central Park de Nova York. Allí veuràs una munió de cotxes guiats per noies, soles o acompanyades, i en lo llac un eixam de nois que fan regates amb iots i llaüts petits, però fets amb totes les regles de la construcció naval.
Quan hages vist tot el que t'he indicat, entrarem en algunes casa per a que pugues veure Nova York per dintre. D'això en parlarem en una altra carta.
LO PAMPOL
Tant de bo no s'acabi mai el material que us serveix de fil conductor de "La llumenera".
ResponEliminaD'aquí poc un amic i col.laborador va a viure a Manhattan per un temps llarg, i qui sap si d'aquí no gaire podríem acabar fent un cafè amb els creadors d'aquest gran Blog.
;)
Un dubte, el material de qual partiu (sempre us parlo en plural perquè no se si sou, un, una, uns o unes, i sovint mai acostumo a esforçar-me per esbrinar-ho)per fer els grans posts del divendres, el teniu imprès o feu un "copipasteig" retocat i adequat pel Blog?
Tant una opció com l'altre és encomiable, però si és la primera, si partiu del suport escrit i us curreu els textos picadets a ma... fiuuuuuuuu!!!!!!
uri,
ResponEliminaEncara en queden uns quants de textos i materials de LA LLUMANERA. Parteixen d'un facsímil dels originals que va editar-se a mitjans de la dècada dels vuitanta. Els textos dels divendres (que tenen tots com a fil conductor que parlen de la ciutat de Nova York i dels costums americans) són pacientment picats i adaptats a l'ortografia fabriana per qui s'amaga (un, únicament un) darrera d'aquest bloc actual que pren el nom de la publicació original.
Gràcies pel teu comentari, i el cafè a Manhattan (o a Brooklyn, o a Queens, o al Bronx) queda pendent, i segur que el farem.