diumenge, 3 de juny de 2007

Divendres de Llumanera: Lo dia de mudada

La Llumenera (2)
Any 4 / Nova York / Maig de 1877 / Núm. 25

Lo dia de mudada

En aquest país, com en tots, hi ha costums molt rars, i un d'ells és el costum de mudar-se de casa lo dia primer de maig. Això ve de que les cases es lloguen generalment per un any, i l'escriptura d'arrendament se sol fer des de lo primer de maig. Hi ha famílies a Nova York que tenen lo gust estrafolari de mudar de casa cada any, perquè los ianquis no tenen amor a res i els agrada sempre la novetat. Així és que lo dia primer de maig es veuen als carrers de Nova York infinitats de carros plens de mobles i trastos vells que es transvasen d'una casa a l'altra, i les voreres són plenes de taules, cadires, calaixeres, matalassos i altres objectes que constitueixen lo mobiliari d'una casa. De vegades succeeix que en una mateixa casa trauen los mobles dels estadants que se'n van i entren los dels estadants nous, i s'arma tal confusió i tal rebombori, que sembla lo mercat de Calaf o la fira de Bellcaire. Aqueix dia fan los carreters lo seu agost, puix com estan en demanda los carros se fan pagar bé, havent-hi qui demana deu duros per cada carretada.

Si a un ianqui se li diu que a la nostra terra hi ha famílies que viuen avui a la mateixa casa on visqueren los seus besavis, se'n riurà i dirà que no pot ser. Bé és veritat que aquí són pocs los qui saben qui eren los seus avis, i a més lo moviment i creixement de la ciutat és tan gran que fa trenta anys era un desert la part de la ciutat on viu la gent avui, i s'han convertit en magatzems totes les cases on llavors hi vivia.

3 comentaris:

  1. una vegada més, súper interessant!

    ResponSuprimeix
  2. Oh, que curiós... Així, doncs, ja s'acosta el dia... Quin bany fotogràfic, no?

    ResponSuprimeix
  3. He comentat el teu article a un company de feina que havia viscut molts anys a Houston, allà es veu que també es fa. M'ha dit que és un caos absolut. Un perill, perquè moltes persones lloguen camions i no n'han dut en sa vida! Ara, això sí, es veu que és un mercat d'oportunitats: pots trobar calaixeres fantàstiques per cinc dòlars, llibres a un dòlar, sofàs, llits, mobles... al carrer mateix. És típic despendre't de coses quan fas mudança. Quasi que pots moblar un pis molt econòmicament per quatre duros(/dòlars)...
    M'agrada 'lo dia de mudada'.

    ResponSuprimeix