Divendres de Llumanera: Lo ferrocarril elevat

Volum III / Nova York / Març de 1878 / Núm. 35

Lo ferrocarril elevat

Donem en aquesta plana una vista del ferrocarril elevat que s'està construint a tota pressa en aquesta ciutat i quedarà obert al públic dintre d'unes poques setmanes. La vista representa la part de la sisena avinguda que creua amb Broadway, al carrer trenta-quatre, i es veu lo ferrocarril elevat ja en moviment per sobre del tramvia.


Il·lustració de Felip Cusachs

Aquesta obra pública era molt necessària a Nova York, on, per la configuració especial de la ciutat i per la manera de viure dels seus habitants, es perd tots los dies un temps preciós anant d'un cap a l'altre de la metròpolis. La part baixa d'aquesta, que forma la punta on conflueixen lo riu Hudson i lo riu de l'est, està destinada al comerç i és on hi ha los escriptoris, oficines, magatzems, bancs, la borsa, la duana, los molls, los periòdics, i tot el que constitueix la vida i moviment d'aquesta capital mercantil dels Estats Units. La ciutat es llarga i estreta; l'illa on està assentada sols té unes tretze milles de llarg per dues milles d'ample. A la part alta, és on viu la gent, i allà es troben les tendes a la menuda, los hotels i restaurants, los teatres, les esglésies i los parcs.

Fàcilment es comprendrà que los comerciants i homes de negocis han d'anar tots els matins a baix ciutat i pujar totes les tardes, i en aquestos dos camins s'empren cada dia d'una i mitja a tres hores, segons la llunyania a que cadascú viu de la part baixa. Ni les centrals, ni els tramvies van prou de pressa, i a més ofereixen poques comoditats. Els tramvies van plens de gom a gom i molt sovint s'hi ha d'anar dret tot lo camí; los cotxos són aquí massa cars; a l'hivern quan cauen les grans nevades s'embussen carros i cotxos i centrals; així és que fa algun temps es començà a discutir la qüestió del rapid transit (que així mateix es diu en anglès) i los periòdics publicaren diversos projectes que els comunicaven alguns enginyers.

Tothom convenia en una cosa, fer ferrocarrils amb trens moguts per vapor; però es presentaven moltes dificultats. Uns projectaven que es fessin sota terra; altres que es fessin túnels per entre les cases; uns que s'enfonsés la via enmig dels carrers; altres que es fes la via elevada. Lo ajuntament estudià i discutí projectes; la legislatura de l'estat s'ocupà d'aquest assumpte; la premsa de la ciutat en parlava amb insistència buscant una solució satisfactòria a tothom. Mentre això succeïa, uns quants capitalistes es reuniren, formaren una societat per accions i construïren un tros de ferrocarril elevat com a prova, arriscant un bonic capital. L'experiment fou afortunat. Els avantatges eren evidents; no hi havia obstruccions, no hi havia desgràcies; los cavalls dels carrers s'espantaven al principi; la gent que al començament se'l mirava amb recel li anava prenent afició, i per últim tothom convingué en que lo ferrocarril elevat era la solució desitjada.

Però una sola via no era prou per a lo moviment de la ciutat; a més la que es feu com a prova estava en una part poc concorreguda. Es necessitaven altres vies que anessin pel mig de la ciutat, i llavors la primera companyia projectà fer ferrocarril elevat de circumval·lació, i se'n formà una altra, de de Gilbert per a fer un carril elevat a la sisena avinguda, que és una de les que tenen més moviment. Les lluites que han tingut les dues societats en la legislatura i en los tribunals ne es poden comptar. Los propietaris de les cases per davant de les quals havia de passar lo carril elevat posen plets i més plets a les companyies; però aquestes amb la perseverança del que té molt a perdre i molt a guanyar, pledejaren fins a treure's tots los obstacles del davant. Guanyats ja tots los plets, començaren los treballs a entrada d'hivern, i és tal l'activitat amb que s'han fet, que probablement per l'abril o maig ja correran los trens a la sisena avinguda.

Lo pont que forma la via elevada és de ferro, i los fonaments de les pilastres són de pedra i rajola. Los cotxos del ferrocarril seran molt còmodes, amb estufes per a l'hivern. Correran trens amb molta freqüència, probablement cada quatre o cinc minuts. La tarifa serà deu centaus (mitja pesseta) per a qualsevol distància. Hi haurà una estació a cada deu carrers, que ve a ser mitja milla.