dissabte, 5 de maig de 2007

Lo nét del poeta

Lo nét del poeta

A l'entreacte, un home se m'acosta i em demana en anglès si se qui és aquest senyor al voltant del qual s'ha concentrat un núvol de periodistes, càmeres, focus i micròfons. L'home s'ensuma que és una personalitat de volada, però no n'està segur del tot, i se m'adreça esperant una resposta, una confirmació a la seva suposició. Li dic que fou Mayor de Barcelona durant una pila d'anys i que va capitanejar la transformació de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics. Que va retirar-se a Roma i que, més tard, va tornar a Catalunya per a dur l'esquerra catalanista al govern per primer cop, set dècades després de la Segona República. Li explico que fou President of Catalonia, però que se'l tragueren de sobre de la pitjor manera. Li parlo del seu vincle amb Nova York, on a començaments dels setanta va cursar un màster d'economia a la New School University. Finalment, li conto que és nét de Joan Maragall, un dels poetes catalans més importants del tombant de segle. L'home m'escolta atentament, admirat per la biografia del senyor de cabells platejats que parla de manera animada sota una llum del tot caravaggiesca. I em diu que és extraordinari que hagi vingut per assistir a un concert com el d'avui; un concert magnífic, hi afegeix.

8 comentaris:

  1. L'has fet tu la foto?? Li enviaràs al Montilla? :)

    De qui era el concert?

    Podreu mai tornar de NY...?

    ResponSuprimeix
  2. per cert! El Margall anava a la meva uniiiii

    ResponSuprimeix
  3. NYC: es porta ben endins, allà on anem o on siguem.

    Concert: Poveda & Bonet

    Foto: el President, que és fotogènic sense MASsa necessitat de laca ;-)

    ResponSuprimeix
  4. era molt dificil ser President i ser Maragall a la vegada,

    molts pocs ho poden fer.

    molt dificil, fins i tot per Maragall.

    ResponSuprimeix
  5. Be, més val que torni cap a casa aviat (o no) pq el PSC li està fent un "bonic homenatge". El delegat de la Generalitat a Madrid (sr. Fraile) ha dit del Maragall que està malalt i que només "una persona que es troba en una situació no gaire adequada físicament i psicològicament" pot dir el que ell ha dit.

    És ben trist...

    ResponSuprimeix
  6. El que és més trist de la política catalana i espanyola és la facilitat amb què es perden les mínimes formes de respecte personal i institucional.

    ResponSuprimeix
  7. Quin és millor, lo nét o lo Queco?

    ResponSuprimeix