Lo nét del poeta

A l'entreacte, un home se m'acosta i em demana en anglès si se qui és aquest senyor al voltant del qual s'ha concentrat un núvol de periodistes, càmeres, focus i micròfons. L'home s'ensuma que és una personalitat de volada, però no n'està segur del tot, i se m'adreça esperant una resposta, una confirmació a la seva suposició. Li dic que fou Mayor de Barcelona durant una pila d'anys i que va capitanejar la transformació de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics. Que va retirar-se a Roma i que, més tard, va tornar a Catalunya per a dur l'esquerra catalanista al govern per primer cop, set dècades després de la Segona República. Li explico que fou President of Catalonia, però que se'l tragueren de sobre de la pitjor manera. Li parlo del seu vincle amb Nova York, on a començaments dels setanta va cursar un màster d'economia a la New School University. Finalment, li conto que és nét de Joan Maragall, un dels poetes catalans més importants del tombant de segle. L'home m'escolta atentament, admirat per la biografia del senyor de cabells platejats que parla de manera animada sota una llum del tot caravaggiesca. I em diu que és extraordinari que hagi vingut per assistir a un concert com el d'avui; un concert magnífic, hi afegeix.