dissabte, 21 d’abril del 2007

Divendres de Llumanera: Quatre gats

El dia de Tots los sants de 1874 veia la llum el primer número de La Llumanera de Nova York. A la segona pàgina, Cuyàs va fer un repàs divertit als catalans del Nova York de mitjans anys setanta del XIX, als quals s'adreçava la revista; uns catalans que no deixaven de ser quatre gats en el melting pot incipient d'una ciutat sense gratacels.
__________________________________________________________________________________________________

La Llumanera
Any I / Nova York / Novembre de 1874 / Núm. 1

Quatre gats

Sí, los catalans que viuen a Nova York són quatre gats al costat de les colònies irlandesa, alemanya, austríaca, holandesa, francesa, italiana, grega, suïssa, russa, etc.; però son quatre gats que no es deixen passar la cua per la cara en matèria de representació i valor individual.

Aquí, com per tot arreu, Catalunya està ben representada.

Jo he sentit a dir que los catalans són com lo be de Déu que n'hi ha per tot, i lo que jo sé i puc assegurar és que per tot arreu on jo he estat hi ha hagut sempre un català... que era jo mateix.

També he sentit a dir que l'ermità que viu al mont Sinaí és català; que un dels cacics dels indis dels Estats Units, que es diu Satanta, és català; que en Mahoma era fill de Sant Feliu de Guíxols; que en Pilat nasqué a Tarragona; que la vaca de Betlem era catalana i que la branca que portà al bec la coloma de l'arca de Noè la va arrencar d'un oliver de Catalunya.

Tot això pot ser molt bé, puix altres coses més estranyes es veuen cada dia; però el que si que es pot assegurar és que avui no hi ha una ciutat on no hi visqui un català. Si tots los catalans que hi ha escampats pel món tornessin a Catalunya no hi cabrien.

Aquí, ja ho he dit, som quatre gats; però quasi tots són gats de cascavell.

Si anem a mirar la representació oficial, tenim que lo vicecònsol d'Espanya i lo secretari del consulat son catalans.

Si mirem la representació de la premsa periòdica veurem que lo actual director interí del periòdic espanyol El cronista és fill de Catalunya. I aquí tenen vostès LA LLUMANERA, que és una revista catalana feta per dos catalans, un amb lo llapis i lo altre amb la ploma.

Si dirigim la vista al comerç, trobarem a Nova York sis o set cases respectabilíssimes de comerciants catalans que se sostenen amb profit i amb honra.

Si acudim a les arts hi veurem alguns fills de Catalunya que es dediquen amb lluïment a la música, uns com professors, altres com cantors, i fins lo mestre major d'una de les millors bandes militars de Nova York és menorquí i es diu Grafulla.

En la part de la indústria no hi falten tampoc representants. Tenim aquí una sabateria, una fusteria, un sastre, dues botigues de vins i fruits catalans, etc., etc.

Dues fondes espanyoles hi ha a Nova York i també és català l'amo d'una d'elles.

Fins i tot hi ha un pagès català, que es diu Balmes, i encara que fa molts anys que viu aquí beu lo vi amb porró i és més català que en Serrallonga.

Quatre gats, però trempats.

Entre ells hi ha alguns gats vells que fa vint i trenta anys que viuen en aquesta terra, però cap d'ells s'ha oblidat de la nostra llengua.

L'entusiasme amb que han acollit la idea de publicar una revista catalana entre los ianquis, com diu in partibus infidelium, ens fa esperar un bon resultat per LA LLUMANERA.

Com altres espartans, enviarem aquest missatge a la nostra pàtria, per a que li digui:

Catalunya, allí en una ciutat populosa dels Estats Units, en aquella babilònia de Nova York, hi ha quatre gats que tenen l'orgull de ser fills teus, i no s'obliden mai de la sua pàtria, ni de la sua llengua.

6 comentaris:

  1. quins tres?? a mi em consten dos, ja t'omplirem de fotos santjordiaderes.

    *e* en un moment de tranquilitat a la laiecccb

    ResponElimina
  2. moment de tranquilitat??? la vigília de sant jordi??? No m'ho puc creure.

    els tres mosqueteres són (per ordre d'adquisició): Pedrals, Vallès i Rothkovic.

    nos, avui dissabte tenim Sant Jordi "a la NY" al Barnes & Noble @ Lincoln Center (abans del primer pícnic a Central Park de la temporada). Demà, hi ha lectura de Quixot i Rodoreda al Cervantes.

    ResponElimina
  3. Absolutament fantàstica la LLumanera!

    Bona Diada de Sant Jordi!

    (redéu quina enveja lo Central Park!)

    ResponElimina
  4. M'uneixo a l'Odalric, fantàstica! Acabo de passar una molt bona estona llegint aquestes línies en una Diada com la d'avui.
    Aquest Sant Jordi, com el passat, et trobo a faltar, miq! I no per la rosa...(el que et trobarà a faltar per les roses és el de la floristeria del costat de la teva ex-casa... jejejejeje)
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Què m'estàs dient? Que comprava roses indiscriminadament?
    ;-)

    ResponElimina
  6. Només a qui les mereixia!!!!

    ResponElimina