divendres, 18 de gener de 2008

Divendres de Llumanera: Anuncis (2)

Fa cent trenta anys, a Nova York hi havia comerços i petits negocis regentats per catalans. Aquí en teniu tres exemples, extrets dels anuncis de la darrera pàgina de La Llumanera de Nova York de maig de 1877.

Hotel EspanyolFusteria Catalana

"HOTEL ESPAÑOL"
Propietaris: Cerbeño i Riesgo (catalans)
21 East 4th Street, prop de Broadway, Nova York
Aquest hotel ha estat renovat i moblat de nou, s'ha ampliat afegint-hi la casa del costat.—Té comoditats per a 100 passatgers i cambres grans per a famílies.—A l'arribada dels vapors hi haurà en lo moll intèrprets de tota confiança enviats per la casa.—Lo menjar és a l'espanyola.

Fusteria Catalana
Per a la construcció de cases, botigues i oficines de tota mena. Tenim constantment un gran assortiment de portes, vidrieres, persianes i motllures per a l'exportació, i es fan caixes per a empaquetar. S'hi trobarà també tota mena de fusta d'aquesta terra. Tots los encàrrecs seran promptament executats per MAGí JANER. Maiden Lane, Nos. 118 i 120, Nova York

HOTEL I RESTAURANT
"DE AMBOS MUNDOS"

F.PONT.—13 Cedar Street.—NOVA YORK
En eixa Fonda Catalana trobaran los viatgers totes les comoditats.—Situació immillorable en la part comercial de Nova York.—Sa cuina ha adquirit gran reputació per la excel·lència i baratura dels plats.—Esmorzars i dinars à la carte.—Vins i plats espanyols.—La casa envia intèrprets a tots los vapors.—Hi ha banys i barberia en la mateixa casa.



[Divendres de Llumanera: Anuncis]

4 comentaris:

  1. I avui en dia suposo que els descendents d'aquells catalans encara deuen córrer per NYC, no?
    Per cert, gràcies Pompeu Fabra per posar ordre a la nostra llengua, llegint això comprovem que cadascú escrivia més o menys com volia o com li sonava.
    Salut

    ResponElimina
  2. No ho sé. Estaria bé que algú llegís això i ens ho pogués dir. Però en cent trenta anys ha plogut tant!

    --
    Pel que fa al "seny ordenador" de la llengua, sí, no valorem prou el paper que va jugar per tal que el català passés a la primera divisió de les llengües europees. Si t'interessa la figura de Pompeu Fabra, et recomano l'excel·lent biografia Pompeu Fabra. L'enginy al servei de la llengua de Mila Segarra (Editorial Empúries, 1998)

    --
    Tot i això, l'ortografia de La Llumanera (i que consti que no en sóc especialista) no era campi qui pugui. Cuyàs, a banda de comerciant, era filòleg —autor del primer diccionari bilingüe anglès-castellà, encara en ús avui en dia, i un fervent defensor de la necessitat de crear una Acadèmia de la Llengua, per tal de fixar una ortografia comuna per al català.

    Salut

    --
    PC. No m'havia fixat en la samarreta de Kitsch que dus en la foto del teu perfil. Què bons que eren (són). N'era un fan a començaments dels noranta.

    ResponElimina
  3. Miquel,
    m'apunto la biografia d'en Pompeu Fabra.
    No sabia això d'en Cuyàs, vist avui sembla un campi qui pugui i potser no ho era tant.
    Pel que fa a Kitsch diria que és el grup que he vist més vegades en directe, diria que unes 15 vegades. Encara els segueixo, podríem dir que he crescut amb ells.
    Salut

    ResponElimina
  4. Ves a les adreces home... i fes fotos del què hi hagi ara!

    ResponElimina