divendres, 13 de juny de 2008

Divendres de Llumanera: Notes sobre l'Exposició

Dues escenes de la participació espanyola a l'Exposició Universal de Filadèlfia, l'any 1876.

La Llumenera (2)
Any 3 / Nova York / Desembre de 1876 / Núm. 20

Notes sobre l'Exposició


Una escena a la secció espanyola d'Indústria. (Històric)—S'acosten dos senyors hispano-americans a un senyor que és inspector de la secció industrial, intèrpret de la Comissaria, i home de confiança del Comissari, i li pregunten en castellà:—Me hace Vd. el favor de decirnos el precio de estos naipes? assenyalant unes cartes d'una fàbrica catalana. I contesta aquest senyor que és inspector de la secció industrial, intèrpret de la Comissaria, etc. etc.:—Ca! esos naipes no valen nada. Ni siquiera han tenido premio. Además son catalanes y a mí todo lo de Cataluña me revienta. No puedo sufrir nada que huela a catalán. Les recomiendo esos que son andaluces, etcètera.

I diem nosaltres: Aquests són los homes que Espanya ha enviat per a representar-la? Quina paròdia!

––––––––

Una escena a la secció espanyola d'Agricultura. (Històric)—Lo jurat està examinant los vins espanyols. Un senyor jutge, andalús, propietari de vinyes a Andalusia i jurat espanyol d'aqueix grup, fa tastar tots los vins andalusos i els posa pels núvols. Després fa obrir dos o tres ampolles de vi català, el tasta, fa llengotes, escup i diu als jutges estrangers:—No lo prueben ustedes, es una solemne porquería. ¡Catalán había de ser! I dóna per terminada la seva tasca sense proposar premis per a los vins catalans, i sense fer tastar molts que n'hi havia. I havent-se'n de tornar a Espanya fa firmar als jurats un document, comprometent-se a no examinar més vins espanyols ni a donar més premis. Després a corre i cuita s'ha tractat de posar-hi remei. I repetim nosaltres: Aquests són los homes que envia Espanya per a representar-la?

6 comentaris:

  1. Ja m'imagino, doncs, com devien defensar els "comissaris" espanyols, cent-vint anys després, aproximadament, l'oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees...

    ResponSuprimeix
  2. Sí que és un document històric sí...

    ResponSuprimeix
  3. El que m'emprenya d'aquests textos (i que encara és vigent en la majoria de catalans) no és el tracte que rebem dels espanyols (els espanyols han fet i fan el que els toca de fer: han format la seva nació des de l'ocupació violenta i posterior negació sovint violenta d'altres nacions; per tant, les paraules i actituds violentes que documenten els textos només poden torbar els catalans infeliços—accepció 2 del DGLC).

    El que m'emprenya d'aquests textos (i que encara és vigent en la majoria de catalans), deia, no és el tracte que rebem dels espanyols, sinó que avui com ahir ("I repetim nosaltres: Aquests són los homes que envia Espanya per a representar-la?") la majoria de catalans ens continuem esforçant que els espanyols ens governin bé. ¡Ai!

    ResponSuprimeix
  4. No ho podria haver dit millor.

    ResponSuprimeix
  5. Només se m'acudeix una paraula: significatiu.

    Salut

    ResponSuprimeix
  6. Ei, fa com a mínim 5 posts que no dius "la ciutat de les línies verticals"! Però que passa aquí!! Estàs bé?

    ResponSuprimeix