dimarts, 17 de juny de 2008

Apocalipsi de butxaca (o Míster samarreta mullada)

Rain or shine, 4

L'equació Nova York a l'estiu i concerts a l'aire lliure no és completa del tot si no es té en compte el factor temps. Aquest cap de setmana han començat les actuacions gratuïtes del Summerstage d'enguany a Central Park; i el tret de sortida el donava aquesta tarda de dissabte el nou hype de l'escena local, Vampire Weekend.

Una hora abans que comencés l'esdeveniment, la cua ja era de proporcions descomunals; de les més grans que mai he vist en una actuació al Summerstage. Nosaltres ens disposàvem a dinar de sandvitxos estirats a l'herba i sentir el concert, incloses les dues bandes teloneres, des de fora: que se sent igual de bé encara que no vegis res.

Però tot just començar el concert, el factor temps ha fet acte de presència; el cel s'ha obert i ha començat a descarregar una cortina fina d'aigua, amb una mica de pirotècnia a la llunyania que, més tard, s'ha transformat en un diluvi universal en versió urbana d'estar per casa. Primer, l'hem aguantat estoicament sota d'un arbre, i quan les branques ja havien acumulat prou aigua i l'aixoplug començava a fer goteres per tot arreu, hem decidit emprendre el vol.

Rius d'aigua, i rius de gent escampant la boira dels volts de la Rumsey Playfield; Madison i Park Avenue eren reproduccions en miniatura del Hudson i poc ens ha faltat per invocar un Déu que ens separés les aigües a l'alçada del pas de vianants. Enrere, hem deixat un predicador que, amb un rètol de cartolina a les mans, sermonejava entre els joves que s'havien congregat a Central Park. Ningú li feia cas; la pluja insistent esmorteïa la cantarella encaminada a convertir-nos. Als ulls de tota mena de predicadors, i per definició intrínsecament generacional, no som més que un ramat d'ovelles esgarriades. N'érem un bon grapat: tots esgarriats i passats per aigua.

9 comentaris:

  1. quina colla de descreguts urbanites!

    En ple diluvi universal i els predicadors fent sermons en comptes de construir una nova arca plena d'animalons...

    si és que...

    ResponElimina
  2. Jo vull un escenarid'estiu com el d'allà... Esperarem a La Mercè a veure.

    ResponElimina
  3. Ui, a NY el primer que pujaria a l'arca serien les rates, o, tractant-se de Central Park, els esquirols. No sé si és molt bona idea.

    ResponElimina
  4. si pugen totes les podem fer anar cap a la Badia i un problema menys...
    voilà

    ResponElimina
  5. Ei,
    estic flipat amb aquest lloc,
    fa tres setmanes era descobrint NY, pasejant per Manhattan,
    m'ha marcat de per vida,
    i porto tots aquest dies d'es que he tornat pensant en el temps que m'ha faltat per descobrir la ciutat.

    i ara trobo això. em servirà per imaginar que l'estic descobrint, ni que sigui desde la finestra del mac del meu estudi.

    Enhorabona.

    uRi

    ResponElimina
  6. Millor el títol entre parèntesi

    ResponElimina
  7. M'alegre que sigues un esgarriat passat per aigua. Això t'ha permés escriure un post ple de referències bíbliques i, alhora, fresc com una rosa de primavera. Un gran encert (el de l'oratge i el teu).
    ;)

    ResponElimina
  8. uri,
    Moltes gràcies i benvingut. És una alegria que La Llumenera et serveixi per a redescobrir Nova York. Tot un plaer.

    agnès,
    ;-)

    novesflors,
    merci pel comentari! més que flors de primavera o cargols, el que sortirà després de la pluja seran els colors d'aquest cronista (amb comentaris com el teu) :-)

    ResponElimina
  9. Molt bona aquesta imatge de les avingudes convertides en rius mentre el predicador brama i ningú l'escolta.

    ResponElimina