Divendres de Llumanera: Bon vent!
Any 2 / Nova York / Setembre de 1875 / Núm. 11
Bon vent!
Quan arriba a Nova York un vaixell català ens sembla que arriba un tros de la nostra terra, i quan nosaltres posem los peus a bord ens sembla haver tornat a Catalunya.
Allí veiem alguns objectes que ens recorden la llar: allí sentim brunzir encara per entre les cordes les dolces i fresques brises de la pàtria aimada.
Sabeu el que és, després de catorze anys d'emigració, tornar a veure un càntir negre, un porró, una cullera de boix o unes setrilleres de fusta? Sabeu el que és menjar un plat d'escudella, de carn d'olla, de bacallà esqueixat, de mongetes amb llomillo, amb lo seu acompanyament de pebrots i tomàquets i all i oli, regant-ho amb uns quants tragos de vi d'Alella?
Doncs quan un ha viscut molts anys fora de Catalunya i ha estat menjant algun temps roast beef i panotxes de blat de moro, és quan més es pot apreciar una xefla a la catalana.
En lo mes passat hem tingut lo plaer d'esmorzar a bord de les bricbarques Castropol, Catalina i Tres Aurores, devent l'amabilitat de sos respectius capitans, Juli Mestre, Josep Ferran i Ramon Cabús, l'haver passat algunes estones molt alegres i divertides.
La Castropol sortí d'aquest port lo dia 18 d'agost: les altres dues ja hauran sortit quan aquest número vegi la llum. A tots els desitgem bon vent, un viatge feliç i que troben la pàtria pacificada.
9 comentaris:
No he estat mai tant lluny de casa, però una cosa és ben certa, acostumada a menjar durant una època ja llunyana, els àpats del Nord, tornar i sentir l'olor de la teva terra.
Visca el llomillo!
Doolça Caaatalunya
Pàtria deeel meeeu coooor...
Hahaha,
Pàtria del llomillo!
La setmana passada vaig estar cinc dies a Anglaterra i vaig tornar ansiós d'oli d'oliva, imagina't catorze anys!
Aquests escrits són una passada, gràcies per donar-los a conèixer.
Salut
Es que Anglaterra no té ni gust ni art pels menjars. Qui ha vist un restaurant anglés enlloc? hi ha restaurants francesos, italians, xinesos, vietnamites, espanyols, mexicans...però i anglesos?
M'ha encantat el teu blog, vaig visitar Nova York aquest febrer, 7 dies, un fred impressionant quan visitavem downtown.... però.. increible.. vull tornar... vull passar un nadal a NY..
Ara sempre pots fer-te enviar el llomillo per contraban postal...
jroca,
A tu, per llegir-los.
kostas,
Sí que n'hi ha; són aquelles en què et serveixen un líquid fosc amb un dit d'escuma que, de tan dens, pots tallar amb forquilla i ganivet. O són irlandesos?
^____^
Gràcies! El Nadal a Nova York, encara que molt fred, és una de les èpoques de l'any més boniques. Tot i això, jo em quedo amb la tardor.
defak,
Visca el contraban postal gastronòmic!!!
Publica un comentari