divendres, 30 de novembre de 2007

Divendres de Llumanera: Lo dia de Cap d'Any

La Llumenera (2)
Any II / Nova York / Gener de 1875 / Núm. 3

Lo dia de Cap d'Any

Un dels costums més curiosos que té la gent d'aquesta terra és el que se segueix en lo dia de Cap d'Any. Com en tot l'any los homes estan ocupats en los seus negocis, procurant escorxar al veí per a omplir-se ells les butxaques, no tenen gaire temps ni voluntat de visitar les famílies dels amics, així és que destinen un dia (lo primer de l'any per a no pensar-hi més durant la resta) al compliment dels deures socials.

En aqueix dia, doncs, les senyores s'empolainen de bon matí i s'estan de recibo en la sala esperant que vagin a veure-les los seus amics i coneguts. En la mateixa sala o bé en lo menjador tenen una taula molt ben parada amb viandes, dolços, pastissets, fruita i tota mena de vins i licors per a obsequiar les visites. Los homes són los únics que visiten en eix dia: les senyores són les que reben les visites, i estan de pontifical, amb vestits molt elegants i costosos, escotades i amb màniga curta si la naturalesa ha sigut pròdiga amb elles, o bé amb vestits alts i màniga llarga si el pudor o la pobresa de les gràcies naturals les obliga a adoptar una vestidura més modesta.

En un principi pot ser que fos aquest costum de les visites efecte natural del desig d'un bon principi d'any que anaven a expressar los homes a les famílies amigues o conegudes; però avui en dia, ha degenerat en un abús, puix molts joves no van a fer visites més que per a cruspir-se les llaminadures i beure força tragos de vi bo, desitjant més o menys llarga vida a la família que visiten segons que la taula està ben o mal parada.

A més, així com aquí i a Anglaterra hi ha dies fixos i celebrats per a les curses de cavalls, es pot dir que lo dia de Cap d'Any és lo destinat per a la cursa d'homes. Tot lo afany d'ells consisteix en veure qui haurà fet més visites en tot lo dia: tot l'afany de les dones consisteix en veure qui n'haurà rebudes més.

Per això, molts homes van a visitar a senyores que no han vist més que una o dues vegades, i fins i tot en van a veure algunes que no coneixen, presentant-se amb algun amic de la casa. I també moltes senyoretes envien a dir anticipadament a joves, que amb prou feines coneixen, que les vagin a veure lo dia de Cap d'Any.

Ells se fan, lo dia abans, una llista de totes les visites que han de fer, amb l'itinerari marcat per a guanyar temps: elles també fan llistes de les visites que reben, per a poder-les comparar després amb les de les seves amigues.

Així és que en aqueix dia no es veuen més que homes pels carrers, caminant a corre-cuita i amb la llista a la mà per a veure les visites que han fet i les que han de fer. Tots van vestits de gala i alguns porten casaca, guants blancs i corbata vermella o blava, que en això de vestir-se un ianqui en sap tant com un gat de fer culleres.

Naturalment, com que hi ha joves que tenen moltes coneixences, fan dues-centes o tres-centes visites des de les nou o les deu del matí fins a les dotze o la una de la nit i, com que aquí les distàncies són tan llargues, encara que vagin en cotxe no tenen temps més que per a entrar en cada casa, dir a les senyores: "Happy New Year" (bon any nou), anar a la taula, endrapar el millor que troben, calar-se una o dues copetes de xerès o de conyac i anar-se'n corrents cap a una altra casa.

Ara bé, comptin-ho vostès com, no fent més que cinquanta visites i no prenent més que un glop de vi en cadascuna, cosa que és comptar molt poc per a un ianqui, són cinquanta glops de vins diferents que porta en lo cos, i si "dos vins fan quaranta" com diu lo refrany, comptin-ho vostès mateixos quant faran cinquanta vins.

No és estrany, doncs, que molts senyorets, quan arriba lo vespre, semblin repartidors de diaris, puix van d'un costat a l'altre del carrer, i no és estrany tampoc que alguns s'equivoquin de casa i es fiquin en la del costat a desitjar un bon any a senyores que no coneixen, la qual cosa no impedeix que se'ls hi beguin lo vi.

A la nit les senyores estan macades, i d'ells no els en dic res. A força de visitar cases estranyes acaben per no trobar la pròpia, i a molts els hi han de portar fets una sopa i amb una mantellina digna de l'ocasió.

¡I aquesta és la gent que diu bàrbars als espanyols perquè tenen curses de braus! ¿Què direm nosaltres de la cursa de gats que el dia de Cap d'Any hi ha en aquesta terra?

1 comentari:

  1. Visca els prejudicis!!! M'agrada això de les curses de gats i del poc gust dels ianquis a l'hora de vestir-se. Quina pena que certs costums desapareguin, encara que aquest només beneficiava els homes casadors (amb s i no pas amb ç!!!). Potser no ha desaparegut del tot, si pensem en els còctels que es donen en determinades inauguracions i actes literaris a Nova-York o a Europa (inclosa Catalunya). Hi ha gent que també es fa un itinerari d'esdeveniments (sense GPS) per poder atipar-se com un lladre, sense gastar-se ni un euro.

    ResponSuprimeix