divendres, 25 de gener de 2008

Divendres de Llumanera: L'elecció de President (primera part)

La Llumenera (2)
Vol. VI / Nova York / Novembre de 1880 / Núm. 67

L'elecció de President
als Estats Units

No volem fer política, sinó parlar de costums.

Tant per als nostres paisans que no han sortit mai de casa i que estan acostumats a veure la indiferència amb què a Espanya es tracta tot quant al sufragi del poble es refereix, com per als que fa anys viuen a l'illa de Cuba, on fins ara no havia existit semblant cosa, creiem que han de ser d'interès algunes paraules respecte la manera com aquí es fan les eleccions per a donar un President a aquesta gran República.

La política està aparentment deslligada de la vida ordinària de la gran majoria de ciutadans americans; però l'interès polític viu latent en tots los cors, i per la mateixa cosa que no s'ocupen de la política durant l'interregne entre les eleccions, quan lo temps d'aquestes arriba, aquell interès creix extraordinàriament, les passions durant quatre anys contingudes o adormides esclaten, i la política de tot s'apodera, tot ho domina.

Fa alguns mesos que ha començat la campanya electoral, des que cadascun dels dos partits, republicà i democràtic, en que aquests 50 milions d'habitants es divideixen, nombraren los respectius candidats a la Presidència i Vicepresidència dels Estats Units, i durant aquest temps cada partit ha fet propaganda amb ardor i entusiasme.

Quasi cada dia i a totes bandes, fins als pobles més insignificants, s'han celebrat meetings o sia reunions, en les quals los graus d'eloqüència de cada orador es mesuren pel nombre de qualificatius denigrants que pot llançar contra lo partit contrari. D'eixes reunions se'n celebren durant aquest període de tota classe: petites, grans, monstruoses (emprant la paraula favorita aquí); de primer, segon, tercer i quart ordre; a les tabernes, als teatres o salons de concert i a l'aire lliure; de dia i de nit; però totes són iguals pel que fa a la cultura del llenguatge que s'hi empra. Sia en reunions en què hi prenen part oradors de fama i experiència, i en què la concurrència es compon de persones de les classes més distingides; sia en les que se celebren entre la gent baixa i en què els que parlen són homes sense educació, les frases que més entusiasme produeixen a la concurrència són les que s'empren per a qualificar als adversaris polítics de lladres, murris, mentiders i altres mil improperis.

I el que és més curiós és la sang freda amb què los republicans reben eixos dicteris dels demòcrates, i aquests los dels republicans. En eixos grans meetings que se celebren en los carrers i en les places públiques, i en els quals s'apinyen mils i mils de persones, probablement es trobarien tants concurrents d'una opinió política com de l'altra; però no obstant, si per exemple en una reunió democràtica, los mils de republicans que s'hi troben escolten eixos insults i les aclamacions, visques i aplaudiments que mereix cada improperi contra ells dirigits, mai hi ha cap conflicte ni cap renyina d'importància.

Mentrestant los periòdics no es queden endarrere en l'abús d'eix llenguatge inculte, i no sols ataca cada un d'ells al partit contrari en general, sinó que agafa los noms dels homes més prominents i els publica al costat d'eixos epítets, i no content amb això es fica en la vida privada dels homes públics per a treure los draps bruts al sol, i si no troba res que pugui servir lo seu fi, ho inventa. I amb tot, no hi ha hagut ni un desafiament.

[…]

4 comentaris:

  1. nice nice! acertadíssim post! veig que hi ha un (I)... seguirem seguint aquest rescat d'arxiu Miq!

    ResponSuprimeix
  2. Collons, realment allà quan una cosa els hi funciona no la canvien.

    ResponSuprimeix
  3. xavi,
    sí, l'article és massa llarg per a penjar-lo tot d'una tirada, hagués saturat al personal. Tindrà una segona, i potser una tercera part.

    flanagan,
    no la canvien, no. també hi ha moltes coses aquí que no funcionen i pas que les canvien tampoc.

    ResponSuprimeix
  4. M'encanta llegir aquests articles de la Llumenera de NY, són apunts històrics interessantíssims. No sabia que això de republicans i demòcrates vingués de tan lluny en el temps.
    Salut

    ResponSuprimeix