divendres, 20 de març de 2009

Divendres de Llumanera: Un nou saló de concerts

La Llumenera (2)
Vol V / Nova York, Juliol de 1880 / Núm. 63


Un nou saló de concerts

Nova York és una ciutat cosmopolita. Fins i tot en els gustos dels seus habitants es va notant una marcada tendència a copiar o imitar les coses bones dels altres països.

Que l'afició a la música ha pres gran volada en los últims anys, ja ho demostràrem en un altre número. Avui volem sols fer constar la inauguració d'un nou saló de concerts, espècie de «cafè cantant» a gran escala, anomenat Metropolitan Concert Hall, traçat a l'estil dels que hi ha a Viena, Berlín, i altres ciutats d'Alemanya, Àustria i Bèlgica.

Aquest gran saló on hi caben de quatre a cinc mil persones, té tres pisos. En lo primer hi ha la platea, amb cadires elegants i una plataforma bonica on està col·locada l'orquestra de 50 músics, dirigida pel jove Rud Aronson. Al voltant de la platea, per tots quatre costats, hi ha una galeria amb taules per a refrescos, i allí s'hi passeja la gent. En lo segon pis, hi ha una galeria amb dues files de llotges i un passadís entre les dues. A un extrem hi ha un restaurant on es pot dinar tot sentint la música. En lo tercer pis, la galeria és en forma de terrat, on hi ha tauletes, i allí es prenen refrescos, es respira l'aire lliures o es passeja, mentre es gaudeix de la música. Lo sostre del gran saló està fet de manera que es pot obrir quasi tot; de manera que la ventilació és completa.

Amb aquestes condicions, no és estrany que lo Metropolitan Concert Hall estigui ple totes les nits d'una concurrència escollida.



Imatge: NYPL Digital Gallery

9 comentaris:

  1. Encara és així? Una de les moltes coses que em van quedar pendents... :-(

    ResponSuprimeix
  2. Diria que no existeix i que va patir la mateixa sort que el vell Madison Square Garden. D'altra banda, com molts dels edificis construïts durant el segle XIX a NY.

    ResponSuprimeix
  3. Va córrer la mateixa sort que la magnífica Pennsylvania station original. No sé, però, quan va ser enderrocat, o si, com tants altres edificis de la ciutat, se'l van cruspir les flames.

    ResponSuprimeix
  4. Segur que era molt interesant viure a una época tan interesant, amb un moviment tan gran cultural de apertura de museus, teatres...

    ResponSuprimeix
  5. A "Manhattan Transfer" de John DosPassos sempre hi surten aquests incendis accidentals que la van transformant cap a una ciutat, com tan encertadament dius, de "línies verticals".

    ResponSuprimeix
  6. BigEyes,
    Devia ser una època apassionant de descobertes i de transformació de la ciutat.

    Joan,
    No t'ho creuràs, però és el llibre que he començat aquesta setmana. No havia llegit res de John DosPassos.

    ResponSuprimeix
  7. De debò? Doncs, és una obra mestra. Ja ni recordo les vegades que l'he rellegit...
    "The 42nd Parallel" també és molt bona. Però "Manhattan Transfer" té un plus... potser per la ciutat?
    Bona lectura!

    ResponSuprimeix
  8. jetuva
    He vist que va ser enderrocat l'any 1929. Aquí en teniu la referència:
    http://www.ibdb.com/venue.php?id=1078

    ResponSuprimeix
  9. jetuva
    He verificat l'adreça anterior i surt una cosa rara sobre propaganda per a actors i actrius.
    La informació sobre el teatre és a "Metropolitan Concert Hall" i, en concret, a l'adreça següent (comprovada):
    http://www.ibdb.com/venue.asp?ID=1078

    ResponSuprimeix