divendres, 1 de febrer de 2008

Divendres de Llumanera: L'elecció de President (segona part)

La Llumenera (2)
Vol. VI / Nova York / Novembre de 1880 / Núm. 67

L'elecció de President
als Estats Units

Llegiu-ne l'inici […]


Una altra cosa que demostra l'entusiasme, combinat amb la sang freda d'aquesta gent, són les professons polítiques, que es componen de mils d'homes amb valones i gorres militars, portant atxes de vent o bé unes llànties al cap de dalt d'uns bastons. Porten a més diferents estils de pendons lluminosos amb inscripcions favorables als candidats del partit i en contra dels adversaris. D'aquestes professons n'hi ha cada dia formades per clubs o societats polítiques aïllades; però n'hi ha hagut vàries de colossals, amb les quals cada partit ha volgut fer ostentació de la seva força numèrica. Res més ridícul que la serietat amb que cada individu va marxant en eixes professons, portant lo pal amb la llum al cap damunt, com los pagesos porten lo berenar, i cridant de tant en tant tres visques al candidat del partit, com si depengués l'èxit de les eleccions de la força amb que crida els tres hurres, o de la regularitat amb què fa el pas. Però l'efecte d'un carrer molt llarg i dret en el qual hi van en professor deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta mil homes, cadascun amb una atxa i cada secció il·luminada per una llum elèctrica portada sobre un carro, a banda dels focs artificials que constantment estan disparant, si tot això és vist des d'un balcó o terrat, és imponent i grandiós. En qualsevol altre país aquestes professons es farien després de la victòria per a donar expansió al goig; però aquí, com tot es fa al revés, s'organitzen abans de les eleccions.

A banda de tot això, l'interès de la campanya es manté viu constantment per mitjà de grans cartells en tots els llocs imaginables, circulars, anuncis i uns grans estendards que es pengen d'un costat a l'altre dels carrers, i que són com unes xarxes en les quals estan sobreposats los retrats i noms dels candidats. A més, la indústria treu partit d'eixa excitació política, fabricant tota mena d'articles, ja sien amb los retrats dels candidats, com medallons, cintes, mocadors; ja sia sols donant-li los noms d'aquells com «Barret Hancock» i «Corbata Garfield», que són los candidats democràtic i republicà respectivament. Sobretot és incalculable lo número de banderes americanes que es venen durant aquests mesos.

De manera que tot influeix per a que no es parli, no es pensi i no s'escrigui res més que de política. En los carrers, en les fondes, en los trens i tramvies, en les oficines públiques i dels comerciants no se sent res més que discussions sobre les probabilitats en favor de Hancock o de Garfield. Tant los homes com les dones, tant los xicots com los vells, tant los obrers com los rics, tant los blancs com los negres i los xinesos, discuteixen i defensen les seves opinions amb calor.

[…]




+ Wikipedia, United States presidential election, 1880

+ (i perquè avui és Carnestoltes) Divendres de Llumanera: Lo Carnaval

2 comentaris:

  1. "Els americans no tenen història", però aquesta descripció tan moderna d'unes eleccions és de, quan dius? 1880?

    ResponSuprimeix
  2. I know.
    Et cauen uns quants tòpics a terra quan visites i coneixes de més a prop aquest país.

    ResponSuprimeix