divendres, 13 de febrer de 2009

Divendres de Llumanera: Telèfons fàcils de fer

La Llumenera (2)
Vol III / Nova York / Març de 1878 / Núm. 35


Telèfons fàcils de fer

Ara que lo telèfon sembla destinat a substituir lo telègraf, serà bo que sàpiguen los lectors una manera molt senzilla de fer-los, segons la recepta del professor Barrett, que no és un “barret de rialles”.

Es pren una capseta rodona de fusta, d'aqueixes que serveixen per a píndoles o per a pólvores de dents i tant en la tapa com en lo fons s'hi fa un forat rodó de la mida d'una pesseta. Es pren després una rodanxa o disc de ferro laminat, com el que s'usa per a fer llaunes de carn conservada, i es posa a la part de fora del fons de la capsa. Sobre dita part de fora del fons, s'hi fixa lo tap de la capseta. Es pren després una barreta de pedra imant i es fixa dintre d'un rodet d'eixos que usen les dones per a cosir, deixant que surti un tros d'imant. En lo rodet s'entortolliga un fil de ferro primet i bastant llarg per a que l'un cap puga servir per a l'altre extrem del telèfon. Fet això es fixa lo rodet dintre del forat del tap de la capsa, acostant l'imant tot el que es pugui (sense tocar-lo) al disc o planxeta de ferro. Ja està fet un extrem del telèfon i de la mateixa manera es fa l'altre extrem. Acostant-se la capseta als llavis i parlant-hi, les oscil·lacions del disc es transmeten per mitjà de l'imant i del filferro a l'altre cap del telèfon.

Ja que tenim lo pa al forn, direm aquí que Mr. Edison ha inventat un aparell que s'anomena fonògraf, el qual és una modificació del telèfon que permet sentir quan un vol les paraules que s'han dit a la vora de l'instrument, encara que sia mesos o anys després d'haver-se dit. Més clar: tot allò que un diu en lo instrument queda allí gravat en un sistema enginyós i sempre que es vol es fa repetir allò a l'aparell, com si fos una capsa de música. D'aquesta manera es pot conservar tot un discurs, com si diguéssim embotellat o en escabetx, i tornar-lo a sentir sempre que un en tingui ganes. Si en temps de Demòstenes o Ciceró hi hagués hagut un d'aqueixos aparells, ara podríem sentir les seves oracions i filípiques i catilinàries amb la mateixa entonació que ells els hi daven. En les Corts s'hauria de posar una maquineta d'aquestes al costat de cada diputat. Creiem que l'aparell de Mr. Edison hauria d'anomenar-se orgue de raons.

7 comentaris:

  1. El Progrés narrat"en directe"! Una més.

    ResponSuprimeix
  2. No puc evitar comentar aquest canvi d'estil. La Llumenera sembla un espai "zen" amb tanta blancor.

    Àlex

    ResponSuprimeix
  3. defak,
    Una de les moltes virtuts d'Artur Cuyàs i La Llumanera és que van viure d'aprop, en primera persona, moltes de les descobertes tècniques de finals del XIX. És un plaer poder-les llegir 130 anys després, com si haguessin quedat per sempre més "embotellades o en escabetx".
    :)

    àlex,
    Potser ja li tocava un lifting. S'ha d'acabar d'ajustar ;-)

    ResponSuprimeix
  4. Parlant de Lego i de telèfons sembles anticipar la sortida del "Lego Phone".

    ResponSuprimeix
  5. que interessant és llegir gent que fa més de cent trenta anys vivía una situació similar a la nostra: la d'alucinació i recreació davant dels progressos tecnològics.

    aquest text "sona" actual.

    ResponSuprimeix
  6. La última frase és de traca i mocador.

    ResponSuprimeix
  7. Molts d'aquests textos són un bon exemple d'ironia pretèrita que, sorprenentment, en moltes ocasions encara sonen ben actuals. De traca i mocador, sí senyor.

    ResponSuprimeix