Divendres de Llumanera: Cartes sobre la classe treballadora, 1
Cartes sobre la classe treballadora
als Estats Units
I.
Amic Bernat, complint lo teu encàrrec i la meva promesa, començo a escriure't per a explicar-te la manera de viure de la classe treballadora als Estats Units, valent-me de l'oferiment que de les seves columnes fa LA LLUMANERA a tots los catalans, a fi que les meves cartes puguin ser llegides per altres companys, treballadors de Catalunya. Dirigint-me a tu, em dirigeixo a tots i, si les meves notícies i descripcions arriben a interessar-vos i us fan algun profit, em creuré ben pagat pel treball d'escriure-les. Si tu o algun altre company desitja que a les meves cartes doni informes especials sobre algun punt, tan sols ha d'escriure'm i dirigir la carta a la redacció de LA LLUMANERA, i tractaré de servir-lo en allò que pugui.
__________
Abans de tot, he de parlar del magnífic sistema que regeix als Estats Units per a fomentar la immigració i atraure a la classe treballadora dels altres països.
No solament lo govern ofereix terrenys als immigrants que vinguin a establir-se a la República, sinó que per una llei anomenada de Homestead tot immigrant té dret a escollir, en els terrenys de l'Estat, fins a cent faneques de terra i, després de cultivar-les durant cinc anys, queden de la seva legítima propietat per a ell i los seus descendents.
Per a rebre als immigrants, hi ha a la ciutat de Nova York un establiment que es diu Castle Garden, amb metge que els examina, intèrpret, canvista, oficina de telègraf, memorialista i tot allò que pot desitjar una persona que arriba a un país desconegut. Hi ha, a més, prop de la ciutat, una illeta amb un gran hospital, casa de caritat, casa de boigs, església, tallers, etc., tot per a ús exclusiu dels immigrants. L'Estat s'encarrega de curar als que arriben malalts o de mantenir als que vénen sense recursos, durant cinc anys, en el cas que no puguin trobar ocupació durant tot aquest temps, i els facilita passatge, sia per anar a establir-se als terrenys públics de l'Oest, sia per a tornar-se'n a Europa si no poden trobar col·locació a la República.
A l'edifici de Castle Garden hi ha una oficina per a procurar col·locació o treball als immigrants, cadascun segons lo seu ofici, i molts contractistes del país se'n valen quan necessiten un nombre considerable de braços.
A aquest admirable sistema es deu el creixement sorprenent d'aquesta República que, si no fos pel gran corrent de la immigració, no tindria més que dotze o quinze milions d'habitants, i, gràcies a ella, en compta avui quaranta-cinc milions.
Als Estats Units emigra gent de tots los països, anglesos, alemanys, francesos, suecs, russos, italians, turcs, i fins i tot xinesos i japonesos. Tots, amb molt rares excepcions, vénen fugint de la misèria o del despotisme i vénen a establir-se en aquest país per a treballar a l'ombra de les institucions liberals de la República.
Cadascun d'ells porta una guspira de civilització; cadascun d'ells porta una noció distinta d'agricultura, d'art, d'indústria, de comerç; cadascun d'ells porta una nova idea, una nova intel·ligència, un nou costum, com si fossen altres tants fils de l'ordit d'una peça, que, units per la trama de les institucions liberals, formen l'admirable teixit d'esta República.
D'aquesta gran barreja de coneixements pràctics no pot sinó sortir-ne beneficiada la nació i a això —gairebé tant com al sistema proteccionista adoptat pel govern dels Estats Units— es deu lo gran desenvolupament i avenç que ha tingut la indústria en aquest país d'uns anys ençà.
[…]
Vol. IV / Nova York / Setembre de 1878 / Núm. 41
Un acolliment idíl·lic als immigrants... sinó fos perquè les terres regalades havien sigut robades prèviament als indis americans. Tot amb tot, alguns aspectes de la rebuda haurien de ser copiats en les nostres contrades, especialment la mentalitat que defensa la riquesa cultural (i econòmica) de les noves incorporacions.
ResponEliminaAquests "Divendres de Llumanera" comencen a tenir un gruix que enriqueix enormement aquest ja de per si excel·lent blog... Cada setmana al·lucino més amb la vigència/utilitat dels textos dels teus antecessors.
ResponEliminaD'altra banda, em sembla que traduiré aquest text per ensenyar-lo als de la Homeland Security quan em fitxin a l'aeroport i em perdonin la vida deixant-me entrar a la República.
Aquests "Divendres de Llumanera" van ser idea teva —una altra de les teves bones pensades.
ResponElimina--
Jo també em sorprenc per la modernor i la vigència dels textos; si exceptuem la visió que en té —per exemple— de les dones, o dels "mulatos" de Cuba, etc. Però ningú no és perfecte, i els textos van ser escrits fa 130 anys (n'hem de tenir en compte el context).
El text és fantàstic. L'autor és algú molt agut i perspicaç. Que lluny queda dels temors actuals a la diferència el seu concepte del teixit ordit amb diversos fils.
ResponEliminaPrimer lliurament. Però qui signa aquest article?
ResponEliminaEl penúltim paràgraf és magistral.
Un bon text per a fonamentar una visió humanitària, lliure de fronteres.
I per desmuntar la política de l'anomenada dreta (extrema) que tenim ben aprop. Una dreta que hauria d'avantposar el parèntesi.
L'article el signa un tal Martell Ribot i Serra, que no és altre que un dels molts pseudònims amb què signava els articles el director de LA LLUMANERA, Artúr Cuyàs, acostumat a fer tots els papers de l'auca.
ResponEliminaMartell Ribot i Serra, un bon pseudònim per signar un article sobre els treballadors, en general. Que hi ha a La Llumanera un altre article sobre els cuiners, signat per un tal Bendinat All i Pebre?
ResponEliminaHola Miquel
ResponEliminaSòc la xicota d'en Eloi Homar, la Vanessa, t'escric perque em llegeixo La Lumanera desde nadal i et vull felicitar, per la coherència del que escrius i com ho fas, ho trobo molt interessant.
Aquest article de la classe treballadora m'ha sobtat, tot i que ja m'havien parlat d'aquest sistema, no m'ho acabava de creure...
Seguirem llegint!
records
Vanessa