divendres, 18 d’abril de 2008

Divendres de Llumanera: Lo pont de Brooklyn (2)

La Llumenera (2)
Vol. III / Nova York / Juliol de 1877 / Núm. 27

Lo pont de Brooklyn


Nova York, 25 de juny de 1877

Senyor Cuyàs,

Permetim que li digui que vostè és molt feliç. ¿Què es pensa que no hi ha més que contar-li les esgarrifances que se senten quan dos homes es troben sobre un pont més llarg que la Quaresma i tan alt com la fama de LA LLUMANERA, fet només que d'uns quants filferros?

Vostè sap molt bé com està fet aquell passadís i ho pot explicar més bé que jo, perquè la veritat, estimo tant la llengua catalana que no em trobo amb cor per a degollar-la.

Només li diré que quan lo meu company i jo, que som dos catalans, pura sang, nos trobàvem sobre lo pont, va passar una fragata per sota, i la vèiem tan petita, que no vàrem voler escopir per por d'enfonsar-la si la tocàvem. ¡Vegi què tal!

Però miri vostè la influència de LA LLUMANERA. Volíem passar lo pont, i ens trobem amb un rètol que nos feia saber que per cap estil es donava permís a ningú. Francament, ens va semblar que això no era aplicable als catalans, i vàrem escriure al president de la companyia dient-li que… que érem catalans i volíem passar lo pont. Doncs, senyor meu, aquell senyor president, que és un vellet molt trempat, va tenir l'amabilitat de contestar-nos que volia veure'ns, i, per descomptat, hi vàrem anar.

Calli, calli, que ara ve lo bo. Lo primer que ens diu és que li donem una prova que érem catalans. Li parlem en català, i es pensa… què sé jo! que érem turcs. Ens trobàvem perduts, quan lo meu company es pega un cop al clatell, que de poc li fa sortir sang del nas, es treu una LLUMANERA de la butxaca, li ensenya, i, noi, com si fos un passaport; ens dóna lo permís, i cap al pont. Vàrem passar de Brooklyn a Nova York sense embarcar-nos, però ens va rodar una mica lo cap.

Ara, amic Cuyàs, no fem bolados, això li ho conto a vostè. Això li ho conto perquè sàpiga el que fa una LLUMANERA.

M'oblidava de dir-li que aquell vellet se la va quedar. Com que no sap llegir, crec que és la seva intenció col·locar-la sobre lo pont per far. Gràcies a Déu, que ja no hi haurà més ensopegades entre los vaixells.

Ja ho veu, amb suc, senyor Cuyàs; memòries del meu company, i Déu li doni oli i ble.

Josep M. Bas

+ Lo pont de Brooklyn (1)

6 comentaris:

  1. Que bona la descripció del pont del primer paràgraf !

    ResponElimina
  2. És ben divertida aquesta carta. I pensar que va ser escrita quan encara l'estaven construint.

    ResponElimina
  3. fer bolados!

    Hahahhahah. Impressionant tota. No me'n puc estar de comentar-ho.

    ResponElimina
  4. Segons el Diccionari Alcover-Moll,

    BOLADO m. (castellanisme).
    || 1. Massa de sucre sòlida i lleugera, que es pren amb aigua com a refrescant; cast. bolado, azucarillo. Anissos y bolados; tot lliscava entres sas mans, Pons Auca 100.
    || 2. Fer bolados: fer punts d'excés, fer ostentació (Valls).
    LOC.
    Desfer-se com un bolado: amagrir-se ràpidament (val.).
    SINÒN. preferibles: dolsa, esponjat, sucre-esponjat.

    ResponElimina
  5. «Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades [...] i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari.»

    —Francesc Pujols i Morgades
    Concepte General de la Ciència Catalana (1918).

    ResponElimina