divendres, 7 de desembre de 2007

Divendres de Llumanera: Coses dels Estats Units (i 3)

La Llumenera (2)
Vol. III / Nova York / Juliol de 1877 / Núm. 27

Coses dels Estats Units

¡Aquestes noies americanes són molt lliberals! L'altre dia en vàrem veure una molt elegant que s'estava dreta en una cantonada de Broadway, amb un peu posat sobre la capsa d'un enllustrador i mirant passar la gent molt tranquil·la, mentre aquell li treia llustre a les botines.

§

El que és en matèria d'art los ianquis no saben el que es pesquen. Això sí, hi tenen molta afició i es gasten molts diners en comprar objectes d'art; però entendre-hi... ara en fan de noves!

Fa pocs dies, un matrimoni, volent esmerçar una fortuna acabadeta de fer, en arreglar la seva casa amb tot luxe, encarregà al decorador que havia guarnit la sala que veiés si hi havia algun bon quadre en venda per a comprar-lo. Lo decorador els digué que un senyor que havia tingut algunes pèrdues tenia un quadre molt bo del pintor francès Gerome, i els aconsellà que no deixessin perdre tan bona oportunitat. Contestaren que anirien a veure lo quadre i que tornarien la resposta. Al cap de pocs dies li digueren que ja havien vist lo quadre, que els hi agradava molt; però que en demanaven dotze mil duros i ho trobaven massa car per un quadre de segona mà.

§

Estem escrivint amb una ploma de nova invenció, sortida —la invenció, no la ploma— del cap d'un ianqui. Aquesta ploma és com qualsevol altra, sols que està preparada de manera que se suca aigua i escriu tinta. Oi, tal com ho senten. Amb ella ja no es necessiten tinters. Un got o una xicra d'aigua fa lo mateix efecte, la qual cosa ja comprendran vostès que és un gran avantatge per a viatjar, puix aigua se'n troba per tot arreu, però tinta que no sia aigua o fang, ja no és tan fàcil trobar-ne. Amb la tinta que raja d'aquesta ploma se'n poden traure còpies de premsa, i la propietat de suar tinta dura per espai de sis mesos. Els hi dic que és una gran invenció. No costa més que un ral, n'hi ha de diversos colors i escriu d'allò més bé.

Quan no hi ha aigua a la vora, una escopinada fa lo mateix efecte, i les joves sentimentals que ploren quan escriuen, no tenen més que deixar córrer les llàgrimes sobre la ploma i posar una postdata que digui: Esta tinta á rrajado de mis ocos.

3 comentaris:

  1. Aquest és d'aquells que m'agraden a mi... (el post, em refereixo)

    Visca el costumisme!

    ResponElimina