Divendres de Llumanera: L'elecció de President (tercera part)

Vol. VI / Nova York / Novembre de 1880 / Núm. 67

L'elecció de President
als Estats Units

Llegiu-ne l'inici i la segona part […]

Si de l'exterior anem a l'interior; és a dir si ens fiquem en una casa americana, trobarem lo mateix interès per la política, sols que així com en nostra terra, per regla general, la dona i los fills són reflex de les opinions del marit i del pare, aquí cadascú tira per son costat, com ho fan en religió i en tots los altres actes de la vida, sense que per això hi hagi cap disputa ni renyina, perquè cadascú respecta les opinions dels altres. És curiós observar que la gran majoria de les dones aquí són partidàries del partit democràtic, i particularment aquest any, puix lo candidat és guapo i bon mosso. Raó política de gran força… per a les dones.

Lo dimarts dos de novembre és lo punt culminant de tota aquesta excitació, puix és lo dia en què es resoldrà qui ha de ser President, si Hancock o Garfield. Eix és dia de gran festa. Des de bon matí es veuen als carrers unes barraques de fusta cobertes de grans cartells, i que és on es donen a quants les vulguin, les paperetes amb les candidatures impreses i llestes per a tirar-les a les urnes. Eixes barraques són la diversió de la canalla, puix tot lo dia s'entretenen en voler-les bolcar, i ho aconsegueixen amb molta freqüència. Lo acte de dipositar lo vot és ben senzill, concretant-se lo votant a donar lo seu nom al tribunal, el qual mira si està matriculat, i en cas afirmatiu, diposita aquell la seva candidatura en l'urna respectiva.

Quan arriba la nit tota la gent aflueix als moltíssims locals que hi ha preparats per a rebre les noves sobre lo resultat de les eleccions en tot lo país, i publicar-les per mitjà de grans cartells. La plaça de Madison especialment, des de la posta de sol es comença a omplir, i és que sobre lo terrat d'una casa hi ha un gran quadre blanc en el qual, per mitjà d'una poderosa llanterna màgica, es publiquen eixes noves a mesura que per telègraf es reben, entre los aplaudiments i los visques de l'apinyada multitud. Alguns teatres tenen anunciat que durant los entreactes es llegiran los telegrames referents a les eleccions. Únic mitjà d'aconseguir concurrència en eixa nit.

Resulta de tot això: que és admirable la llibertat de què gaudeix aquesta gent; que és difícil d'entendre'ls entre lo entusiasme que demostren per la pròpia causa i la sang freda amb què reben los insults dels adversaris, i que una campanya electoral en los Estats Units es digna d'un estudi més profund del que permet un article, i del que pot fer

LO DOCTOR MANXIULA.

Nova York, 30 de Setembre 1880.