13 Fahrenheit
Nova York passa una de les nits més gèlides de l'any, amb una mínima in the teens: tretze graus fahrenheit (onze sota zero) i una temperatura de sensació de set sota zero fahrenheit (gairebé vint-i-dos sota zero). Això, a la ciutat. Una mica més al nord, les baixes temperatures encara són més extremes. Hi ha alerta també de forts vents, propers a setanta quilòmetres per hora, i s'aconsella passar el mínim temps possible a l'exterior i anar ben tapat per reduir la superfície exposada al fred.
En nits com aquesta, la xarxa de metro de la ciutat —oberta vint-i-quatre hores— salva moltes vides.
mira això si que no ho trobo a faltar... Ahir vaig passar el dia a 15... celsius!!
ResponEliminaQuin fred!!! I en aquelles avingudes ventoses, amb aquells bofaruts que es produeixen. Em quedo glaçada només de pensar-hi.
ResponEliminaonze sota zero a les nou del matí. brrrr quin fred i quina por sortir de casa.
ResponEliminasalvador: i dius que a Anglaterra esteu a 15 celsius??
Jo miq ni t'explico el dia de primavera que vam tenir ahir aquí a la costa brava. Vaig llegir a la terrassa i em va tocar el sol i tot. No et desanimis que el fred diuen que conserva...
ResponEliminaGràcies pels ànims. L'única cosa bona del fred aquí és que normalment els dies de fred més extrem són molt assoleiats, amb un cel d'un color blau intens i un aire fresc (glaçat) que reviscola un mort.
ResponEliminaOstres!!!!
ResponEliminaQuin fred!!!!
Molts ànims!
I jo no se si amb aquest fred... crec que meditare aixo de fer el postdoc a NY, je, je!
Un petonet
Ei!
ResponEliminaLa d'abans era jo!!
Neus
Fora com fora, aquesta ciutat m'enamora...
ResponElimina"Llumanera de Nova York, TV3, Manhattan"
ResponEliminaSempre he trobat genial aquesta il·lustració, feta servir cada any per recollir roba d'abric per a qui a necessita.
Un d'aquells matins de gener, mirant la tele, una va dir: "Estem a 13, com a Barcelona!!"
ResponEliminaI jo que surto de la dutxa, miro la tele i li dic: "13 Farenheit...".
Se li va glaçar l'alegria al rostre.
Amb aquest fred, si l'estàtua de la Llibertat fos mascle, el membre de pedra se li quedaria com un cacauet.
ResponEliminameditacions, ciutats que enamoren, il·lustracions genials de campanyes necessàries, alegries glaçades al rostre davant de l'evidència dels fahrenheit... i, fins i tot, cacauets de pedra! Si que està animat això avui.
ResponEliminaCalidesa de tants comentaris per a afrontar una segona nit ben glaçada i la perspectiva de neu de demà.