divendres, 27 de febrer del 2009

Divendres de Llumanera: La llum elèctrica d'Edison, II

La Llumenera (2)
Vol V / Nova York, Febrer de 1880 / Núm. 58


La llum elèctrica d'Edison

L'últim dia de l'any 79, tres joves catalans sortiren de Nova York cap a Menlo Park per a veure l'exhibició de la llum elèctrica que Edison havia ofert al públic. L'un era lo enginyer civil, Josep Tintorer Giberga, arribat fa poc de Barcelona, l'altre Felip Cusachs que anava com artista en representació del Daily Graphic, i lo tercer lo director de LA LLUMANERA.

La tarda era infernal, si és que a l'infern hi cau neu i a sobre de la neu glaç, i es posa tot tan relliscós que és difícil caminar sense anar d'oros. Era una tarda digna del pol Nord i digna de la decoració d'hivern que Soler i Rovirosa ha pintat per a la Redoma Encantada. Però això no espantava als tres amics, perquè es tractava d'anar a veure una de les grans invencions del segle XIX, i sobretot… perquè eren catalans.

Al cap d'una hora de ferrocarril arribaren a Menlo Park, essent ja entrada de fosc, i de cop es plantaren en lo laboratori del famós Edison. Allí no hi hagué necessitat de passar targeta, ni encàrrec, ni demanar permís per a entrar. Hi entrava tot aquell qui volia, i ho podia seguir tot i tocar-ho tot sense que ningú li posés cap obstacle. Edison, amb lo barret posat i aixecat lo coll de la levita s'estava en lo taller i contestava amb tota franquesa a les preguntes que li feien, i donava tota mena d'explicacions sobre lo seu sistema de llum elèctrica. El trobàrem enmig d'un grup de curiosos, tal com representa lo dibuix de Cusachs que publiquem en aquest número.

La llum elèctrica d'Edison

La llàntia elèctrica d'Edison la descrivíem ja en lo darrer número i poc podem afegir-hi. No arriba a donar la claror d'un metxero de gas, però la llum és més blanca i fixa, i mentre fórem allí no observàrem cap variació ni fluctuació, la qual cosa ja és una millora sobre els llums elèctrics coneguts. Si bé l'ús de paper carbonitzat per a produir la llum per incandescència fa que resulti molt barata la llàntia elèctrica d'Edison, en canvi la gran força del corrent elèctric que es necessita per a produir eixa incandescència i la necessitat de màquines de vapor per a los generadors elèctrics fan molt costós lo sistema Edison. Tal com avui el té plantejat, per a cada deu llums es necessita un cavall de força, i com que cada llum no passa en intensitat de 12 candeles (si és que hi arriba), resulta bastant car cada llum. En nostre concepte lo sistema Edison és impracticable, i ell mateix ho ha reconegut així, confessant que no està completament satisfet del resultat. Que ell no descansa un moment en sos experiments, és cert; però ¿aconseguirà perfeccionar lo seu sistema fins a trobar la solució d'un problema tan important com és la il·luminació elèctrica? Lo temps ens ho dirà.

Mr. Edison ens preguntà amb molt d'interès si a Barcelona hi havia abundància d'aigua, en cas d'haver-hi de muntar un taller, i li responguérem (sentint una escalfor en les galtes) que no hi falta aigua de pou.

1 comentari:

  1. Ostres, quin plaer deu ser resseguir aquestes il·lustracions amb els dits...

    ResponElimina