divendres, 11 de juliol del 2008

Divendres de Llumanera: Un viatge als Estats Units, III

La Llumenera (2)
Any 2 / Nova York / Setembre de 1875 / Núm. 11

Un viatge als Estats Units
(Cartes a Joan Qualsevol)
I. / II. / III.

Anem Joanet! Sortim al carrer.

—Nova York és una gran ciutat! sento que exclames.

Sí, Joanet, Nova York és la tercera ciutat del món. Allò més notable és la rapidesa de son engrandiment. A l'igual que l'home, Nova York ha fet sa creixença en molt pocs anys. Alguns de sos habitants se'n recorden encara d'haver vist un desert on avui hi ha construïts los millors edificis i los carrers més formosos de la ciutat.

Carrers amples, drets, amb voreres espaioses, i totes les cases i edificis nous, puix que compten pocs anys d'existència. Los carrers, ombrívols pels arbres, es creuen perpendicularment en la part més nova de la ciutat. Les cases generalment són de rajola vermella o de pedra de granet de color de xocolata, la qual cosa dóna a la ciutat un aspecte més trist del que tindria si fossen d'una pedra clara com a Paris o com a l'Eixample de Barcelona.

Nova York és una llonganissa. Llarga i estreta com un secall, la volten tres rius que la separen per complet del continent.

Los carrers que van pel llarg són els més amples i s'anomenen avingudes, exceptuant el que és en lo bell mig que es diu Broadway i en anglès vol dir via ampla. Les avingudes són numerades, i la principal és la Cinquena Avinguda que és on viuen les famílies més riques i aristocràtiques de Nova York.

Exceptuant aquesta i les avingudes de Madison i Lexington, en totes hi ha botigues, i es reserven els carrers transversals exclusivament per a cases particulars.

En la part nova de la ciutat los carrers estan numerats des de 1 fins a 150, i en la part vella tenen noms.

Com que l'illa on és la ciutat té tres llegües de llarg i tres quarts de llegua d'amplada, els tramvies van per les avingudes, encara que últimament se n'han fet alguns de transversals.

A Nova York hi ha 19 tramvies diferents i la tarifa és generalment de 5 centaus. A més hi ha tres línies d'òmnibus centrals i la tarifa d'eixos és 10 centaus. Des de la punta més baixa de la ciutat, que és on hi havia la Bateria, fins al carrer 30 hi ha un camí de ferro elevat a una altura d'un primer pis, per on passen trens tirats per locomotores.

Nova York en sa fesomia es divideix en dues parts, totalment diferent l'una de l'altra.

La part més alta, que es diu en anglès up town, és on viuen les famílies i per consegüent hi regna la quietud i la tranquil·litat. De dia no s'hi veuen més que senyores, mainaderes, criatures… i dropos!

La part més baixa, que es diu down town, és la ciutat del comerç, dels negocis, dels magatzems, dels bancs, i per consegüent tot és allí soroll i brogit i moviment. De dia no s'hi veuen més que hòmens i xicots… i carros!

En la part baixa hi ha los molls i solament veient-los es comprèn el moviment mercantil d'aquesta Babilònia.

Broadway ve a ser la columna vertebral que uneix a les dues parts: o si es vol, l'artèria aorta de la circulació novaiorquesa, estant lo cor situat en City Hall Park, que és la plaça de la Casa de la Ciutat, d'on ixen els tramvies que van a la part alta.

Broadway participa un poc del caràcter de Regent Street a Londres i dels boulevards de Paris; però té una fesomia pròpia que no es pot comparar amb la de cap altre carrer del món.

Des de Bowling Green, que és on comença, fins al carrer 34 (encara que segueix molt més enllà), el formen magnífics edificis, a una i altra banda, destinats gairebé tots a tendes i magatzems, i mereix especial menció lo edifici de la Companyia d'Assegurances sobre la vida, Equitable, lo Correu nou, les dues tendes del milionari Stewart, que no tenen rival enlloc, les de Lord i Taylor i altres, així com les dues esglésies episcopals de la Trinitat i de Gràcia, i los hotels St. Nicholas, Metropolitan, Grand Central, de la Cinquena Avinguda, Gilsey House i Grand.

A Broadway és on hi ha les botigues i tendes més luxoses de Nova York; així és que ses amples voreres són tot lo dia plenes de noies maques que van a fer compres o a regirar botigues sense comprar res.

Òmnibus, cotxes, carros de totes les mides i menes segons la indústria a què es destinen, hòmens que van a negocis, jovenetes que van al col·legi, gent que passeja, badocs que s'entrebanquen, xitxarel·los molt lletjos que pensen fer lo maco i fan lo mico, dones que llueixen lo garbo i los diamants que han servit per a comprar sa honra; tot això es veu en confusió en aqueix maremàgnum de la societat novaiorquesa.

De tant en tant, una bomba que ve corrents, Broadway amunt o Broadway avall, per anar a apagar algun foc, dóna encara més animació en aqueix quadre.

En definitiva, Broadway ve a ser Nova York; puix tot Nova York passa per Broadway. Tots los que baixen al matí per Broadway per anar a sos quefers, pugen a la tarda per Broadway per entornar-se'n a casa.

Això és en los dies de feina: los diumenges Broadway sembla lo carrer d'una ciutat on hi ha el còlera. Los diumenges la gent rica es passeja per la Cinquena Avinguda en eixir de missa.

Veuràs a Nova York moltes esglésies. N'hi ha de catòliques, jueves i protestants, i aquí en tens la llista: Catòliques Apostòliques Romanes, 53; Protestants Episcopals, 78; Metodistes, 50; Metodistes (per a negres), 9; Presbiterianes, 43; Presbiterianes reformades, 5; Presbiterianes unides, 7; Baptistes, 33; Luteranes, 21; Alemanyes reformades, 20; Congregacionals, 6; Universalistes, 5; Unitàries, 4; d'Amics, 3; de diferents sectes i denominacions, 22; Sinagogues jueves, 24. Total, 383.

A Nova York hi ha 19 biblioteques, algunes de les quals públiques, i mereix una visita la magnífica que Mr. Astor regalà a la ciutat i que conté 250.000 volums.

Hi ha també 67 escoles públiques, sense comptar-hi 48 de primàries i 6 per a negres, que també són gratuïtes.

Té Nova York 76 bancs i 43 caixes d'estalvis.

Ja és hora d'anar a casa; però abans vull cridar la teva atenció cap al remat dels edificis que es veuen a Broadway.

Quasi tots tenen pals de bandera. Saps perquè? Perquè la primera cosa que fa un ianqui per qualsevol festeta és hissar bandera.

La bandera americana la veuràs per tot arreu. Jo crec que si els ianquis gosessin la farien servir fins i tot de llençols i tovallola.

Bo és lo patriotisme; però això de prostituir la bandera d'aquesta manera és un patriotisme mal entès.

Adéu, noi, que cauen gotes.

LO PAMPOL

4 comentaris:

  1. Excel·lent!

    Es molt curiós, amb quatre petits canvis (taxis per tramvies, per exemple) aquest seria un text completament vigent i adequat per explicar al nouvingut l'esquema físic de la ciutat, per situar-se.

    Molt bo.

    ResponElimina
  2. Té mèrit que en el món succint dels blogs hagis llegit un text tan llarg fins al final i, a més, hi hagis deixat un comentari. Gràcies.

    És sorprenent com molts d'aquests textos de LA LLUMANERA encara són tan vigents.

    ResponElimina
  3. Be, no acostumo dir floretes si no ho penso de veritat, quan dic que "La llumenera" em sembla un lloc exquisit ho penso de debò. No ho diria sense coneixement de causa, és a dir, sense haver-ne cruspit gran part del seu contingut.


    Gràcies a vosaltres de nou.

    ResponElimina
  4. Cada divendres toca dir el mateix...

    ResponElimina