Nadal, 1874
Acaba de posar-se en venda, en una botiga de Broadway, una màquina d'escriure. És molt enginyosa, i les lletres ixen impreses com amb tipus d'impremta. És més petita que una màquina de cosir i funciona molt fàcilment. Les lletres s'imprimeixen per mitjà d'unes tecles que es toquen com un piano. De manera que d'aquí en avant per a ser escriptor serà precís ser pianista. I es podrà entendre la lletra dels ministres i dels homes més savis. ¡Quin avenç!
La Llumanera de Nova York, Novembre del 1874.
[Foto: Underwood de William Faulkner. Bruce Newman/The New York Times]
Toca Nadal en terres catalanes?
ResponEliminaSí, toca. Entre avui i diumenge, la comunitat catalana de NYC desfila per la terminal de Delta del JFK. A mi em toca divendres. Quines ganes!
ResponEliminaQuè fort... El veritable moment de la "descoberta" de la màquina d'escriure...
ResponEliminaImpactant document,
ResponEliminam'ha agradat moltíssim.
Salut
sí que és una mena de música el teclejar, més en plom que en teclat d'ordinador
ResponEliminaUn "invent" que, com qui diu, ja no existeix.
ResponEliminaEl meu avi matern tenia una Underwood i era l'únic que sabia escriure-hi de tot el seu batalló a la Guerra Civil.
El meu avi patern era impressor i, a banda d'una petita impremta pròpia, treballava com a linotipista al diari Levante de València.