divendres, 13 de març del 2009

Divendres de Llumanera: Progrés de les arts en Nova York

La Llumenera (2)
Vol V / Nova York, Maig de 1880 / Núm. 61


Temps enrere —no fa potser deu anys— parlar a un ianqui de belles arts era parlar-li de l'emperador de la Xina. Sabia que tal cosa existia, però no passaven d'aquí los seus coneixements.

Ara, s'ha desvetllat una afició tan gran a les Belles Arts que gairebé és una malaltia, i diem una malaltia, perquè la creixença ha sigut massa ràpida. Les belles arts s'han fet de moda: tothom en parla, mes no tothom hi entén: tothom vol guarnir la seva casa amb quadres i objectes d'art, mes no tothom té prou coneixements o prou bon gust per a fer-ne una elecció encertada.

No obstant, l'últim resultat d'aquesta afició desmesurada no pot per menys d'ésser beneficiós al país, perquè el que necessiten les arts per a respirar i viure és la protecció del públic, i el que necessita lo públic per a entendre en belles arts és acostumar-s'hi.

La moda fa que molts comprin quadres per a guarnir lo parlor o sala de casa seva, i a fi de no equivocar-se procuren comprar quadres de pintors coneguts, els noms dels quals són garantia d'una obra mestra. Així és com han vingut als Estats Units tants i tants quadres de Meissonnier, de Jerôme, de Corot, de Diaz, de Zamacois, de Boldini, de Madrazo i de Fortuny. En la compra hi intervé més la vanitat que la intel·ligència; potser hi tingui a veure també lo càlcul, puix eixes obres augmenten sempre de valor; però ¿se'ns negarà que a força de contemplar-les, arribi lo ianqui a educar lo seu gust, i a poder conèixer ses belleses quan els compari amb altres quadres?

Ara per ara, lo resultat positiu d'aquesta afició ha sigut la formació d'un Museu d'Art que s'obrí al públic fa cosa d'un mes, i vingué des de Washington per a presidir la cerimònia lo president dels Estats Units.

4 comentaris:

  1. jetuva
    O sigui, que fa pocs dies véiem com neixia la bombeta incandescent; i ara veiem com comença a còrrer el Metropolitan. Pura modernitat, en tots dos casos, en què s'hi agermanen la tècnica i la cultura.

    ResponElimina
  2. "En la compra hi intervé més la vanitat que la intel·ligència;"No ha pas canviat tant, la cosa, eh?
    Ben bé que la Llumenera és un testimoni del naixement d'una nova cultura.

    ResponElimina
  3. Ho és. Van escriure des de Nova York en una època de canvis i d'innovacions constants. Un document molt valuós.

    ResponElimina
  4. Que endarrerit que vaig! Quin desastre. I aquest em toca de refiló...

    ResponElimina