divendres, 9 de març de 2007

Divendres de Llumanera: Lo fons del got

Una de les coses que em va sorprendre més quan vaig arribar a Nova York era que una ciutat de pes com aquesta no fos la capital de l'estat que duu el seu nom. I que, per contra, ho fos Albany, una població de poc més de noranta-mil habitants, en un lloc remot upstate on a l'hivern queden colgats per la neu, i que, de tan singular, comparteix nom amb una trentena d'altres viles dels Estats Units. Fa més de cent anys, el nostre cronista va escriure a les pàgines de La Llumanera aquesta peça satírica sobre el poder legislatiu de la capital i la seva manera de fer, un xic particular.

La Llumanera
Any II / Nova York / Juny de 1875 / Núm.8

Lo fons del got

La ciutat d'Albany és la capital de l'Estat de Nova York. Allà hi ha la fàbrica de les lleis que regeixen tot l'Estat. Per a fabricar eixes lleis lo poble envia a homes eminents en alguna branca del saber humà. Per exemple, un ha fet la fortuna venent sabates, l'altre és un carnisser de primer ordre, aquest és inventor d'un ungüent per a curar furóncols, aquell és lo propietari d'una casa de joc; i per aqueix estil, qui més qui menys, tots saben tant de fer lleis com un gat de fer culleres. Ja es poden vostès imaginar quines lleis en sortiran d'aquells senderis: n'hi ha algunes que després de fetes no les entenen ni ells mateixos. Diu el refrany que mal fet és un geperut, però la veritat és que al costat d'algunes lleis que ragen del cervell dels legisladors d'Albany, un geperut és un model de perfecció. I això ens recorda un conte.

Un bon mosso es burlava d'un geperut i li deia que era una obra esguerrada de les mans de Déu.

-S'equivoca, li respongué lo geperut amb molta calma. Jo sóc una obra tan perfecta com vostè.

-Però, home, ¿i lo gep que porta?

-Ah! però és un gep perfecte! Com a geperut sóc un model!


El mateix podria dir-se de les lleis que s'empatollen los legisladors d'Albany. Són un model de... bunyols. Ara fa pocs dies en feren una de les seves. Lo president de l'Assemblea (com si diguéssim de la Diputació Provincial) proposà una resolució per a demanar al govern federal que reconegui als facciosos de Cuba com bel·ligerants. En el preàmbul que precedia a la resolució hi havia les raons en què es basava per a demanar aqueixa barbaritat, i de totes les que dóna no n'hi ha ni una que sigui exacta. Diu que la insurrecció ha tingut bon èxit, que els facciosos han acorralat als espanyols cap a la costa i que estan a punt de traure'ls de l'illa com qui escombra encenalls, que els granotes de la manigua tenen govern. Amb una paraula, un farcell de mentides que no poden anar ni amb rodes. Doncs, creuran vostès que aqueixa resolució fou aprovada per unanimitat? Sí, senyors. Però jo els diré ara de quina manera es fan eixes coses.

A la vora del palau legislatiu hi ha alguns bar rooms. Bar room en anglès vol dir cambra del taulell, que és una manera fina i polida de dir taverna; perquè a les tavernes hi ha un taulell que serveix per a posar-hi el colze abans d'aixecar-lo. ¿M'entenen? S'ha de parlar fi quan es tracta de diputats que s'emborratxen. Bé, ja se m'ha escapat la paraula! Doncs ara que ho saben, els diré que els legisladors d'aquesta terra cada vegada que han de fer una llei, surten al carrer, se'n van a la cambra del taulell, demanen un got d'esperit, i com que la veritat, segons deien els antics, és al fons del got, ells, per a trobar-la, han de treure lo líquid, i per a no llençar-lo a terra, se'l beuen.

Un cop han examinat el fons del got, se'n tornen a palau plens d'inspiració i voten la llei. Com en fan moltes cada dia, puix per a això els envia el poble, al cap d'unes quantes lleis és tant l'esperit que s'han calat, que fins i tot l'esperit els pesa, i resulta que el seu cos no pot amb la seva ànima. Llavors tenen la idea tan fixada a la cambra del taulell, que quan volen parlar fan embuts, i les lleis que fan són la llei de l'embut, i fins i tot a Déu li diuen God, perquè el got és lo seu Déu. No és estrany, doncs, que al parlar de Cuba diguin tants disbarats. No és estrany tampoc que eixes resolucions tinguin tan poc fons, puix no han sortit de cap pou de ciència, sinó del fons d'un got.

2 comentaris:

  1. Fantàstic!!
    Lo del got i god és genial (i em sembla que tampoc no ha canviat gaire, oi?)

    ResponSuprimeix
  2. Genial, el blog!!!!y mejor saber de ti..

    ResponSuprimeix