divendres, 6 de febrer del 2009

Divendres de Llumanera: Un bon negoci

La Llumenera (2)
Any 4 / Nova York / Abril de 1877 / Núm. 24


Un bon negoci

Hi ha una comèdia americana molt salada, en què lo graciós que fa lo paper principal (un tal coronel Sellers que sempre està somiant en negocis de milions de duros i mai no té un clau), diu amb molt de misteri a un amic seu: —Noi, he pensat un negoci que és l'especulació més gran que es pot fer en tot lo món. Hi ha milions a guanyar. —Quin és aquest negoci? li pregunta lo seu company. I ell molt satisfet contesta: —Porcs! Lo negoci consisteix en comprar tots los porcs dels Estats Units, i guardar-los. Al cap d'un any, cada porc valdrà tant com un diamant. Te'n daran lo preu que en demanis.

Doncs el que diu lo coronel Sellers ho diem nosaltres amb molta formalitat. Lo gran negoci que es pot fer a Catalunya és… porcs!

Saben la riquesa que donen los porcs als Estats Units? Doncs és una cosa que fa por. Així com aquell que venia aviram es va fer una casa al Tibidabo, i feu gravar sobre la porta “Tu que passes i te'n rius, aquesta casa es feta de conills i perdius”, així podria posar-se sobre los Estats Units un rètol que digués “Aquesta gran República està feta de porcs”.

No facen l'ullet, no, que ho diem molt seriosos i sense mala intenció. Saben vostès la quantitat immensa de carn de porc, de cansalada, de pernils, de llard i d'oli de porc que es consumeix en los Estats Units i que s'exporta a Cuba, a l'Amèrica del Sud i fins a Espanya?

Amb lo llard únicament que es fa en los Estats Units, n'hi hauria prou per a fregir lo món. A Anglaterra i Alemanya van totes les setmanes carregaments de cansalada i llard. Fins Espanya envia a buscar llard als Estats Units. Doncs perquè Catalunya, la pàtria de les botifarres i de les llonganisses de Vic, no tracta de fer la competència a la república nord-americana?

I això que aquí no tenen aglans i els han d'engreixar amb blat de moro!

A què deuen Chicago i Cincinnati, aqueixes dos grans ciutats, més grans que Barcelona, lo seu creixement en cinquanta anys que tenen d'existència? Als porcs, a res més que als porcs. Tant que Cincinnati, per lo gran comerç que allí es fa d'aqueixos respectables individus, ha merescut lo motiu de Porcòpolis.

Dediquin-se, doncs, los nostres pagesos a la cria de garrins; fomenti's la producció; faci's cansalada, pernils, llard en abundància, i tota l'Europa anirà a buscar-ho a casa i Catalunya serà lo rebost del continent. Creguin-ho: lo gran negoci és… porcs!

7 comentaris:

  1. Es ben cert que es menja molta i molt bona carn. Però em va sorpendre gratament també la quantitat de verdures que podia dquirir súper fàcilment, a tot hora i a tot arreu, i molt bones verdures!!!

    Jo que em pensava que no tindría cap més remei que jalar amburgueses i bacó i vet aquí, que amb la de fruita i verdura que vaig endrapar tot fent kilòmetres per l'asfalt de NY em vaig acabar aprimant un ou!!

    De nou, deciliós text.

    ResponElimina
  2. De les millors Llumaneres dels darrers temps! Los porcs són el negoci, i la referencia a les cases construïdes gràcies a l'aviram no té preu. Ale, a seguir perseguint cròniques de fa un segle...

    ResponElimina
  3. Porcs engreixats amb blat de moro? Vés a saber... potser contaminen menys.

    En temps de crisi, com l'actual, potser els hi haurem de fer cas: "a criar porcs per a fregir lo món sencer"!

    ResponElimina
  4. Et descuides de les bones fàbriques que tenim a OLOT, crec que Espuña te una fàbrica a l'Argentina, doncs no costaria gaire fer el pas,,,,,,.
    Salutacions.

    ResponElimina
  5. I AMB ELS PURINS QUE COI FEM?.
    JUGANT AMB BCN.......

    ResponElimina
  6. Els purins per als americans, que segur que els reciclen en alguna cosa que dóna calers.
    :)

    ResponElimina
  7. Amb els purins encara en farien armes de destrucció massiva...

    ResponElimina