estrena mundial,amb sorpreses sorprenents,dels tres mosquiters més incendiarisde la poesia que ara es fa.us esperem eufòricament el dimecres 10 de febrer,a l'horiginal a les 20:30h.
Font: el blog de l'o.r.i.n.a.l.
Hui, a les 8 de la vesprada, presentem els llibres El cop de la bala / A joc de daus de Josep Lluís Roig, i Memòria fòssil de Bernat Nadal a València. La presentació tindrà lloc a Ca Revolta, al carrer de Santa Teresa 10. Hi intervindran els autors, i Guillem d'Efak Fullana parlarà del projecte editorial de Tria Llibres.
Notícia a Levante-EMV: La «teleeditorial» ya está aquí
Devoraràs la llum tot predicant
amors velats que són tot un prodigi.
Tot demanant auxili i somnífers,
faràs plans per omplir de mots la terra
i escampar la cobdícia d'escoltar
el poderós ressò dels seus batecs.
Combregaràs calfreds dejunant albes
i des del cim de l'estelada nit
em lliuraràs, ho esper, l'espurna clara
de qualsevol paraula exacta i bella
que em salvi de la por de cada dia,
la de saber que no hi ha més enyor
que els records bells que han superat el temps.
Bernat Nadal, Elegia IV, Memòria fòssil
Mira l'entrevista a Bernat Nadal en alta definició al canal de Tria Llibres a Vimeo.
…ningú m'ha dit on és que la candelera ha de riure o plorar. Suposo que deu ser en aquest poble de Pensilvània, de topònim autòcton americà (Punxsutawney) on, cada any en aquesta data indicada, li busquen les puces a la marmota Phil i la desperten de tan somiada clapada hivernal. Avui, a Punxsutawney, hi feia bo, i la marmota se n'ha tornat al cau amb la predicció de sis setmanes més d'hivern sota el braç.
A Nova York, però, la candelera plorava; és a dir, que l'hivern ja és fora! I per si ens ho havíem empassat, aquest vespre ha començat a nevar.
L'agost de 1972 es va fer públic un nou mapa del metro de Nova York; obra del dissenyador italià Massimo Vignelli. El disseny de Vignelli mostrava, per primer cop, cada línia del subway novaiorquès d'un color, sobre un fons de tons clars, que no contenia carrers ni avingudes, i en el qual es desdibuixaven les característiques topològiques de la ciutat —com ara l'East River— i s'hi distorsionaven les proporcions geogràfiques per fer present, en primer terme, la xarxa del metro. D'aquesta manera, Central Park (que és tres cops més llarg que ample) es va transformar en un quadrat, i el trajecte de les línies de metro hi era esboçat a partir d'angles rectes i de 45 graus.
El mapa abstracte de Vignelli, que es podria dir que s'inspirava en el del metro de Londres (creat per Harry Beck el 1933), va persistir fins a 1979 quan, després de moltes crítiques per part dels usuaris, va ser substituït per un disseny que mirava de conciliar la geografia de la ciutat amb la racionalitat esquemàtica de la xarxa de metro: el mapa de Michael Hertz, que ha arribat amb modificacions fins als nostres dies, i del qual en parlaré en un altre apunt.
«Recordo fa anys que d'un dels múltiples viatges a la llavors modesta Editorial Empúries, el meu pare en va tornar amb l'edició en català d'El vigilant en el camp de sègol de J. D. Salinger. Si no em falla la memòria, aquella edició a la col·lecció Narrativa era de portada completament grisa; i va ser llavors quan el meu pare, fent ús de les seves dots didàctiques innates, em va explicar que l'escriptor novaiorquès “demanava expressament” que les edicions d'El vigilant no tinguessin cap mena d'il·lustració ni fotografia a la portada, ni ressenya de l'argument i apunt biogràfic de l'autor a la contraportada.
(…) The Catcher in the Rye va aparèixer el 1951 i tant aquella primera edició com algunes de les seves successives reimpressions, durant la dècada següent, sí que tenien elements gràfics a la portada. Més tard, l'èxit del llibre va motivar les condicions imposades per l'autor.
(…)
Aquesta tarda, remenant llibres a les parades de vell de Washington Square, he ensopegat amb una edició de butxaca d'El vigilant, publicada per primer cop el 1953. L'exemplar a les meves mans, catorzena reimpressió de 1960, tenia la coberta il·lustrada i una ressenya a la contracoberta. Una petita joia.»
