Divendres de Llumanera: Los banys de mar de Nova York

Vol. IV / Nova York / Octubre de 1878 / Núm. 42

Los banys de mar de Nova York

Prop de Nova York hi ha una illa anomenada Coney Island, la qual té una platja tan plana i tan esplèndida que convida a banyar-s'hi. Tres anys enllà, tres ianquis molt emprenedors, comprenent lo gran partit que d'aquell lloc es podia treure, fabricaren tres magnífics hotels a la mateixa platja; però no creguin vostès que tres hotels qualsevol, no; sinó tres establiments grandiosos muntats amb luxe i amb totes les comoditats imaginables.

Com que l'illa és a certa distància de Nova York, i per anar-hi s'ha de travessar una altra gran illa que quasi bé es toca amb aquella, cadascun d'eixos fondistes va construir-hi un ferrocarril que, sortint de la vora de Nova York, anava a parar al costat de cada hotel respectiu. D'això se'n diu ser emprenedors!

Gràcies a eixa facilitat, la gent de Nova York va tots los dies a banyar-se a Coney Island, que no hi aniria pas, si no hi hagués eixos ferrocarrils. I com que hi van a mils (havent-hi hagut dia que han arribat a 80.000), lo resultat es que los fondistes fan doble negoci, és a dir amb l'hotel i amb lo ferrocarril. Allí va la gent cap a la tarda i s'hi està fins a les deu de la nit. Rics i pobres, senyors i treballadors, homes, dones i criatures troben esbarjo a la platja de Coney Island.

Per als que volen banyar-se hi ha grans pavellons amb cambres molt còmodes on hi ha aixeta d'aigua viva per a rentar-se la sorra al tornar del bany, etc. Les cambres es tanquen amb clau i està tot molt ben organitzat per a que no hi hagi confusió, puix hi ha 800 cambres per a homes i 500 per a dones. Per a major seguretat, hi ha dintre del pavelló dues grans caixes de ferro (una per a cada sexe) amb moltíssims calaixets numerats. Cada banyista fica lo rellotge, joies, diners, etc., en un sobre i el tanca i firma amb lo seu nom. Eix sobre es diposita en un calaixet i es dóna al banyista una contrasenya amb lo número que li pertoca. Al sortir, lo banyista ha de donar no tan sols la contrasenya, sinó que a més ha de firmar lo seu nom en un paper, i si correspon amb la firma del sobre se li entrega aquest.

Encara que les cambres de despullar-se estan separades per als dos sexes, homes i dones es banyen barrejats a la platja i aqueix es un espectacle molt divertit i instructiu al mateix temps, puix com los trajos són molt lleugers, es poden fer estudis d'anatomia i en alguns casos fins i tot d'osteologia.



Com se pot suposar, a les noies ben fetes els agrada passejar-se per la platja vestides amb eixos trajes de bany, i com que elles no fan escarafalls, los homes no es tapen la cara. Hi ha també per a comoditat dels que no es banyen un amfiteatre col·locat a la mateixa platja, on hi toca una banda de música, mentre los espectadors es recreen mirant les escenes curioses que passen entre los banyistes. Altres s'entretenen festejant, ja asseguts a la sorra o en bancs que estan escampats per la platja, mentre la quitxalla, de peus descalços, juga amb la sorra, fent ponts i túnels que desfan les onades.

Davant dels hotels hi ha quioscos on toquen altres bandes de música i a l'entorn hi ha bancs col·locats en una espècie de jardí, on la gent respira la fresca brisa del mar, tot sentint los harmoniosos acords de l'orquestra i los crits i rialles de la gent que s'hi banya. Una de les dependències de l'hotel que fa bona entrada de calaix és el que aquí se'n diu bar-room, i que ve a ser una taverna muntada amb molt de luxe on los americans prenen refrescos i begudes sense prendre's la pena d'asseure's. Eixos bar-rooms són quasi sempre plens de gent, puix lo ianqui és aficionat a xerricar, i com que ho paga bé es negoci profitós. Però d'on major profit en treuen eixos hotels es dels menjadors, immenses sales amb centenars de taules, on se serveixen dinars á la carte, i és tal l'aplec de gent que hi sol haver des de les cinc a les nou que molt sovint s'ha de prendre torn i esperar mitja hora per a poder asseure's a taula. Hi ha hagut dia que en un sol d'eixos hotels s'han servit 10.000 dinars.

En definitiva, sols havent-ho vist es pot tenir una idea del moviment i trasvals que hi ha en aquella illa. És tal l'aplec de gent, que a voltes no s'hi pot donar un pas. A la nit hi ha diverses llums elèctriques i les noies que es banyen semblen nàiades en un llac de plata.

I ara preguntem nosaltres, perquè no ha de tenir Catalunya un punt de banys de mar d'aquest estil? Perquè hem de permetre que la gent d'Espanya que vol banyar-se al mar se'n vagi a Sant Sebastià o a Biarritz, tenint a Catalunya platges magnífiques? Hi ha a Sitges un tros de platja que en diuen les Anquines que és tot el que es pot desitjar per a banyar-s'hi les famílies. Doncs bé, ara que es construeix lo ferrocarril de Valls a Barcelona és hora de pensar a treure partit d'eixa platja, i com que a Vilanova i a Sitges hi ha homes de molta empresa i que han vist món, els recomanem aquest projecte que contribuiria a dar vida no solament a eix ferrocarril sinó també a les dues viles citades.