dissabte, 26 de maig de 2007

Divendres de Llumanera: Los banys de mar de Nova York

La Llumenera (2)
Vol. IV / Nova York / Octubre de 1878 / Núm. 42

Los banys de mar de Nova York

Prop de Nova York hi ha una illa anomenada Coney Island, la qual té una platja tan plana i tan esplèndida que convida a banyar-s'hi. Tres anys enllà, tres ianquis molt emprenedors, comprenent lo gran partit que d'aquell lloc es podia treure, fabricaren tres magnífics hotels a la mateixa platja; però no creguin vostès que tres hotels qualsevol, no; sinó tres establiments grandiosos muntats amb luxe i amb totes les comoditats imaginables.

Com que l'illa és a certa distància de Nova York, i per anar-hi s'ha de travessar una altra gran illa que quasi bé es toca amb aquella, cadascun d'eixos fondistes va construir-hi un ferrocarril que, sortint de la vora de Nova York, anava a parar al costat de cada hotel respectiu. D'això se'n diu ser emprenedors!

Gràcies a eixa facilitat, la gent de Nova York va tots los dies a banyar-se a Coney Island, que no hi aniria pas, si no hi hagués eixos ferrocarrils. I com que hi van a mils (havent-hi hagut dia que han arribat a 80.000), lo resultat es que los fondistes fan doble negoci, és a dir amb l'hotel i amb lo ferrocarril. Allí va la gent cap a la tarda i s'hi està fins a les deu de la nit. Rics i pobres, senyors i treballadors, homes, dones i criatures troben esbarjo a la platja de Coney Island.

Per als que volen banyar-se hi ha grans pavellons amb cambres molt còmodes on hi ha aixeta d'aigua viva per a rentar-se la sorra al tornar del bany, etc. Les cambres es tanquen amb clau i està tot molt ben organitzat per a que no hi hagi confusió, puix hi ha 800 cambres per a homes i 500 per a dones. Per a major seguretat, hi ha dintre del pavelló dues grans caixes de ferro (una per a cada sexe) amb moltíssims calaixets numerats. Cada banyista fica lo rellotge, joies, diners, etc., en un sobre i el tanca i firma amb lo seu nom. Eix sobre es diposita en un calaixet i es dóna al banyista una contrasenya amb lo número que li pertoca. Al sortir, lo banyista ha de donar no tan sols la contrasenya, sinó que a més ha de firmar lo seu nom en un paper, i si correspon amb la firma del sobre se li entrega aquest.

Encara que les cambres de despullar-se estan separades per als dos sexes, homes i dones es banyen barrejats a la platja i aqueix es un espectacle molt divertit i instructiu al mateix temps, puix com los trajos són molt lleugers, es poden fer estudis d'anatomia i en alguns casos fins i tot d'osteologia.

Banyista Mascle - Banyista Femella

Com se pot suposar, a les noies ben fetes els agrada passejar-se per la platja vestides amb eixos trajes de bany, i com que elles no fan escarafalls, los homes no es tapen la cara. Hi ha també per a comoditat dels que no es banyen un amfiteatre col·locat a la mateixa platja, on hi toca una banda de música, mentre los espectadors es recreen mirant les escenes curioses que passen entre los banyistes. Altres s'entretenen festejant, ja asseguts a la sorra o en bancs que estan escampats per la platja, mentre la quitxalla, de peus descalços, juga amb la sorra, fent ponts i túnels que desfan les onades.

Davant dels hotels hi ha quioscos on toquen altres bandes de música i a l'entorn hi ha bancs col·locats en una espècie de jardí, on la gent respira la fresca brisa del mar, tot sentint los harmoniosos acords de l'orquestra i los crits i rialles de la gent que s'hi banya. Una de les dependències de l'hotel que fa bona entrada de calaix és el que aquí se'n diu bar-room, i que ve a ser una taverna muntada amb molt de luxe on los americans prenen refrescos i begudes sense prendre's la pena d'asseure's. Eixos bar-rooms són quasi sempre plens de gent, puix lo ianqui és aficionat a xerricar, i com que ho paga bé es negoci profitós. Però d'on major profit en treuen eixos hotels es dels menjadors, immenses sales amb centenars de taules, on se serveixen dinars á la carte, i és tal l'aplec de gent que hi sol haver des de les cinc a les nou que molt sovint s'ha de prendre torn i esperar mitja hora per a poder asseure's a taula. Hi ha hagut dia que en un sol d'eixos hotels s'han servit 10.000 dinars.

En definitiva, sols havent-ho vist es pot tenir una idea del moviment i trasvals que hi ha en aquella illa. És tal l'aplec de gent, que a voltes no s'hi pot donar un pas. A la nit hi ha diverses llums elèctriques i les noies que es banyen semblen nàiades en un llac de plata.

I ara preguntem nosaltres, perquè no ha de tenir Catalunya un punt de banys de mar d'aquest estil? Perquè hem de permetre que la gent d'Espanya que vol banyar-se al mar se'n vagi a Sant Sebastià o a Biarritz, tenint a Catalunya platges magnífiques? Hi ha a Sitges un tros de platja que en diuen les Anquines que és tot el que es pot desitjar per a banyar-s'hi les famílies. Doncs bé, ara que es construeix lo ferrocarril de Valls a Barcelona és hora de pensar a treure partit d'eixa platja, i com que a Vilanova i a Sitges hi ha homes de molta empresa i que han vist món, els recomanem aquest projecte que contribuiria a dar vida no solament a eix ferrocarril sinó també a les dues viles citades.

8 comentaris:

  1. Curiosament des de Madrid ja es va voler fer una cosa semblant fa molts anys, "Carlos III" volia convertir La Ràpita en una ciutat de descans per la cort castellana, al costat del mar. Per aquell qui no ho sap a Madrid "vaya vaya aqui no hay playa". La cosa es va quedar en poc mes d'un intent, com totes les inversions que solen venir de Madrid.

    ResponSuprimeix
  2. Per sort!

    Més al sud, als verges paratges de Cabanes, Eduardo I el constructor s'hi ha recreat. Una cremà per a falles com aquella, no aniria malament.

    ResponSuprimeix
  3. "Coney Island, baby"... Què era, una peli? Un títol de cançó? Ara no me'n recordo...

    ResponSuprimeix
  4. És una cançó de Lou Reed, la que tanca l'àlbum del mateix nom, de 1976.
    ;)

    ResponSuprimeix
  5. Coney island baby també és una cançó del fabulós Blood money d'en Tom Waits.
    Aquest tren l'he vist a la peli "Eternal sunshine and the spotless mind", bona peli per cert.
    Salut

    ResponSuprimeix
  6. És veritat! Molt bona per cert, amb aquesta trompeta i el cel·lo, i el piano i la veu de Tom Waits arrossegant-s'hi, She's my Coney Island baby, She's my Coney Island girl i molt bon disc! També els Death Cab For Cutie en tenen una al Photo Album, que és diu Coney Island.

    Eternal... obra mestra de Gondry, però el tren que va a Montauk és el Long Island Rail Road (com pots veure en aquest post). Suposo que els trens que arribaven als hotels de Coney Island han esdevingut les línies de subway F, D i B (entre d'altres) que baixen cap a les platges de Coney i Brighton Beach.

    ResponSuprimeix
  7. Que bo el post, no l'havia llegit.
    Salut

    ResponSuprimeix
  8. encara no m'he acostat a coney island... em fa una mica de por. deu ser algo tipus lloret, no? Bé, el que proposaven aquests de la llumanera ja es va fer més tard, amb lloret i salou, per a portar gent de més al nord... és clar que no té gaire glamour. Per a glamour, cadaqués.

    ResponSuprimeix