dimarts, 17 d’octubre del 2006

Remember Montauk...


Joel Barish i Clementine Kruczynski es troben per primer cop, o això és el que es pensen, en un tren de Long Island Rail Road de Montauk a Rockville Centre, i se senten atrets l'un per l'altre.


El que no saben és que havien estat amants, però que després de dos anys de relació la cosa feia aigües. Després d'una baralla, Clementine encarrega a una empresa de Nova York, Lacuna Inc. que li esborri tots els records d'ell i de la relació que han mantingut. Quan Joel se n'assabenta decideix passar pel mateix procés, però al bell mig d'una de les sessions d'esborrada, no del tot inconscient, s'hi rebel·la i se n'adona que vol mantenir els records d'ella. Aquí comença una lluita individual, que té lloc dins la ment de Joel, per tal de preservar els records de Clementine.
Això és The Eternal Sunshine of The Spotless Mind, film de Michel Gondry i Premi de l'Acadèmia 2005 al millor guió original, obra de Charlie Kaufman, Gondry i Pierre Bismuth.

"Remember Montauk"...

I seguint l'estela d'aquesta frase, vam creuar Long Island, l'illa llarga de punta a punta per tal d'arribar a la nostra Ítaca particular: Montauk. Pel camí, un paissatge de plena tardor als Hamptons, fulles multicolors, parades de carabasses, compotes, pomes i blat de moro a la carretera. I serpentejant per entre les vinyes, finalment vam arribar al far de Montauk, sobre l'espadat i amb l'oceà atlàntic com a teló de fons.



fotos: ester valls

3 comentaris:

  1. ostrens, és el primer viatge que faré quan visqui a NY...però el meu viatge de referència en tren a montauk és el de cheever...

    laura coll

    ResponElimina
  2. john cheever "the Chekhov of the suburbs"...
    ...què me'n recomanes?

    ResponElimina
  3. i jo que vaig revisitar la peli fa un parell de setmanes... i com magradava aquella platja aleshores, i encara mes ara que thi veig a tu. espero qeu dissabte anes molt be. perdona per no trucar, pero ja et vaig dir el que. et truco avui. smuaks!

    ResponElimina