divendres, 4 de desembre del 2009

…de Llumanera: Retòrica Presidencial

Lo president d'aquesta república, Mister Grant, ha fet grans progressos en l'art de l'oratòria des que ocupa la presidència. Lo primer discurs que feu constà d'una sola paraula. Li feren una gran rebuda i ell sortí a la finestra i digué “Gràcies”.

Lo segon ja fou més llarg, puix va ser de dos paraules: “Moltes gràcies”.

En lo tercer discurs, ja es va permetre d'introduir un vocatiu, i digué “Gràcies, amado pueblo”.

Lo quart ja picava més alt, puix sortint de la rutina i desplegant les ales de la imaginació, digué al poble, que l'escoltava encantat, “Ciutadans, me n'alegro molt d'haver-vos vist. Bona nit.”

En lo quint discurs, començaren a brotar algunes poncelles que pronosticaven un jardí per a més endavant. Digué “Cavallers, aquesta nit heu sentit millors discursos dels que jo podria fer si volgués. Em plau haver-vos vist i em plau saber que heu sentit tan bons discursos i com heu passat la nit”.

Des d'aquell dia va perdre la vergonya, i los seus discursos han anat creixent poc a poc fins que avui ja tenen dotze o quinze ratlles. Un dels més profunds és el que va fer en l'exposició de Newark, ara fa dos anys: “Cavallers. Estic molt content de veure aquesta exposició de la indústria de Newark. La vostra ciutat s'ha portat bé: los seus fabricants tenen una influència oposada a la importació dels articles estrangers. Us desitjo molt bona nit”. Encara és hora que algú, inclòs el propi President, endevini què va voler dir.

El més curiós és que en los Estats Units tothom naix orador, puix encara que els ianquis semblin homes de poques paraules, quan es posen a fer un discurs, sobretot si han buscat la inspiració en lo fons d'un got, xarren més que una cotorra. Potser per això han fet president a Mister Grant, perquè en la terra dels cecs lo borni és rei, i com los antics deien que la paraula és de plata i el silenci és d'or, es comprèn que aquell que menys parla és aquell que més val.

Si això és així, un mut deu valdre moltes pessetes.

La Llumenera (2)
Any 1 / Nova York, Novembre de 1874 / Núm. I

2 comentaris:

  1. Molt bo! I molt curiós que lo president Grant parlés en bilingüe.

    ResponElimina
  2. Ja sé sap que en això de les llengües... fins i tot hi ha "líders mundials" que parlen català en la intimitat.

    ResponElimina