Divendres de Llumanera: Un periòdic català

Any 2 / Nova York, Novembre de 1875 / Núm. 13

És tan imperfecte i errat lo concepte que en los Estats Units tenen format de la nostra terra, que és una sorpresa i un plaer ensems trobar algú que en tinga d'ella un coneixement exacte. Agradablement sorpresos, doncs, quedàrem fa alguns dies en trobar en lo Evening Post, que és un dels periòdics més acreditats de Nova York, un article que fa justícia a Catalunya i a la nostra parla, si bé en eix periòdic no és tant d'estranyar la troballa, puix lo seu propietari i director és lo celebrat poeta, Mr. William Cullen Bryant, home venerable per sos anys i per son talent i que coneix a fons la literatura d'Espanya. Ens fem, doncs, un plaer en traslladar l'article, al mateix temps que donem les gràcies a son distingit autor.

Un periòdic català

A Nova York es parlen quasi totes les llengües del món civilitzat. A banda de les pertanyents als regnes més principals del vell món, tenim los llenguatges d'altres divisions més petites de la raça humana, tal com lo del Principat de Gales, lo irlandès, i en eixos hem d'afegir la parla del Principat de Catalunya, a Espanya. Tenim davant un periòdic que es publica aquí en eix dialecte, titulat LA LLUMANERA DE NOVA YORK, lo qual ha arribat ja al número dotze de sa publicació. No és molt difícil de llegir per a aquell que conegui les llengües principals del migdia d'Europa, encara que de tant en tant fins eix lector es veu precisat a deturar-se davant d'algun mot estrany, del qual no pot trobar l'etimologia.

Potser hi ha poques persones en aquest país que sàpiguen tota l'extensió de territori en què es parla la llengua catalana. La gent que viu en los departaments del migdia de França parla encara en aquesta forma del que era abans la llengua d'oc, i es fa entendre perfectament quan creua la frontera i passa a les províncies del nord-est d'Espanya. En la ciutat de Barcelona lo català és la parla de la llar, i Barcelona és l'únic punt d'Espanya on l'activitat del comerç i la creixença de la ciutat i de sos ravals fan recordar-se d'algun port d'Amèrica. L'esperit d'empresa comercial que distingeix a sos habitants ha fet que s'establissen algunes cases de comerç a Nova York, i aquest periòdic es publica per a que los catalans puguen llegir notícies de sa pàtria en el que ells diuen “la nostra aimada llengua”. Lo periòdic que tenim davant està il·lustrat amb gravats, però el més curiós que té són los versos que insereix, fets per poetes catalans residents a Nova York, los qui canten encara en el que, amb molt poca variació, ve a ser lo llenguatge dels antics trobadors.

La llengua catalana té diccionaris i gramàtiques, i un dels articles del periòdic citat proposa lo pla d'una Acadèmia de la Llengua Catalana, “a fi de mantenir la llengua en tota sa puresa i virilitat” i de fixar sa ortografia, de lo qual deduïm que no està ben determinada.