Where the Streets Have No Name, 2
Això de la U2 Way, algú ja ho va pronosticar dies enrere, «Si el nomenclàtor es basa en la fama dels homenatjats, acabarem veient el carrer de Bono, el passeig de Beyoncé, Madonna, o la plaça de Paulina Rubio».
No és del tot cert, com dic en l'apunt anterior, que la major part de carrers de Manhattan no tinguin nom: tots els carrers per sota de l'u en tenen, hi ha les famoses avingudes de Madison, Park (que no és res més que l'antiga quarta avinguda) i Lexington, les places (Washington, Union, Herald, Times) i els parcs (Bryant, Prospect, Central) també en tenen; i si sortim de Manhattan, tot i que el sistema numeral continua imperant-hi, en el nomenclàtor de Brooklyn, de Queens i del Bronx també podem trobar-hi prohoms, fets històrics i llocs del món (Jamaica Bay).
D'altra banda, el fet de dedicar un carrer al grup de rock irlandès U2, s'emmarca en el costum novaiorquès de rebatejar, no pas tot un carrer o tota una avinguda (que aquí poden ser molt llargs), sinó només un tram determinat, en funció de la relació històrica dels homenatjats amb el barri o la zona. Desconec, en aquest cas, la raó per la qual s'ha triat el tram del carrer 53 per a U2*.
Els homenatges mai comporten el canvi o la substitució de nom antic del carrer, sinó més aviat la juxtaposició de rètols. En alguns casos, com en el de la Joe DiMaggio Highway —nom amb què l'ex-alcalde Rudolph Giuliani va córrer a rebatejar (22 dies després de la mort del jugador de beisbol) la West Side Highway que voreja Manhattan per l'oest—, la gent ha continuat emprant la denominació tradicional.
*S'ha triat perquè és a la vora del teatre des d'on retransmeten el Late Show with David Letterman de la CBS, en el qual U2 hi actua totes les nits d'aquesta setmana. La denominació "U2 Way" és doncs temporal (i publicitària).
En fa 1: (res a dir)
En fa 2: Johnny-pump
Ah, així que és temporal! Quina vergonya de truc publicitari... Al meu barri hi havia la James Cagney way (un trosset del carrer 91) i més amunt la Tito Puente Way, inaugurada poc després del traspàs del timbaler. Suposo que has d'estar mort per a poder entrar permanentment al nomenclàtor de Manhattan...
ResponEliminaQue fort.... pero es que Amèrica es el bressol de la publicitat!!!
ResponEliminaQue tonto això del truc publicitari si només és temporal. Potser els U2 han pagat i tot per poder fer-ho.
ResponEliminaSM,
ResponElimina…suposo que sí, com passa a altres ciutats.
BigEyes,
Jaume Puig,
I l'alcalde, fent-s'hi la foto. Després critiquem els polítics de casa nostra, que perdien el cul per a fotografiar-se al costat de Woody Allen. Serà que Bloomberg comença a fer campanya per a forçar un tercer mandat.
Si us plau, que no s'ho copiïn els alcaldes catalans...
ResponElimina…tot arribarà; sempre s'emmirallen amb aquest país i n'importen les coses pitjors.
ResponElimina