Ferdinand von Zeppelin
És un avió? és un ocell? és...
Anònim
La ciutat de línies verticals si una cosa té és tendència a mirar enlaire. A cada cantonada de midtown Manhattan pots trobar-hi grups de turistes posant a prova les cervicals. Nova York és el paradigma de ciutat que vol arribar al cel i, així, es va inventar els gratacels: aquesta mena de catedrals modernes, temples de la neoreligió del segle XX; el capitalisme. Als anys trenta, a Nova York, corrien a veure qui era que el feia més alt. Més tard, moltes altres ciutats els van imitar. Potser per aquesta fal·lera d'arribar al cel, les altures eren el medi natural dels superherois que, en una època o altra, van poblar la ciutat. King-kong s'enfila a l'Empire State. Des de les altures, tomben les dues bessones.
L'antena original de l'Empire State Building va ser dissenyada per a amarrar-hi zeppelins i el pis cent-dos disposava d'una plataforma per a l'aterratge d'aquests dirigibles. Tot i això, la idea va ser abandonada, després de diversos intents fallits, a causa dels forts corrents d'aire ascendents produïts per les dimensions de l'edifici.
Aquesta tarda, la sorpresa ha estat majúscula quan, en un moment de descans, he aixecat la vista del microscopi i he dirigit la mirada cap a la finestra que tinc a la dreta i que apunta downtown. A la meravellosa vista del Chrysler Building, amb la llum del capvespre impactant-hi al cim argentat, s'hi havia afegit un dirigible. I m'he transportat al passat, gentilesa de Memorial Day.
5 comentaris: