Si no t'avisen t'endús un ensurt dels bons. Ja m'ha passat altres cops i com que tinc una formació en esperit sant —i en pare i en fill, tot sigui dit de pas— més aviat pèssima, d'un any a l'altre em torno a sobresaltar. Deu ser la manca de costum. I suposo que hi contribueix l'absència, en aquest país, tant de Carnaval com de dijous llarder —amb botifarra d'ou inclosa—, amb perdó del Mardi Gras de la Louisiana; i que tant la quaresma com la setmana santa i altres festes cristianes tinguin en comú amb llamps i redobles de bateria que no saps mai quan cauran, on cauran, ni el mal que faran.
Així les coses, aquest migdia m'hi he tornat a trobar. I direu, amb què? Doncs amb persones de totes les edats que duien una marca feta amb cendra al bell mig del front. No hi he caigut fins a la segona o la tercera persona amb què m'he creuat: És dimecres de cendra! I és que en aquest racó de món de religiositats fervents on hi conviuen, com deia Pla, una "diversitat de formes i de contingut religiós de diferents sectes [que] no sembla pas, en cap cas, un factor separatiu entre la població del país", es prenen molt seriosament això de la litúrgia i de l'outfit. Ai las, si almenys enterressin la sardina!
Allò tan maco de pensar a l'ascensor "li dic o no li dic que té la front bruta..."
ResponEliminaOstres !! no recordava això del dimecres de cendra. Ahir mentre estava treballant sentia cridòria al carrer. Era l'enterrament de la sardina i els altaveus de la processó funeraria difonien un missatge sexual propi dels acudits verds de la transició. Però no vaig pensar en cap moment amb el dimecres de cendra.És un bell record de la vida finita (tots venim d'un polvo i cap allà que anem), només que la conclusió davant d'aquest recordatori pot ser d'alló més diversa. Imagina alló de "què faries si estiguessis a l'ultima hora de la teva vida?" Quants pregarien a l' oracle, déu o el demiürg?
ResponEliminaa mi també em passa! de sobte un dia està ple de gent que va amb el front brut i fins que no en veig uns quants i m'adono que no pot ser casualitat, no caic!
ResponEliminaÉs curios veure a totes les secrataries (puertoriquenyes majoritariament i per tant catòliques) totes mones i amb tacons però amb el front brut tot el dia a la feina com si res.
Sí, quin fart de riure. Deu ser el meu agnosticisme... que Déu em perdoni, perquè el que es diu agafar-me confessat...
ResponEliminaDoncs per St. Roc porta casc nano ;)
ResponEliminaDoncs què voleu que us diga? A mi això de "pulvis es, et in pulverem reverteris" el que em porta al cap és el "carpe diem". Potser, de vegades, immersos ens els quefers diaris, tenim massa oblidat el "carpe diem".
ResponEliminaSi he de triar una expressió en llatí, jo em quede amb "carpe diem".