dijous, 6 de desembre del 2007

Reflexions en fred

Avui és un d'aquests dies d'hivern en què la ciutat de línies verticals té com a teló de fons un cel d'un blau intens; el més intens que us pugueu imaginar. A l'hivern i a Nova York això és sinònim de vent que et glaça la carcanada i l'esperit.

La recepta per a un dia així és ben senzilla: uns bons guants, o bé un traveling capuccino, que t'escalfin les mans quan ets al carrer, i alguna cosa que et cobreixi el cap. I parar compte de no patinar amb els bassals d'aigua bruta glaçada que hi ha per tot arreu.

Al vespre —tot i l'hivern— ens acostem a les dependències d'aquesta universitat amb nom de bèstia africana, per assistir al darrer dels diàlegs de la sèrie Film, Poetry, Art & Memory organitzats pel Catalan Center at NYU. A Washington Square, tot i la fredor del temps, encara hi queda algun venedor ambulant de llibres que s'espera, però, a l'interior confortable i amb calefacció del seu cotxe que ha aparcat al costat de la parada.

2 comentaris:

  1. Washington Square!
    La meva imatge no és la dels venedors de llibres; sinó la de tot de gent jugant a escacs en taules amb tauler inclós. Vaig llegir una vegada que Bobby Fischer hi va fer les seves primeres partides, de petit.
    I, parlant de petits, avui ha mort Sebastià Sorribes, l'autor d' "El zoo d'en Pitus". Sorry!

    ResponElimina
  2. l' anonimus anterior és jetuva.
    No sé per quina raó, el sistema m'ha demanat un password. I només hi he pogut incloure el comentari clicant en "anonimus"

    ResponElimina