21 Fahrenheit
Algú hauria d'escriure sobre la plasticitat i el lirisme de la neu que cau de matinada —una nit de dissabte a diumenge— i que embolcalla d'un silenci hivernal la ciutat de línies verticals.
Algú hauria d'escriure que les primeres neus de l'hivern ens han llevat d'hora un diumenge al matí i que, talment com si haguessin vingut els Reis, hem tingut tot un dia sencer per jugar amb els regals.
Algú hauria d'escriure l'efecte que els flocs d'aigua glaçada tenen sobre el nostre esperit, sobre aquell marrec trapella que (un dia) vam ser.
Algú hauria d'escriure (el teu nom) sobre la neu. Algú hauria de descriure la neu.
[+guillemdefak/blog: Un altre post de rigor]
[+bloGuejat: Primera nevada]
[+flickr/llumenera/tags/december2nd2007snow]
[+flickr/llumenera/tags/snow]
I nosaltres, aquí, esperant la pluja (i jo que no caigui ni dimarts ni dijous que vaig en moto per Collserola i no vull ni pensar-hi).
ResponEliminaLa foto és preciosa. És d'avui?
Com que miro sovint les "vostres" temperatures, no m'ha sorprés la notícia.... Sembleu tots tres contents.
Le neu cobreix d'una capa de virginitt la terra,la ciutat. Però no dura gaire, només fins que els hòmens la trepitgen
ResponEliminaLa foto és presa, a recer del fred, des de dins del cafè on he esmorzat avui.
ResponEliminaPrimens...
ResponEliminaAh, la blanca neu que acompanya els records de la infantesa ! Miquel, hi ha res comparable a la visió del campanar de Sant Genis nevat ? Potser un Central Park cobert pels flocs!
ResponEliminaA mi ja m'agradaria poder escriure sobre la neu... però no ens neva "ni a tirus" i falta que ens fa!
ResponEliminaUna abraçada ben forta!
Aina Pérez.