Sota la pluja

El primer dels dos concerts amb què el músic californià presenta a la ciutat de Nova York "Both Sides Of The Gun" va tenir lloc ahir al vespre al Rumsey Playfield de Central Park. Cap a quarts de vuit, sota una pluja intensa gentilesa de l'huracà Ernest, i precedit per Damian Jr. Gong Marley –un dels nombrosos fills del pare del reagge–, Ben Harper va aprèixer a l'escenari acompanyat dels Innocent Criminals, la banda que l'acompanya des de fa més d'una dècada, capitanejada per Juan D. Nelson, al baix, i Leon Mobley, a la percussió.


"Rain or Shine"

Peti qui peti, que en diríem en català. Nevi, plogui, troni o llampegui. Encara que no surti el sol, en aquest racó de món no suspenen un concert a l'aire lliure. I ben fet que fan, o ben fet que van fer ahir a la nit. Feia fresqueta i la cortina de pluja era un continu, però amb Ben Harper a l'escenari tant és si plou, si fa sol o si les bruixes es pentinen. Davant nostre, dues hores de concert: música, únicament música. Ben Harper en estat pur. Com fa deu anys, quan el vaig veure per primer cop a Barcelona, en un Bikini on no hi devia haver més de quatre-centes persones. Ara, però, el tenia al davant a Central Park, a Nova York. La vida, el pas del temps a través de la música, de les cançons.

Una delícia poder gaudir de bona música a l'aire lliure, amb els arbres del parc envolcallant el so en una acústica perfecta i els llums dels gratacels de midtown al clatell.

I l'Ernest, que no va parar de ploure en tota la nit. Devia ser per l'emoció.

El concert va començar amb força, amb la solidesa d'uns The Innocent Criminals, d'una secció rítmica excel·lent, dels senyors Nelson i Mobley, i per sobre d'ells la guitarra i la veu de Ben Harper esboçant els primers compassos de "Faded". Després d'això van anar caient un darrere l'altre els clàssics que l'han fet gran: "Ground On Down", "Another Lonely Day", "Burn One Down", "Please Bleed", "Walk Away", o "Please Me Like You Want To", intercalades per composicions més recents com ara "Diamonds On The Inside" i "With My Two Hands". Uns bisos ben llargs van tancar un dels millors concerts que li recordo a Mr. Harper, després de dues hores llargues. "Heart Of Gold" de Neil Young ", una concessió al misticisme gospel amb "Where Could I Go", del disc amb els The Blind Boys Of Alabama i, finalment "Better Way" del darrer "Both Sides Of The Gun". Tot i la pluja, i el temps de tardor que fa a la ciutat, ens en vam anar a dormir amb un somriure als llavis.