Migdia al parc

L'estiu torna a ser aquí, encara que li quedin les hores comptades abans que comenci a bufar la tramuntana canadenca anunciant un llarg hivern. Fa una estona he aprofitat per anar a dinar al parc que hi ha davant de l'hospital. Sempre és ple de gent al migdia. A diferència de Barcelona, no han substituït els bancs de tota la vida per cadires individuals dissenyades per l'estudi "les fem incòmodes perquè fa modern". A Nova York encara preserven els bancs de fusta en què hi pots seure i fer-la petar amb el desconegut que tens al costat. També hi ha taules, unes de bipersonals amb el tauler d'escacs o de joc de dames estampat a la pedra –com les que hi ha a Washington Square–, i unes de més grosses on hi caben sis o set persones. Ple absolut. Deu ser el pressentiment col·lectiu que l'hivern entra per una porta que algú ha deixat entreoberta tirant a nord. Bancs, taules petites i grosses, totes plenes de gent de l'hospital i de les oficines que hi ha al barri. Mainaderes negres amb nadons blanquets. Nanos que juguen amb l'aigua de la font. I passavolants de tota mena que maten les hores amb l'espectacle de la gent. Migdia a St. Catherine's Park.

St. Catherine's Park (1st Ave. between East 67th and East 68th Street)