diumenge, 3 de juny de 2007

Hard To Explain

Què tenen en comú els homes retratats en aquestes dues fotografies d'aquí al costat?

Són besavi i besnét. El primer dels dos —el besavi— és
Ferran Casablancas Planell
(Sabadell 1874 - Barcelona 1960). Industrial tèxtil del Vallès, va investigar la filatura de fibres i va ser l'inventor d'un dispositiu per a la filatura del cotó —el sistema de grans estiratges— que fou patentat en nombrosos països, adoptat per les principals fàbriques d'arreu del món, i que va revolucionar la indústria cotonera. Casablancas va anar perfeccionant aquest mecanisme i va crear diverses companyies per a explotar comercialment els seus invents. Fou militant de la Lliga Regionalista, fundador de l'Associació de Filadors i de la Mútua Sabadellenca d'Accidents de Treball, i president del Banc de Sabadell (1926-1960), entitat que havia estat creada el 1881 pel seu pare, entre altres industrials i comerciants sabadellencs. L'any 1941, Casablancas va ser el primer inventor estranger distingit com a Soci d'Honor per l'Institut tèxtil de Manchester. A la seva vila natal se'l recorda amb un carrer i un institut d'ensenyament secundari, que duen el seu nom. Barcelona també li dedicà una plaça. Ferran Casablancas tingué tres fills: Ferran, Joan i Maria Casablancas Bertran.

El fill gran, Ferran Casablancas Bertran, va militar de molt jove a Acció Catalana, el moviment polític de Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d'Olwer, i Antoni Rovira i Virgili, que havia sorgit com una escissió de la Lliga. Al final de la guerra, a causa de la seva militància catalanista, els germans Casablancas van haver de fugir a l'exili i van viure a diversos països. Des del Casal Català de Nova York, el febrer de 1940 van participar en la redacció del manifest Els catalans de Nord-Amèrica i el redreçament de Catalunya, i en la revista en anglès Free Catalonia, fundada el 1942 pel polític i escriptor Josep Carner Ribalta, que donava a conèixer que Catalunya era un territori envaït pel feixisme, a l'igual que Polònia, Txecoslovàquia, o Holanda. Joan Casablancas Bertran, tres anys més jove que Ferran, va viure vint-i-cinc anys als Estats Units i, en tornar a Barcelona de l'exili, fou president del Banc Mercantil de Manresa, membre del consell de Banca Catalana i president i impulsor de l'Enciclopèdia Catalana i, el 1986, se'l distingí amb la creu de Sant Jordi. La germana petita, Maria, fou professora d'anglès i francès.

Ferran Casablancas Bertran i la seva dona, Antònia Ubach, van viure l'exili a diversos països i van tenir tres fills, cadascun dels quals, per decisió paterna, té la nacionalitat del país de naixença. Als Estats Units, hi va néixer el fill petit Johnny, John Casablancas Ubach (Manhasset, Nova York, 1942), que va ser fundador i primer director de l'agència de models Elite Model Management. John es va casar amb la model danesa Jeanette Christiansen, i tingueren dos fills, Cecile i Julian. Julian Fernando Casablancas (Nova York 1978), l'home de la segona foto —el besnét de Ferran Casablancas Planell— és líder del grup de rock de Nova York, The Strokes. Al primer concert que The Strokes van fer a Barcelona, el quinze de març del 2002, Julian va sorprendre tothom quan es va adreçar al públic en català i va dir que venia d'una família catalana.

¿Saben els alumnes de l'IES Ferran Casablancas de Sabadell, fans alguns d'ells de la banda de rock novaiorquesa, que el cantant del seu grup favorit és el besnét de l'industrial sabadellenc que dóna nom al seu centre, i que encara conserva el nom del besavi com a middle name?

10 comentaris:

  1. Des que a Catalunya l'Estat substitueix l'iniciativa individual, que no tenim emprenedors com els d'abans...

    La burocràcia aniquila als grans homes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A Catalunya l'Estat substitueix la iniciativa indivual?

      Al Sabadell dels senyors Farrés i Bustos, els músics més brillants que han sortit del Casanlancas, parlo dels germans Cañizares, han tocat amb músics tan importants com ells mateixos (Peter Gabriel, Al di Meola, Chick Corea, Paco de Lucía, Camarón de la Isla, Enrique Morente, Peter Ershkine, John Paul John, Joan Manual Serrat, The Chieftains) i amb tot de grans orquestres començant per la Filharmónica de Berlin. Però l'Ajuntament de Sabadell els té vetats perquè son de Ca n'Oriac i flamencos. I té nominacions als Grammy, Premios de la Música... Son professors a l'Esmuc. A Espanya fan concerts a L'Auditori de Barcelona, al Teatro Real, el Festival de la Unión, la Bienal Flamenca de Sevilla, la Mostra de Música Viva de Vic. Però a Sabadell, res de res.

      El sobiranisme (o pel cas el bustisme o el farresisme) són això: Deixar de banda el millor, perquè els kumbas i els cutres (tot plegat populisme feixista) es facin els amos (es creuen els elegits)

      Suprimeix
  2. Em sembla que a partir d'ara escoltaré els Strokes amb altres orelles, havia sentit alguna cosa d'aquesta història però mai tan ben explicada.
    Em temo que els de l'institut en qüestió tiren més pel reggaeton que pels Strokes però estaria molt bé que sapiguessin d'on surt el nom.
    Salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, jo sóc de l'institut i m'encanten els Strokes. Estava quasi convençuda de que Julian Casablancas tindria alguna cosa en comú amb el nom del meu institut, així que m'he posat a investigar i ho he trobat. La veritat és que em fa bastanta il•lusió anar en un institut que tingui el nom del besavi d'un dels meus cantants preferits :)

      Suprimeix
  3. ah si??????????????

    uauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

    no ho sabia això!!!!

    ResponSuprimeix
  4. odalric:
    que l'estat intenti substituir la iniciativa individual no treu que no n'hi pugui haver. Si n'hi hagués més d'emprenedors i mecenes que apostessin per la cultura del país, la investigació, etc., l'estat no hauria de fer/suplantar el seu paper.

    diarimef:
    reaggeton...també tira molt aquí a nyc. Algun grup al Vallès hauria d'apostar-hi en català: "Dóna-me'n, de benzinaaaa, dóna-me'n, de benziiiinaaa".

    xavi:
    I espera al capítol 2...

    ResponSuprimeix
  5. Hola,
    porto anys darrera d'aquesta historia entre Julian Casablancas i les arrels que té a la ciutat de Sabadell. També he parlat amb el Julian d'això, i sembla estar molt interesat en saber més.
    The Strokes es el meu grup favorit, i Hard To Explain una de les millors cançons.

    salut

    ResponSuprimeix
  6. Molt interessant!! com a grup m'agraden molt, trobo que són de lo milloret. I si el seu líder surt de Sabadell, doncs millor que millor.

    És obvi que l'any 39 el talent del país es va quedar realment tocat, encara en patim les conseqüències.. certament l'estat pren protagonisme a l'iniciativa individual necessària, però també ens queixariem si no fessin res..

    M'agrada molt la Llumenera, endavant!!
    pere

    ResponSuprimeix
  7. BIBA JULIAN KASAVLANKAS!!!!

    ResponSuprimeix
  8. Hola!

    Molt bo l'article!

    Així doncs en Julian parla català? Hi ha algun vídeo o crònica del concert de Badalona? No n'he trobat cap informació...

    ResponSuprimeix