dimecres, 6 d’agost de 2008

Plaracels?

Passejant per Nova York hom es troba constantment amb aquesta paraula: Shelter, que vol dir refugi, si no estic equivocat. En plaques i pancartes de diferents grandàries aquesta paraula és escrita profusament: en els edificis verticals, en els hotels, en les estacions, en les oficines públiques, pels carrers, a tot arreu. Jo no sé pas si Nova York està preparat per a un atac de l'aviació utilitzant les armes que foren projectades sobre la població civil en el curs de l'última guerra —o armes encara més modernes.

[…] Aquesta sensació terrible de perill ve donada precisament per les construccions verticals. Hom queda literalment esborronat només de pensar que un d'aquests gegants pogués esfondrar-se.

Josep Pla, Weekend (d'estiu) a Nova York

8 comentaris:

  1. L'estic llegint! És fantàstic.

    ResponSuprimeix
  2. Mare meva, què teriblement...premonitori?

    ResponSuprimeix
  3. Pla visionari?....hauré de tornar a ra quan acabi Larsson...
    salut

    ResponSuprimeix
  4. Que clar ho tenia, Josep Pla.

    ResponSuprimeix
  5. Us podeu creure que vaig estar tres hores i mitja voltant per les llibreries de gràcia i no va haver manera de trobar "Weekend d'estiu a Nova York"?

    Seguiré buscant, properament a llocs més adequats.

    ;)

    ResponSuprimeix
  6. Uri,
    A La Central si el demanes te'l buscaran: http://lacentral.com/9788423331437

    Val la pena!

    ResponSuprimeix
  7. Va, si m'ho permeteu iniciaré la polèmica. Que consti que no estic familiaritzat amb altres obres de Pla; però la prosa de "Weekend (d'estiu) a Nova York" em sembla més aviat pobre, reiterativa, i plena de recursos pobres com les enumeracions de coses interminables i la repetició d'elements.

    També (i tot i que s'ha d'emmarcar en el pensament de l'època en que va ser escrit), les tres o quatre pàgines que dedica al barri de Harlem fan que el llibre et caigui de les mans, pels disbarats i el racisme que destil·len les seves paraules.

    ResponSuprimeix
  8. Oh, i tant, res del que dius està desviat, amb tot el paio escrivia de mort, i sempre val la pena. Això si, amb l'objectivitat, esperit crític i lúdic que cal!

    ResponSuprimeix